El canal català de RTVE començarà a emetre per la Diada, amb debat sobre el nom 2Cat

BarcelonaDe la mateixa manera que TV3 va iniciar les emissions experimentals la vigília de l'Onze de Setembre del 1983, el canal de Televisió Espanyola íntegrament en català tindrà el tret de sortida "al voltant de la Diada Nacional", segons ha anunciat el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, en una entrevista a RTVE. Aquest abril està previst que es firmi el conveni per a la cessió de l'espai radioelèctric, que Dalmau espera que tingui una "durada de 15 anys" per proporcionar "estabilitat" (i també perquè el 2040 és la data suggerida perquè s'apagui la TDT, tot i que aquest és un debat obert a Europa). Després de la jornada inaugural, començarien les emissions en proves per la Diada amb l'objectiu que el canal en català "estigui plenament operatiu a l'octubre".

"Que TVE pugui tenir un canal 24 h emetent 100% en català és molt rellevant –ha dit–. És el senyal que Espanya té diversos idiomes", ha afegit Dalmau, que ha puntualitzat que l'executiu vol que "Catalunya lideri l'audiovisual". L'anunci que La 2 emetrà tota la programació en català és el resultat d'un dels acords del PSOE i Junts i ja el va avançar a finals de gener la portaveu juntaire al Congrés, Míriam Nogueras. Els de Carles Puigdemont ja havien incorporat al consell d'administració de RTVE un nom proposat per ells, Miquel Calçada, de la mateixa manera que ERC hi va incorporar Sergi Sol.

Amb tot, l'ens estatal encara no ha decidit del tot quin serà l'encaix del nou canal i si efectivament substituirà La 2 a Catalunya, tal com s'ha suggerit. Segons ha pogut saber l'ARA, aquest punt encara no està tancat tot i que el més probable és que els dos canals coexisteixin. Això es podria aconseguir si la nova oferta s'emet dins del múltiplex d'àmbit català que va quedar lliure arran de l'enfonsament i clausura de 8TV. Se salvaria així aquest espai radioelèctric de gestió nacional, que atorgaria el 50% a la Corporació (perquè hi pugui emetre TV3 en ultra alta definició) i el 25% a RTVE (per a aquest nou canal), per la qual cosa encara quedaria un espai lliure per si emergeix un operador privat que vulgui provar fortuna impulsant un canal televisiu de TDT dins l'àmbit català.

El principal escull per tenir un canal totalment independent respecte a La 2 és el pressupostari. Encara no s'ha tancat la inversió que es podrà fer, però la xifra que hi ha sobre la taula ronda, per sota, els 10 milions d'euros, que se sumarien als 10 milions d'euros que ja inverteix actualment el centre de Sant Cugat. A tall comparatiu, la Corporació dedica als seus canals televisius i ràdios una mica menys de 400 milions. Es dona per fet que en entreteniment no es podrà competir frontalment, però sí que es vol potenciar l'àrea d'informatius, per exemple.

Un altre punt de discòrdia és el nom del canal. Tot i que RTVE ha anunciat en un comunicat que es dirà 2Cat, diverses fonts de la cadena suggereixen que la denominació encara no està tancada. Aquesta marca, a més, ha causat perplexitat a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, tenint en compte que fa menys de dos anys van llançar la plataforma 3Cat i, segons ha pogut saber l'ARA, contactes informals entre els dos gegants audiovisuals s'han saldat amb una bona entesa per no convertir la qüestió en un conflicte.

A part de confirmar el nomenament d'Oriol Nolis com a director del canal, informació que va transcendir la setmana passada, RTVE ha anunciat que Laura Folguera en serà la directora de continguts. Com en el cas de Nolis, Folguera té una llarga trajectòria dins de la corporació pública: va començar a RTVE el 1999 com a redactora d'El escarabajo verde i des de llavors ha treballat a l'àrea de programes i informatius de Catalunya. Des del 2023, i fins ara, ocupa el càrrec de directora de La 2.

L'actual programació en català de la segona cadena de RTVE inclou programes com Cafè d'idees, l'espai informatiu de Gemma Nierga; el programa d'entrevistes Noms propis o el magazín cultural Punts de vista. El setembre del 2024, la cadena va ampliar la seva graella en català amb La trampa, programa de Pep Plaza en què els convidats famosos li expliquen anècdotes de la seva vida que poden ser mentida o no, i En router, una proposta en què Thais Villas explora la digitalització rural visitant diferents llocs de Catalunya. Una altra de les apostes fortes de la programació en català és el magazín diari L'altaveu, que presenta Danae Boronat i que va arrencar la primavera del 2024.

Ferran Falcó, coordinador de Catalunya Media City

En paral·lel a l'anunci sobre RTVE, Dalmau també ha donat a conèixer qui serà el coordinador de Catalunya Media City, el hub que pretén ser un referent europeu en el sector audiovisual, digital i dels videojocs, situat a l'edifici de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs: es tracta de Ferran Falcó, l'exdirigent de Convergència a Badalona que al gener ja va ser nomenat director general del Consorci del Besòs, que coordina accions entre Badalona, Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac. Sobre la incorporació constant de diverses persones provinents del món convergent, com ara David Bonvehí com a alt càrrec, el mateix conseller Miquel Sàmper o ara Falcó, Dalmau s'ha limitat a dir que la voluntat és "incorporar talent": "Aquest ha sigut un missatge general del govern de Salvador Illa".

També ha repetit que els últims deu anys hem estat "distrets" pel Procés i que cal recuperar l'embranzida en molts aspectes. "El que ha passat al país els últims anys ha estat molt complex; la voluntat del país és superar aquesta etapa", ha rematat, també per acabar justificant que el president de la Generalitat encara no s'hagi reunit amb l'expresident i líder de Junts, Carles Puigdemont, a l'espera de l'amnistia.

Derrota parlamentària

Després de la dura derrota del Govern en el ple monogràfic de Rodalies, amb petició del Parlament perquè dimiteixi la consellera de Territori i portaveu de l'executiu, Sílvia Paneque, Dalmau n'ha lamentat el resultat: "No em va agradar com va acabar el debat de la setmana passada; fa sis mesos que governem, els que ens han demanat aquestes responsabilitats han estat governant". Sí que ha defensat Paneque i el compromís per resoldre els problemes de Rodalies i ha negat que siguin "tous": "El que som és autocrítics; els anteriors cridaven molt i el sistema l'hem heretat com l'hem heretat", ha reblat.