El 14-F allunya Sánchez dels seus socis

MadridEl Congrés ha viscut els últims dies una recentrifugació de forces. El quarantè aniversari del 23-F, sumat a les negociacions per renovar els òrgans constitucionals -que han culminat només amb el desbloqueig de RTVE-, han mostrat una sintonia inaudita entre el PSOE i el PP durant mesos. Fins al punt que la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, i Felip VI es van referir al líder dels populars, Pablo Casado, amb un càrrec en desús al protocol des de feia una pila d’anys: cap de l’oposició. Mentrestant, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha rebut unes quantes advertències des del bloc de la investidura. Si bé la campanya electoral catalana va marcar també la política espanyola, els resultats del 14 de febrer encara s’arrosseguen i els socis de Sánchez creuen que Ferraz és qui primer ha atiat la confrontació amb Podem per guanyar vots per la dreta i arreplegar-ne de la desfeta de Cs.

La interpretació dels resultats va marcar una part del debat de dimecres passat sobre l’estat d’alarma. Per evitar la confrontació amb ERC, Pedro Sánchez acostuma a posar Junts per Catalunya en la diana. Si la setmana anterior ja havia ficat Vox i el partit de Carles Puigdemont al mateix sac, aquesta va considerar rotundament “fals” que el resultat electoral reflectís una majoria independentista i va extrapolar el 52% de vot independentista a la proporció respecte al cens. “El PSOE està mirant d’eixamplar-se cap al centredreta, però ens necessitarà aviat”, apunten a l’ARA fonts d’ERC sobre l’estratègia dels socialistes l’última setmana.

Caldrà veure quina és la reacció llavors de l’independentisme. En plenes negociacions per formar govern a Catalunya, republicans i JxCat intenten no airejar les discrepàncies al Congrés. ERC, de fet, va demanar una rectificació a Sánchez per haver equiparat Vox amb JxCat. Fonts dels republicans apunten també que no està en joc la seva estratègia al Congrés després dels resultats de les eleccions, però també admeten que Sánchez pot pescar majories alternatives. Es va veure amb la convalidació del decret sobre fons europeus, que va acabar salvant gràcies a Vox, i amb les pròrrogues de l’estat d’alarma i la negociació amb Ciutadans en relació amb els pressupostos.

Escalada de retrets a la coalició

Aquest clima ve abonat pel xoc continu entre els socis de govern. Tot i la crida de Sánchez a “abaixar els decibels”, Podem va culminar dijous una escalada de retrets per la intenció del PSOE de no controlar el preu del lloguer, en la futura llei de l’habitatge, fent-se una foto conjunta amb tota la majoria de bloc de la investidura excepte el PNB a la porta dels Lleons. “Unides Podem no concep que el PSOE presenti la llei d’habitatge al consell de ministres sense incloure l’acord per regular lloguers”, assenyalen fonts del partit lila. Des de la formació de Pablo Iglesias també opinen que Sánchez mira cap a la dreta per estratègia, però també perquè s’ha tret la llosa durant dos anys de noves eleccions -si no s’avancen a Andalusia- i de moment ja compta amb uns pressupostos aprovats.

Però el president espanyol va reiterar dimecres el compromís de governar amb el bloc progressista i de mantenir la coalició fins al 2023. Al davant es va trobar les crítiques sobretot dels nacionalistes i independentistes bascos, que li van demanar posar ordre intern després d’uns dies en què han sonat més les disputes dins el govern i a la dreta que no entre el vell bipartidisme espanyol. El portaveu del PNB, Aitor Esteban, ha sigut qui s’ha mostrat més preocupat per la divisió a la coalició: “Ens espanta aquesta lluita interna”. EH Bildu també ha demanat al PSOE i a Unides Podem que “siguin responsables”.

L’agenda catalana

Fonts socialistes assenyalen a l’ARA que res ha canviat, si bé s’hauria d’entendre com a normal que hi hagi una certa fredor fins a la formació de govern a Catalunya. Va ser el que va evidenciar la moció fallida d’ERC, en què el PSOE -amb l’abstenció de Podem- va tornar a rebutjar un referèndum pactat. Un cop es formi executiu a Catalunya, el govern espanyol ja ha avançat que una de les prioritats haurà de ser restablir la taula de diàleg, i té pendent també resoldre l’indult als presos polítics. En la primera entrevista a la premsa com a ministre de Política Territorial, Miquel Iceta es preguntava ahir a El País si va tenir un cost polític per a Adolfo Suárez legalitzar el PCE. “Si arribes a la conclusió que has de prendre una decisió que pot tenir un desgast polític, però consideres que és imprescindible, la prens”, va dir.

Els temes clau per als quals caldrà ERC

Llei de memòria democràtica

Carmen Calvo necessitarà els republicans, que exigeixen anar més enllà de la llei presentada.

Llei d’habitatge

Tots els membre del bloc d’investidura menys el PSOE i el PNB demanen regular els lloguers.

Llei trans i igualtat de tracte

Podem demana la seva i els socis hi prometen esmenes.

Convalidació de decrets

Sánchez ja sap què passa si no negocia: va aprovar el decret dels fons europeus gràcies a Vox.