ELECCIONS A L’ESTAT
Política 18/09/2019

Cap al 10-N: tots contra Sánchez i Sánchez contra tots

Cs, el PP i Podem culpen de la repetició electoral el líder del PSOE, que els titlla d’irresponsables

Germán Aranda / Ot Serra
5 min
El president en funcions, Pedro Sánchez, ahir al Congrés.

MadridAl Congrés s’hi va estrenar dimecres la precampanya del 10-N, aprofitant les que seran probablement les últimes sessions de la legislatura més curta de la democràcia. La sessió de control al govern en funcions de Pedro Sánchez va fer pujar la temperatura d’una batalla dialèctica que els partits comencen a assajar camí de la repetició electoral. I va quedar clar al voltant de quina figura girarà: tots contra Sánchez i Sánchez contra tots, culpant-se els uns als altres de ser els responsables del doble fracàs de la investidura. Al PP i a Cs s’hi va afegir de manera contundent Unides Podem, que, amb algunes excepcions, havia intentat mantenir viva fins ara la possibilitat d’acord amb els socialistes.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Per a Sánchez, tant al líder del PP, Pablo Casado, com al de Ciutadans, Albert Rivera, i al de Podem els ha faltat “sentit d’estat” i responsabilitat per no facilitar la que va insistir en qualificar com a “única alternativa del govern”. I en la partida de tenis taula, tots els seus adversaris coincideixen en criticar la seva poca voluntat d’entesa. Per separat, han arribat a la conclusió que el PSOE desitjava la repetició electoral que va acabar precipitant-se dimarts passat.

Un dia després que el rei Felip VI decidís no designar candidat a la investidura un cop comprovat que Sánchez no tenia els suports parlamentaris suficients, va ser Casado qui va inaugurar la sessió del plenari. I ho va fer, com era de preveure, carregant contra el president en funcions: “No ha buscat l’acord amb cap partit d’aquesta cambra, ha tractat l’oposició amb la seva habitual supèrbia i ha instrumentalitzat les institucions de manera grollera”. El president del PP va advertir que “les eleccions les carrega el diable”, després d’acusar-lo de donar, “des de Moncloa, el seu primer míting electoral” en relació a la roda de premsa de dimarts a la nit, quan Sánchez va assumir que el 10 de novembre es tornaria a cridar la ciutadania a les urnes.

Personalització del fracàs

El president en funcions, amb rostre seriós, va respondre amb una duresa similar, assegurant que “la injustícia social, la corrupció i la crispació en la forma de fer política” del PP van obrir les portes a la victòria del PSOE el 28-A. Però el govern monocolor “progressista i que no depengui de les forces independentistes” no va prosperar. “Aquí el que ha passat és que vostès no han assumit la seva responsabilitat política. Hi ha hagut una partit que ha intentat formar govern i tres forces polítiques, vostès, vostès i vostès (assenyalant amb el dit diputats del PP, Cs i Podem) que ho han impedit”, va dir Sánchez. Després va personalitzar les acusacions criticant Casado per “falta de sentit d’estat”, Rivera per la seva “irresponsabilitat” i Iglesias pel “dogmatisme”, i va generar un murmuri que va obligar la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, a demanar silenci.

Les maquinàries electorals ja es preparen i els aspirants comencen a focalitzar les crítiques en Sánchez. “Li hem de tocar el crostó una mica”, comentaven ahir en to col·loquial fonts d’Unides Podem, hores abans que a Twitter i al seu canal de YouTube publiquessin una gravació titulada El vídeo que desmunta Pedro Sánchez i que no volen que vegis. Amb música de pel·lícula de misteri i sense el logo de partit, el vídeo explica la visió d’Unides Podem sobre l’evolució de les negociacions amb Sánchez, a qui acusen de no haver volgut pactar en cap moment.

Les fonts avisen que part de la campanya anirà precisament d’“explicar la negociació més que de presentar mesures” i de reivindicar-se com “l’esquerra de debò”.

A l’hemicicle del Congrés, el xoc entre el PSOE i Podem va seguir amb la pugna entre la portaveu del partit lila, Ione Belarra, i la vicepresidenta en funcions del govern, Carmen Calvo. Belarra va acusar el PSOE de ser on volien: “de camí cap a una repetició electoral en què els gurús comunicatius els diuen que aconseguiran un grapat més d’escons”. Calvo va respondre: “Només vostès van refusar el govern de coalició”, en referència a l’oferta que els socialistes van fer al juliol.

L’estratègia del PSOE consistirà en créixer a partir del votant de centre, amb “el focus demoscòpic sobre Cs”. Veus socialistes apunten que, per fer-ho, duran a terme una estratègia “combativa” amb Podem. “El PSOE pot créixer poc per l’esquerra”, reconeixen. El cos a cos entre les forces d’esquerra, per tant, serà una de les principals novetats de la campanya respecte a la de l’abril.

Una altra novetat important serà la sentència del Suprem en el judici al Procés, prevista per a mitjans d’octubre i que “marcarà la campanya”, segons fonts del PP. A Catalunya, els populars tornaran a apostar per Cayetana Álvarez de Toledo com a cap de llista, malgrat els mals resultats del 28-A, quan va aconseguir només un escó per Barcelona.

Des de Cs, ahir Edmundo Bal va tornar a preguntar -un altre cop sense rebre una resposta clara- si el govern socialista indultaria els presos en cas de condemna, així com un dia abans havia intentat que s’aprovés prendre al govern el privilegi de l’indult que el PSOE va vetar. Al partit taronja, doncs, s’esperen “poques novetats” respecte a la campanya anterior, quan ja es van centrar en carregar contra els socialistes i contra els independentistes.

Cs reitera el no a Espanya Suma

La campanya del PP i Cs s’espera, doncs, que sigui força similar, tot i que ja s’han començat a veure algunes diferències evidents. Per exemple, que els populars insisteixin en una coalició de dretes, Espanya Suma, per a algunes circumscripcions o per al Senat. Des de Ciutadans s’han negat des de l’inici a aquesta opció, però ahir Rivera va estendre la mà a Casado per “sumar escons” amb el PP i formar un govern alternatiu a Sánchez, malgrat que molt probablement necessitarien també els vots de la ultradreta de Vox per formar majoria al Congrés. “Ells hauran de decidir què volen”, va apuntar Albert Rivera, en la línia de no incloure la formació presidida per Santiago Abascal en l’equació de les negociacions. “Ni les cadires ni els ministeris seran un escull”, va afirmar. La defensa de l’aplicació del 155 i de l’“acatament de la sentència” serà, de nou, un punt d’unió entre els partits de la dreta.

Caldrà veure com gestionarà el PSOE el conflicte a Catalunya, amb veus dins el partit -cada cop més silencioses- que demanen l’indult mentre Sánchez va endurint el missatge. Ahir ja va subratllar que “aplicarà qualsevol article de la Constitució” si la Generalitat desafia la llei. El president en funcions va respondre així al portaveu d’Esquerra a la cambra, Gabriel Rufián, que li havia demanat detalls sobre el seu projecte per a Catalunya. “Diàleg dins de la Constitució”, va insistir. “Ens preguntàvem quin PSOE ens trobaríem i ara ja ho sabem: el del 155”, va lamentar Rufián. A ERC són conscients que els serà difícil seguir avalant la figura de Sánchez si no fa gestos més clars per acostar posicions.

stats