Política 25/04/2021

14 milions d'euros: el cost de la repressió econòmica sufragat per la Caixa de Solidaritat

L'entitat ha destinat gairebé un 95% de les donacions a les grans causes del 9-N i l'1-O

4 min
Presos polítics
Disponible en:

BarcelonaL'Audiència de Barcelona reobria dilluns el sumari contra una trentena d'alts càrrecs del Govern per l'organització de l'1-O instruït pel jutjat número 13 de Barcelona. Aquesta és una de les múltiples causes en què la Caixa de Solidaritat ha ajudat a sufragar les fiances des que es va posar en marxa, primer sota la tutela de l'ANC i Òmnium i després com a entitat independent. Les xifres que ha mogut en tots aquests anys són molt elevades. "Des del 9-N fins ara hem aportat uns 14 milions d'euros", revela el seu president, Pep Cruanyes, que denuncia que "al dissident el penalitzen judicialment i li imposen una multa per arruïnar-lo". Ho compara amb el que passava durant el franquisme. "Tots els estats repressors apliquen la pena de presó i la pena econòmica. Durant la dictadura es va crear el Tribunal de Responsabilitats Polítiques, que confiscava béns o imposava multes desorbitades i ara aquesta funció la fa el Tribunal de Comptes", etziba l'exvicepresident de l'ANC. Un tribunal que no ha donat treva durant el Procés.

Gairebé el 95% de les aportacions que ha rebut la Caixa han anat destinades a cobrir les despeses de les causes del 9-N i l'1-O. "És la part de la repressió grossa", remarca Cruanyes. Les dades parlen per si soles. Pel procés participatiu, el Tribunal de Comptes va condemnar l'expresident Artur Mas i la resta de membres del Govern encausats a pagar un total de 4.946.788 d'euros, tot i que el TSJC els havia absolt del delicte de malversació. L'1 d'agost del 2019, el mateix dia que l'entitat pagava els dos milions que faltaven per completar aquesta sanció, els seus promotors anunciaven que s'havia abonat la fiança de 5,8 milions d'euros imposada pel jutjat 13 contra els alts càrrecs de la Generalitat pels preparatius del referèndum. La Caixa de Solidaritat en va aportar 5, mentre que la resta va arribar dels partits i de l'Associació Catalana pels Drets Civils, que aplega els familiars dels presos polítics. I la fiança derivada de la sentència de l'1-O als responsables del Govern es va fixar a principis del 2020 en els 4 milions d'euros.

Sobre aquesta última causa, el president de l'entitat denuncia que en el seu moment ja van dipositar els més de dos milions que es va demanar als líders independentistes pels mateixos fets: les suposades despeses del Govern en el referèndum. El Tribunal Suprem no va concretar en la sentència del Procés la responsabilitat civil derivada del delicte de malversació i ho va derivar al Tribunal de Comptes, que va duplicar la xifra fins als quatre milions. "Tenim la mateixa fiança duplicada, cosa que demostra que tenen la voluntat d'arruïnar-nos", carrega Cruanyes, que va substituir l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert al capdavant de l'entitat. "La xifra del Suprem ha anat creixent", ironitza Cruanyes, que creu que quan s'alliberin les quantitats duplicades el Tribunal de Comptes "es traurà del barret la sorpresa d'Exteriors". I és que aquest tribunal ja ha posat sota la lupa milions de diners públics –no ha concretat la xifra total– de l'acció exterior del Govern que s’haurien destinat al Procés. "És portar la imaginació al límit", critica el president de la Caixa. De moment, una trentena de persones, entre les quals hi ha Artur Mas, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, han estat citades el 29 de juny.

Restant el retorn de les fiances imposades als membres del Govern (560.000) i als de la mesa del Parlament (350.000), la xifra final puja aproximadament fins als 13.270.000 euros. La resta ha servit per pagar les fiances i les sancions imposades a centenars d'alcaldes, regidors o manifestants. Aquests 14 milions, però, no es poden considerar la xifra total del cost de la judicialització del Procés perquè, d'una banda, els partits assumeixen sempre la defensa dels seus representants, i de l'altra, només una part dels represaliats han reclamat ajut a la Caixa de Solidaritat. "Hi ha grups de suport a nivell local que són autosuficients i aconsegueixen cobrir totes les despeses i en els casos que no arriben ens les repartim", explica Cruanyes, que xifra en 600 els activistes que han ajudat, entre els quals els CDR encausats en l'operació Judes.

Entre les causes més recents en les quals treballa la Caixa hi ha la de l'alcalde de Roquetes, Paco Gas, que s'enfronta a un any i tres mesos d'inhabilitació i més d'11.000 euros de multa per l'organització de l'1-O, o la dels joves activistes Adrián Sas, el primer condemnat a presó, i Marcel Vivet, que també podria ingressar-hi al mantenir la Generalitat l'acusació de 4 anys i 9 mesos contra ell. En el cas de Sas, la Caixa de Solidaritat va assumir la primera part de les despeses de defensa i ara està pendent de rebre les del judici i de l'apel·lació. Quan la sentència sigui ferma, si el grup de suport no arriba a cobrir els 4.000 euros de multa, l'entitat mostra la seva predisposició a fer-se'n càrrec. El grup de suport de Vivet, en canvi, ja ha aconseguit recaptar els 2.160 euros de multa i té previst retornar els diners a la Caixa perquè els utilitzi per a altres causes. "Acabi com acabi el judici retornarem el que ens van avançar perquè ja ho tenim cobert", assenyala el militant de Guanyem Badalona.

Criteris per validar l'ajut

El criteri que segueixen per validar l'ajuda a qualsevol encausat és que sigui un represaliat pel Procés per haver defensat drets fonamentals. En aquest sentit, Cruanyes admet que s'han rebutjat alguns casos. "No es pot ajudar gent que diu bestieses per Twitter. Una cosa és defensar la llibertat d’expressió i l’altra que et dediquis a insultar a les xarxes socials", remarca Cruanyes. També reclamen que els advocats s'ajustin a uns barems econòmics i que no cobrin les tarifes normals si l'encausat no pertany a cap organització política. "Cal que tinguin una actuació solidària i que s'ajustin perquè, si no, no podríem arribar a tothom", exposa Cruanyes, que admet que prioritzen les fiances a la defensa perquè és el que evita que ingressin a la presó.

Cruanyes confirma que calen donacions perquè la situació financera de la Caixa de Solidaritat no és la més òptima. "Podem anar cobrint molts ajuts que ens demanen, però la repressió no s’atura i necessitem més aportacions", subratlla el president. Tot i que explica que hi ha puntes de donacions quan es produeixen peticions de fiança elevades o condemnes fermes, el màxim responsable de l'entitat afirma que es manté un flux continuat d'aportacions que els permeten atendre a tothom qui ho sol·licita. Cruanyes rebat que darrere d'aquestes donacions hi hagi grans mecenes. "Un 90% de les donacions són de menys de 250 euros, tothom aporta el que pot i sovint són 5 o 10 euros. És la solidaritat de base la que manté la Caixa", conclou.

stats