Així descriu la Guàrdia Civil els CDR

BarcelonaDes de l’1 d’octubre, els Comitès de Defensa de la República (CDR) s’han convertit en una de les dianes de la Guàrdia Civil i la fiscalia. L’institut armat els atribueix l’estratègia de protecció dels col·legis electorals durant el referèndum i el seu protagonisme s’ha fet evident amb les múltiples accions que els últims mesos han dut a terme a tot el país. Malgrat que l’operació d’ahir forma part d’una investigació de l’Audiència Nacional, els CDR són també la carta de la fiscalia del Tribunal Suprem per argumentar la suposada violència en el moviment independentista. En un dels últims atestats enviats al jutge Pablo Llarena, la Guàrdia Civil fa una àmplia radiografia d’aquest col·lectiu.

Naixement

Es creen amb l’objectiu d’“impedir l’acció de la justícia”

Els CDR neixen arran de l’1-O i, de fet, el seu nom original és Comitè de Defensa del Referèndum. És després de l’1-O quan la R passa a designar república. La Guàrdia Civil considera que es creen per “impedir l’acció de la justícia” i ho argumenta amb la seva crida a protegir les urnes l’1 d’octubre per fer possible la votació. L’institut armat evoca entrevistes de membres dels CDR en alguns mitjans per explicar que el seu objectiu és “començar el procés constituent” de la futura República Catalana, obeint la llei de transitorietat.

Organització

Diferents nivells: local, territorial i central

La Guàrdia Civil descriu l’organigrama dels CDR i hi diferencia tres nivells: les assemblees locals -corresponen als barris i municipis-, les territorials -aglutinen nuclis locals- i el central. A partir d’una informació d’ El Confidencial, el cos posa el focus en tres reunions “supramunicipals” en les quals es va projectar el full de ruta del CDR a escala nacional. Una es va fer el 14 d’octubre a Sabadell, en què es va posar damunt la taula convocar una vaga general. Una altra va tenir lloc el 21 a Igualada, on es van fixar tres objectius: actuar com a agent “mobilitzador” per forçar la declaració d’independència, “fer fora les forces d’ocupació” i “organitzar accions de bloqueig”. I, finalment, en una assemblea el 14 de novembre a Manlleu, amb uns 172 CDR d’arreu del país, es va plantejar la possibilitat de “bloquejar l’economia”.

Responsables

Tallers de “resistència pacífica” a càrrec d’En Peu de Pau

Adjuntant tota mena de tuits i retalls de notícies de premsa, la Guàrdia Civil exposa els tallers de formació de “resistència pacífica” que l’associació En Peu de Pau va dur a terme en diverses assemblees dels CDR. L’institut armat fa servir aquestes trobades per assenyalar com a responsables del col·lectiu les persones que van impulsar En Peu de Pau. Hi situa l’exdiputat de la CUP David Fernàndez; el director de FundiPau, Jordi Armadans; el diputat d’ERC Ruben Wagensberg; el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri; Ariadna Isern, de l’ANC; i un membre de la Intersindical-CSC, que no identifiquen, entre d’altres. Aquest sindicat és el que va convocar la vaga general del 8 de novembre, una jornada en què es van produir múltiples talls de trànsit a tot el país. En l’informe de la Guàrdia Civil analitzat, anterior a les accions de Setmana Santa, no apareix el nom de la noia detinguda ahir.

Vincle amb Òmnium i l’ANC

Esforç per relacionar els CDR amb les entitats sobiranistes

Amb el punt de mira en les principals entitats independentistes del Procés, els líders de les quals són a la presó des del 16 d’octubre, la Guàrdia Civil busca vincular l’acció dels CDR amb l’ANC i Òmnium. Entre d’altres, es refereix a la iniciativa Unpobleempresonat.cat, que van coordinar les tres associacions a Osona i que consistia a tancar-se en unes presons simulades per expressar repulsa pels empresonaments. A més, també es fa ressò d’una piulada de la CUP de Blanes en què cridava a participar en una encartellada promoguda per l’ANC i el CDR del municipi.

Cap esment al terrorisme

La “resistència activa” com a forma de violència

Malgrat que la Guàrdia Civil recull les instruccions d’actuació no violenta emmarcades en la resistència pacífica i la desobediència civil, també subratlla que els CDR fan servir la “resistència activa”. I la descriuen amb les accions que es van produir el 8 de novembre. Segons l’institut armat, són una prova de la “resistència activa” els talls de carreteres, de carrers i de vies de tren que, segons el seu punt de vista, “posen en risc les vides” dels qui els fan i dels conductors. El cos també afegeix fotografies en què es veuen menors d’edat asseguts a la calçada.

En aquesta descripció dels CDR, la Guàrdia Civil no fa cap esment de la paraula violència, ni tampoc del suposat delicte de terrorisme amb què l’Audiència va justificar l’operació d’ahir. En una altra part de l’atestat, però, fa un recull exhaustiu del que considera “fets de violència i agressió” entre setembre i novembre del 2017 a Catalunya, en què sí que apareixen els CDR. Un recull que permet al govern espanyol assegurar que té 300 actes violents per argumentar la persecució dels líders del Procés.