Govern i comuns pacten tornar a la despesa d'abans de la crisi

Acorden un augment de 3.070 milions d'euros que es repartiran, sobretot, entre Educació i Salut

Després de dos anys de pròrroga pressupostària, l'entesa entre Govern i Catalunya en Comú portarà la Generalitat a tramitar els seus primers comptes des del 2017. Aquest dilluns el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès; la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, i la líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, han escenificat la segona part de l'acord per als comptes del 2020. Ho han fet un mes després de presentar el pacte en matèria d'ingressos –que incloïa una pujada de l'IRPF i de l'impost de successions per a les rendes més altes, a més de nous impostos mediamentals, com un a les grans elèctriques– i acordant un augment de la despesa corrent de 3.070 milions d'euros respecte al 2017. Un increment que, segons Aragonès, situa la Generalitat a nivells previs a la crisi econòmica.

De fet, el vicepresident del Govern ha explicat que el nivell de despesa dels comptes del 2020 "supera el del pressupost del 2010", i ha afegit que els pressupostos també preveuen un increment del 25% de la inversió pública respecte a fa tres anys, cosa que es traduiria, segons la conselleria d'Economia, en prop de 2.000 milions d'euros. Una situació que també ha destacat Jéssica Albiach, que considera que els comptes que han pactat amb el Govern comencen a "revertir" les retallades del govern de l'expresident Artur Mas. Aquest augment de la despesa es traduirà, sobretot, en un increment de les partides socials. "Hem prioritzat els departaments de Salut, Educació, Treball, Afers Socials i Família, a més de les polítiques de seguretat i de la recuperació de la inversió pública", ha afirmat Pere Aragonès en la roda de premsa de presentació de l'acord amb els comuns.

Així, el pressupost sanitari creix en 908,5 milions d'euros i se situa en 10.766,16 milions d'euros. Amb aquests diners, el Govern preveu que Catalunya tingui 1.400 professionals sanitaris d'atenció primària més respecte al 2017. Una xifra que inclou les places que ja s'han anat creant entre el 2018 i el 2019 i les que s'haurien de crear de cara al 2020, tot i que l'executiu no sap concretar quantes serien. A més, la Generalitat també preveu tirar endavant un decret d'accessibilitat al sistema sanitari per reduir les llistes d'espera, pressupostat en 20 milions d'euros i que preveu aprovar durant el primer semestre del 2020.

La conselleria d'Educació és un altre dels departaments que eixampla més el pressupost i se situa en 5.800,24 milions d'euros. El departament que dirigeix Josep Bargalló tindrà 818 milions d'euros més per desplegar, per exemple, el decret de l'escola inclusiva aprovat fa dos anys i que a hores d'ara encara no s'havia posat en pràctica per falta de finançament. Així, la mesura tindrà una dotació pressupostària de 54 milions d'euros. Aquest pressupost també inclou 70 milions d'euros per a les escoles bressol, 15 milions d'euros més per a les beques menjador i 57,4 milions que serviran per sufragar la rebaixa del 30% de les taxes universitàries que Aragonès ja va anunciar al mes de novembre.

Flexibilitzar l'objectiu de dèficit per negociar els pressupostos a l'Estat

Tot i presentar els comptes del 2020 com uns "molt bons pressupostos", Aragonès ha aprofitat l'ocasió per criticar que l'objectiu de dèficit del 0% que exigeix el govern espanyol a les comunitats autònomes i que el vicepresident considera que "no és sostenible". "Hem de complir un equilibri pressupostari que no han de complir ni la Seguretat Social ni el govern central", ha dit. En aquest sentit, Aragonès ha explicat que demanaran al nou executiu espanyol que flexibilitzin aquest objectiu de dèficit i ha recordat que la presència dels comuns al nou govern que presideix Pedro Sánchez pot "facilitar" que aquesta petició sigui escoltada. De fet, el vicepresident ha lligat aquesta demanda al fet que el govern que presideix Pedro Sánchez vulgui aprovar uns pressupostos a l'Estat. "Volen aprovar uns pressupostos i ho volen fer amb consens", ha afirmat, tot i que no ho ha posat com a condició sine qua non per aprovar els comptes estatals.

Amb l'acord pressupostari tancat a Catalunya, els comuns han aprofitat l'ocasió començar a pressionar ERC perquè s'assegui a negociar els comptes a l'Estat. Jéssica Albiach ha recordat que el seu grup també es partidari de flexibilitzar l'objectiu de dèficit i ha convidat ERC a traslladar l'acord pels comptes catalans a l'Estat. "No entendríem que forces progressistes no hi fossin per negociar-los", ha afirmat la líder de Catalunya en Comú-Podem al Parlament, que ha assegurat que des de l'executiu espanyol "s'està treballant discretament i constantment pels pressupostos". 

Negociació a diverses bandes

Si finalment ERC accedís a negociar els pressupostos estatals, ampliaria  la jugada a tres bandes que els republicans i els comuns –i també el PSOE– van començar a negociar fa dos mesos i que passava per un triple acord a l'Estat, a la Generalitat i a l'Ajuntament de Barcelona. El pacte per als comptes del Govern ha posat l'última pedra d'aquest triple pacte que va començar amb el suport dels republicans a la investidura del president espanyol, Pedro Sánchez, el 7 de gener i que va continuar amb l'acord de la setmana passada entre l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el regidor d'ERC, Ernest Maragall, per als pressupostos del consistori barceloní. Aquest dilluns, a més, JxCat s'ha sumat al pacte entre ERC i els comuns a la capital.

A banda dels pressupostos estatals, el partit d'Ada Colau també vol que totes aquestes sinergies a diferents bandes serveixin per empènyer cap a un canvi d'aliances a la Generalitat. En la presentació pública de l'acord definitiu dels comptes, Albiach hi ha tornat a insistir: "No són uns comptes només per revertir retallades sinó que són la primera pedra d'un govern progressista a Catalunya". El partit d'Ada Colau vol aprofitar l'acostament a ERC tant a l'Estat com a Catalunya per promoure un canvi d'aliances després d'un hipotètic avançament electoral. 

De moment, però, i malgrat la rúbrica d'aquest dilluns de l'acord entre el Govern i els comuns, els pressupostos encara han de començar tota la tramitació parlamentària. Així, està previst que el Govern aprovi el projecte de llei de pressupostos en el consell executiu de la setmana vinent i que entrin al Parlament aquella mateixa setmana. Un cop a la cambra catalana, els comptes encara podrien incorporar esmenes i fins i tot patir canvis en algun dels punts acordats en els dos mesos previstos de tràmits parlamentaris. El Govern preveu que cap al mes d'abril els nous pressupostos puguin entrar en vigor i no compta, en cap cas, que l'ofensiva judicial que preveuen PP i Ciutadans perquè la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, sigui efectiva, pugui afectar la votació del projecte de llei pressupostari.