El 150.2: ¿un terreny inexplorat per donar poder a la Generalitat?
Era la via que defensava l'últim govern de Jordi Pujol enfront de les tesis que apostaven per reformar l'Estatut
BarcelonaL'últim pacte entre Junts i el PSOE per delegar a la Generalitat les competències d'immigració –encara per concretar– torna a mencionar un article de la Constitució oblidat des de feia anys: el 150.2. Un article que permet a l'Estat "transferir o delegar" competències a les comunitats autònomes que siguin matèria de "titularitat estatal" a través d'una llei orgànica. Aquest mecanisme, defensat per Jordi Pujol en la seva última legislatura com a president, només s'ha posat en pràctica a Catalunya un cop: pel traspàs de les competències de trànsit als Mossos. Després d'allò, la via va quedar aparcada. Es va optar per la reforma de l'Estatut i després pel Procés, quan es va utilitzar sense èxit per intentar que l'Estat traspassés a la Generalitat la facultat de fer un referèndum el 2014. Ara, una dècada més tard, torna a aparèixer: ¿pot ser un camí per augmentar el poder de la Generalitat?
El lletrat del Parlament Antoni Bayona considera que és un "gran tema inexplorat", del qual gairebé no hi ha jurisprudència i en el qual veu "potencialitats" per aconseguir més traspassos a la Generalitat. De fet, remarca que el Tribunal Constitucional (TC) no ha posat límits a aquesta via perquè no li han arribat conflictes per això. L'atorgament de la competència de trànsit als Mossos va ser pacífic –CiU ho va pactar amb el govern del PP–, i tampoc es va judicialitzar quan es va aplicar al País Valencià i a les Canàries. Bayona recorda que aquestes dues comunitats, que no formaven part de les autonomies històriques, van accedir a competències més àmplies abans del termini de cinc anys que marcava la Constitució gràcies al 150.2.
Joan Ridao, president de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern (IEA), també afirma que aquest article ofereix un terreny verge perquè el TC, a diferència del que va passar amb l'Estatut, no s'ha pronunciat sobre quines són les competències que poden assumir les autonomies a través d'aquest mecanisme, i d'entrada –com que es tracta d'una llei orgànica– depèn de la majoria política que hi hagi al Congrés. Ara bé, també avisa que això vol dir retornar a un debat "pretèrit" i que l'Estat és molt "gelós" de cedir poder: recorda que es va descartar aquesta via abans d'optar per la reforma de l'Estatut a principis dels anys 2000.
El llibre de capçalera de Pujol
Ridao fa referència al debat polític de l'última legislatura de Pujol. El llavors president, que depenia del suport del PP a Catalunya, no era partidari de reformar l'Estatut com reclamaven el PSC, ERC i ICV-EUiA, sinó que apostava per aprofitar els marges de la Constitució i l'Estatut del 79 per millorar l'autogovern. Per fer-ho, el seu llibre de capçalera era el del catedràtic de dret Enric Argullol, Criteris per a un desenvolupament institucional, publicat per l'Institut d'Estudis de l'Autogovern –llavors amb l'adjectiu Autonòmic i presidit per Bayona– el 1999. Un informe en què l'article 150.2 apareixia per aprofundir en la singularitat catalana. "Era el llibre que Pujol tenia a la tauleta de nit", ironitza Ridao, recordant la broma que es feia aquells anys.
Josep Maria Vallès, que llavors era diputat del PSC i posteriorment va ser conseller de Justícia, confirma la divisió d'opinions de l'època entre CiU i els tres partits d'esquerres, i opina que finalment es va optar per explorar la reforma de l'Estatut perquè depenia del Parlament i no de les majories que hi havia al Congrés, que llavors tampoc eren favorables perquè l'any 2000 el PP tenia majoria absoluta. "Allà tampoc no hi havia les condicions per fer transferències", diu. De fet, Pujol va presentar l'informe Argullol a José María Aznar per intentar arribar a un pacte i es va trobar amb un cop de porta. Amb l'arribada d'Artur Mas al capdavant de CiU, la nova generació de dirigents ja va optar per defensar un "nou estatut" a les eleccions del 2003.
Les crítiques
Quins són els problemes del 150.2? La principal crítica que se li feia a l'època era que és una decisió revocable de l'Estat. És a dir, la competència la concedeix el Congrés i també la pot revocar. "No ofereix perpetuïtat", lamenta Ridao, que ho veu un mecanisme "excepcional". Ho diferencia així de la reforma estatutària, amb la qual es va intentar augmentar el sostre competencial de la Generalitat. Ara bé, el Tribunal Constitucional va deixar l'Estatut en entredit el 2010.
Bayona explica que la sentència de l'Estatut deixa clar que si la Generalitat vol assumir competències de l'Estat no ho pot fer a través d'una reforma estatutària. Una interpretació molt restrictiva, a parer del lletrat, però que creu que deixa marge per provar d'augmentar competències a través del 150.2. És més, considera que l'article continua oferint "flexibilitat" per part de la Constitució i també "potencial" per una organització "asimètrica" de les autonomies ara que la majoria del TC –progressista– pot ser més favorable.
