Obrir el restaurant a l'agost i tancar-lo a l'octubre

La Pobla de SegurEl George Palacios tenia previst reobrir l'històric bar restaurant Pirineu de la Pobla de Segur a finals d'hivern. L'esclat de la pandèmia, però, li ho va impedir, i va haver d'esperar fins ben entrat l'estiu, a l'agost, per acabar l'adequació del local i poder obrir. Quan tot just portava un parell de mesos de rodatge, i amb sis persones contractades, ha vist com les restriccions ordenades per la Generalitat als bars i restaurants l'han posat entre l'espasa i la paret.

"Quan obres un negoci ja saps que al principi possiblement hi perdràs diners, però no és el mateix perdre'ls perquè no pots treballar", lamenta. En aquest sentit, explica que ja havien arrancat amb força dificultats, tenint en compte els entrebancs viscuts a la primavera. Tot i això, havia pogut mantenir el personal que ja tenia emparaulat reduint-los la jornada i el sou i assumint una part de pèrdues, amb l'esperança que a poc a poc s'aniria recuperant. Ara, però, deixa clar que no tindrà cap altra opció que fer fora a quatre persones. "He calculat que aquests 15 dies de tancament em poden suposar unes pèrdues de 6.000 euros, que caldrà sumar a les que ja arrossegava des de l'obertura", lamenta.

Tot i que s'ha adaptat per poder fer menjar per endur, assegura que això tampoc serà una solució, ja que el poc que facturarà amb prou feines li servirà per cobrir les despeses. També lamenta que les ajudes triguen molt a arribar i ho fan "quan tu ja has hagut d'avançar molts diners per poder seguir tenint gènere".

Qui també havia posat en marxa un nou restaurant després del confinament, en aquest cas a la Seu d'Urgell, és la Maria Martí, juntament amb el seu marit, el Gerard Arimon. En el seu cas, de fet, el confinament els va empènyer a tancar el restaurant que regentaven fins aleshores, el 3Portes, i obrir un altre establiment lleugerament diferent, l'Ampic.

"El primer confinament ens va fer veure que estàvem pagant un lloguer massa elevat i vam creure que, quan poguéssim tornar a obrir, començaríem massa ofegats", explica Martí. És per això que van buscar un local més assequible on, a més, poguessin ampliar l'oferta. "Com que no sabíem com reaccionaria la gent després del confinament, si tornarien a venir, vam decidir ampliar i fer també esmorzars, una oferta que ja s'estava consolidant", afegeix. Igualment, durant l'estiu "estava anant bastant bé, tenim una clientela feta i la gent ens havia seguit. Tret només d'un parell de setmanes fluixes, quan va haver-hi els rebrots més forts a la Seu i la gent es va espantar bastant, havíem anat treballant molt i els caps de setmana estaven anant cada vegada millor".

Ara, després d'adequar el nou local, fer els canvis en l'oferta i recuperar la clientela, la parella encara el tancament amb molt desànim i amb molta inquietud per les afectacions econòmiques que els suposarà. En previsió, ja havien adaptat tant la carta com el menú diari per tal que es pogués fer per endur. Si bé alguns clients ja els han assegurat que seguiran anant-hi a buscar el menjar per emportar-se'l a casa o a la feina, Martí deixa clar que això no compensarà ni de bon tros les pèrdues que tindran.

Per tot plegat, admet que "encara estem en estat de shock", i lamenta que "és una mica injust que tot ho pagui el mateix sector", una sensació compartida per Palacios. "Si em diuen que tancant els bars i restaurants durant 15 dies se soluciona la situació, no tinc cap problema per sacrificar-nos i tancar, però no tinc gens clar que això sigui així", conclou Martí.