PARLAMENT EUROPEU

Així serà el suplicatori de Puigdemont i Comín

És un procés a porta tancada amb la previsió que hi compareguin els eurodiputats

L’equip d’advocats de l’expresident Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín fa un any que prepara l’estratègia per enfrontar-se al suplicatori que s’inicia ara al Parlament Europeu. Si bé aquesta setmana a Estrasburg, entre bambolines dirigents constitucionalistes, opinaven que això acabarà amb Puigdemont a Espanya en un termini breu i empresonat -argumenten que si l’Eurocambra li aixeca la immunitat, s’aplanarà el camí de l’extradició-, l’entorn de l’expresident es mostra convençut que això serà una batalla més que desgastarà la imatge de la justícia espanyola a Europa i que tenen possibilitats de guanyar-la. Dues percepcions antagòniques que, aviat, es posaran a prova per la via dels fets.

Dijous el president del Parlament Europeu, David Sassoli, ja va comunicar al ple que havia rebut una petició per retirar la immunitat als eurodiputats de JxCat i ara s’ha remès el cas a la comissió d’Afers Jurídics (JURI), que encetarà el procés el 27 i 28 de gener en una trobada de coordinadors. El primer que faran és escollir un ponent entre els membres de la comissió perquè redacti un primer informe del cas -no pot ser del mateix estat membre ni del mateix grup que Puigdemont i Comín- i posteriorment aquest document es debatrà entre tots els membres, a més de donar audiència com més aviat millor a Puigdemont i Comín, que aniran a la sessió acompanyats per l’advocat Gonzalo Boye i altres assessors jurídics. Tindran uns quinze minuts per fer una declaració introductòria i després s’hauran de sotmetre a les preguntes dels diputats de la comissió, amb majoria de populars, socialistes i liberals. “De 28 països diferents”, afegeixen des de l’equip de Puigdemont, ja que veuen marge perquè alguns diputats es desmarquin de la delegació espanyola. A la comissió hi ha dos eurodiputats estatals: Esteban González Pons (PP) i Ibán García (PSOE). Tot plegat, això sí, es debatrà de forma “confidencial”, tal com marca el reglament de la JURI. “Les persones presents a la sala no estaran autoritzades per fer gravacions durant l’examen dels expedients d’immunitat”, diu fins i tot la norma, malgrat que JxCat veu marge per transformar-ho en un procés públic. Un cop escoltats Puigdemont i Comín, el ponent acabarà l’informe i es votarà primer a la mateixa comissió i després al ple.

Quins són, però, els supòsits en què es rebutja el suplicatori? Estan taxats en el mateix reglament de la JURI: deixa clar que no es pot aixecar la immunitat quan es tracta d’investigacions que tinguin a veure amb l’emissió de vots o opinions de l’eurodiputat dins o fora de l’Eurocambra, i tampoc quan el procés judicial vagi destinat a perjudicar l’activitat política d’un diputat i, per tant, la “independència” de la institució. Dos supòsits que, d’entrada, no encaixen ni amb Puigdemont ni amb Comín, ja que el fet pel qual se’ls persegueix, l’1-O, és anterior a la seva activitat a Europa. També afegeix que la comissió no es pronuncia sobre la culpabilitat o no dels acusats ni sobre les “deficiències” dels sistemes judicials nacionals. Ara bé, fonts de l’equip de l’expresident diuen que el que compta no és la “literalitat” del reglament, sinó la pràctica i la jurisprudència del TJUE. La defensa es basarà en “19 qüestions” que ara no detallen, però que aniran dirigides a provar la “persecució política” a Puigdemont. El Procés arriba a l’Eurocambra en forma de suplicatori.

Les claus de la decisió

“No es podrà suspendre la immunitat d’un diputat quan la investigació, detenció o procés judicial es refereixin a opinions o vots en l’exercici de les seves funcions [...]. Serà així quan el fet es produeixi dins l’Eurocambra o fora i tingui relació directa amb el càrrec”.

“Quan el procés no es refereixi a opinions ni a vots emesos, es procedirà a la suspensió de la immunitat sempre que la intenció del procés judicial no sigui la de perjudicar l’activitat política d’un diputat i, en conseqüència, de la independència del Parlament”.

“La comissió no pren en consideració la culpabilitat del diputat. Es limita a decidir si la necessitat de garantir la independència del Parlament constitueix un obstacle al procés judicial [...]. La comissió no compara els sistemes judicials nacionals. Les suposades deficiències del sistema nacional no poden motivar la decisió de suspendre o emparar la immunitat d’un diputat”.