La nostra freqüència

S'està desconstruint i diluint un imaginari col·lectiu que es va tardar anys i esforços a bastir

Aquells que ens despertem al matí escoltant Catalunya Ràdio hem notat molts canvis, amb el relleu de Laura Rosel al magazín. Entre tots ells, s'hi ha introduït quelcom que amb Antoni Bassas hauria estat del tot improbable i que possiblement també ho hauria estat sota la batuta de Manel Fuentes. Poc abans de les vuit del matí i amb un to desenfadat que s'agraeix molt a aquella hora, l'equip del programa comenta en menys de cinc minuts diverses efemèrides o notícies curioses. Si només fos això, seria prou d'agrair, però el fet improbable no és precisament aquest.

Per explicar-me, posaré com a exemple els continguts de l'espai del 18 de setembre passat. Comencen explicant que a Tudela (Espanya) busquen el tomàquet més lleig, tendre i saborós. Segueixen dient que una tal Daniela Requena (espanyola) ha publicat uns vídeos a Tik Tok (en castellà) contra l'LGTBIfòbia. A continuació, expliquen que el rei (d'Espanya) Joan Carles ha fet una barbacoa i ho il·lustren amb la cançó (en castellà) de  Georgie Dan 'La Barbacoa'. Després, relaten amb gran eufòria que l'actriu espanyola  Concha Velasco ha deixat el programa de televisió espanyola Cine de barrio i que la substitueix la cantant mexicana resident des de fa anys a Espanya Alaska, i ho il·lustren amb la cançó (en castellà, és clar) A quien le importa. Tanquen el bloc repassant aniversaris de celebritats (espanyoles): Pilar López de Ayala Gabino Diego i Rocío Jurado. I la secció acaba amb l'adrenalina al màxim amb una cançó, òbviament en castellà, d'aquesta difunta cantant espanyola.

A què em remeto, amb tot això? Doncs que un dels objectius pels quals es va crear Catalunya Ràdio, juntament amb TV3, era crear un mitjà de comunicació que fos un altaveu de la realitat de Catalunya, que mostrés la realitat des del punt de vista català, que promogués la llengua catalana i que reforcés l'imaginari col·lectiu català. Aquest objectiu no va en contra ni de la llengua castellana ni de la realitat espanyola, recollits i defensats pels nombrosos mitjans de comunicació d'àmbit estatal en castellà. Simplement, es tracta de cobrir un buit per complir amb un dret tan senzill com tenir mitjans de comunicació que informin i entretinguin en català i en clau catalana.

Estic convençut que el 18 de setembre passat es van produir moltes efemèrides a Catalunya o als països catalans i que va haver-hi fets relacionats amb referents catalans dels quals podem estar orgullosos, que poden tenir un punt de gràcia i que mereixen ser recollides en un espai d'aquestes característiques. No vol dir que la secció hagi de ser sempre amb un 100 % de pedigrí català. Però que l'hispanocentrisme anorreï la catalanitat d'aquest espai tampoc sembla el més pertinent, tal com pràcticament passa dia rere dia. I el cas d'aquesta secció del Matí de Catalunya ràdio és un mer exemple del que passa en nombrosos espais dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, que s'estan convertint en espais propagandístics de l'star System espanyol. Avui en dia hom pot conèixer les estrelles de les televisions espanyoles i estar al dia de la seva graella sense moure's de TV3. Què ha passat, doncs, des de Bassas fins a Rosel, pel que fa a referents i dels professionals i enfocament dels mitjans? No ho sé, però el problema és que s'està desconstruint i diluint un imaginari col·lectiu que es va tardar anys i esforços a bastir.

Aquelles persones interessades en una selecció temàtica amb aquest grau d'espanyolitat i d'espanyolització, per descomptat, busquen aquests continguts en altres emissores. En canvi, aquells que no sabem qui és Daniela Requena; aquells a qui la carrera de Pilar López de Ayala  no ens atrau més que la d'Emma Vilarasau; aquells que no hem vist mai Cine de barrio i no ens interessen aquesta mena de continguts de la televisió d'Espanya; o aquells que l'únic tros de lletra de cançó que ens sabem de Rocío Jurado és "como una ola" i res més, també tenim dret, com l'havíem tingut fins ara, de tenir uns mitjans de comunicació que alimentessin els nostres referents i que, almenys, no ens fessin sentir estranys sintonitzant el que sempre havia sigut la nostra freqüència.

El + vist

El + comentat