L’ANC readmet ara dos candidats crítics exclosos de la cursa electoral

L’entorn de Torra i Calvís culpava Jordi Sànchez del veto

El veto a Quim Torra i Jordi Calvís, dos candidats al secretariat nacional de l’Assemblea (ANC) crítics amb Jordi Sànchez, ha escalfat la campanya prèvia a la votació d’aquest dissabte. La junta electoral de l’ANC va decidir dilluns a la nit readmetre’ls a la cursa electoral després d’haver-los-en exclòs per “incompatibilitats” en les seves candidatures. Això sí, l’ens que controla que es compleixi el reglament de l’entitat va avisar que, en cas de ser escollits, hauran de deixar els càrrecs.

Torra i Calvís són dues de les cares més representatives de la candidatura crítica amb l’actual president. De fet, l’entorn dels dos candidats havia denunciat que Sànchez era darrere del veto. Abans de fer-se enrere, la junta electoral havia decidit que Torra no podia ser escollit perquè tenia un càrrec al Govern -és director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis-, mentre que Calvís va anar a la llista de la CUP per Lleida a les eleccions del 27-S. L’exclusió suposava un cop dur per a la candidatura, que també integren la responsable de l’àrea d’internacional de l’entitat, Liz Castro, l’historiador Agustí Alcoberro, el coordinador de mobilització, Josep Sabaté, i l’excap de files de la CUP Antonio Baños.

Tot i que els crítics assenyalaven directament Sànchez com el responsable del veto, fonts pròximes a l’actual president el desvinculaven de qualsevol maniobra i posaven en relleu que els membres de la junta electoral de l’ANC “no són pròxims” a ell. En formen part la vicepresidenta Rosa Alentorn, que els últims mesos s’ha desmarcat de l’actual president, o Núria Vinyals, membre de la comissió de mobilització, pròxima a Sabaté.

Recursos i polèmica

Tot i que la junta electoral no preveu que es puguin recórrer les seves decisions, els dos candidats van decidir presentar al·legacions. Segons fonts coneixedores del document que va presentar Torra, l’expresident d’Òmnium argumentava que es tractava d’una “resolució injusta” perquè s’havien canviat les regles del joc. Els seus afins recordaven que Sànchez es va presentar a les eleccions l’any passat sent adjunt del Síndic de Greuges i no va deixar el càrrec fins un mes després de ser escollit. Tot i això, diverses fonts indiquen que el president de l’ANC va comunicar la seva situació i la junta electoral va permetre que participés igualment en la votació. “Hi ha hagut un canvi de criteri”, es queixaven els crítics. Davant dels recursos, i de la polèmica generada, la junta electoral va reunir-se d’urgència i va rectificar. Sí que manté una altra decisió que afectava els crítics: Baños va ser amonestat per haver participat en una tertúlia un cop havia començat el cicle electoral. Per norma, cap dels candidats pot intervenir als mitjans ni fer campanya.

Dubte als estatuts

L’exclusió de Torra i Calvís i la seva posterior readmissió s’entenen pel dubte que genera la redacció dels estatuts. El secretariat va polir el document revisant les esmenes contradictòries. Tot i que teòricament imperava la més votada, es va canviar el criteri perquè el text final passés per la direcció. Això va fer que l’esmena referida a les incompatibilitats canviés: si en l’assemblea el punt més votat deia que no es podia ser candidat si s’assumia un “alt càrrec polític”, en el redactat final s’especificava que havia de ser “un càrrec de designació política”. Després d’aquestes modificacions va dimitir un dels membres de la comissió jurídica de l’entitat, l’advocat Francesc Bellavista, en considerar que les decisions “no s’ajustaven a dret”. El matís, segons els crítics, permetia canviar el criteri i excloure Torra i Calvís. Finalment, la junta electoral va decidir permetre que es presentessin.

Altres fonts de l’entitat, que rebutgen entrar en la batalla entre Sànchez i el sector crític, assenyalen que les territorials són qui ha impulsat la reforma dels estatuts i l’enduriment de les restriccions per entrar al secretariat. “Hi ha coses que han grinyolat en les bases”, diu un dels consultats, que esgrimeix que els canvis buscaven blindar l’ANC dels partits, que pugnen pel control de l’entitat. I posa com a exemple el cas de Gabriel Rufián, que sent membre de la direcció va passar a ser cap de llista per ERC, o el nomenament de l’actual consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, coordinadora d’incidència política de l’ANC.

Més continguts de