CONSEQÜÈNCIES DEL 9-N

Mas, Ortega i Rigau recorren contra les querelles pel 9-N perquè no van desobeir un "mandat concret" del TC

Els recursos al TSJC recorden que la Fiscalia de Catalunya es va oposar a la querella, que el TC no va aclarir la resolució i que el govern no va instar al seu compliment

El president de la Generalitat, Artur Mas, la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, han presentat aquest dijous tres recursos de súplica davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en contra de l'admissió a tràmit de les diverses querelles interposades per la celebració del procés participatiu el 9 de novembre. En els seus recursos, recorden que el delicte de desobediència requereix un "mandat exprés, concret i determinant", cosa que, segons ells, el Tribunal Constitucional (TC) no va fer. A més, han recordat que inicialment la Fiscalia Superior de Catalunya es va oposar a la querella, i que el TC no va aclarir la resolució fins després del 9-N.

Els tres recursos de súplica, presentats per reconeguts advocats de Barcelona, van en la mateixa línia. La interlocutòria del TSJC que acceptava a tràmit les querelles de la Fiscalia, Manos Limpias i UPyD, entre altres, apuntava que Mas, Ortega i Rigau podrien haver comès un delicte de desobediència, a més de prevaricació i malversació de fons públics. Els tres recursos van dirigits a desmuntar l'argumentació pel delicte de desobediència, ja que els altres dos depenen de si el primer s'ha produït o no.

Així, recorden que la jurisprudència estableix que perquè hi hagi delicte de desobediència calen certs requisits: un mandat exprés, concret, precís, singular i determinant d'un tribunal; una negació oberta per part de qui ha d'obeir la resolució judicial; un comportament contumaç i una reiteració de la desobediència després d'un advertiment previ. Segons els lletrats, cap d'aquests requisits es va complir, i per això recorden que inicialment la Fiscalia Superior de Catalunya va emetre un informe on expressava els seus dubtes sobre la viabilitat jurídica d'una querella en aquest sentit.

També recorden que el TC, tot i que l'Advocacia de l'Estat l'hi va demanar, no va fer un mandat concret i clar en la seva resolució del 4 de novembre prohibint el procés participatiu. Tampoc ho va fer els dies següents, quan el 7 de novembre la Generalitat li va demanar un aclariment. Teòricament tenia tres dies per fer-ho, però no ho va resoldre fins a principis de desembre, quan la votació ja s'havia celebrat. Per això, el recurs de Mas considera que hi ha certa "manca de zel" per part del TC a l'hora de voler fer complir les seves resolucions. En aquest sentit, considera que el mandat és "incomplet".

Per acabar aquest apartat, recorden que el govern del PP no va instar a l'execució de la resolució del TC del 4 de novembre, com sí que va fer amb la resolució de finals de setembre que suspenia la convocatòria de la consulta no referendària.

Igualment, el recurs de l'advocat de Mas considera que el TC s'hauria d'haver expressat a través d'una interlocutòria, que requereix una argumentació, i no pas a través d'una resolució, com va fer.

Igualment, els recursos de Mas, Ortega i Rigau recorden que els mandats judicials han d'anar dirigits a una persona o diverses persones en concret. Segons ells, la resolució del TC era genèrica i només deia que s'havia de comunicar al president Mas, sense concretar si la prohibició l'havia d'executar ell o no.

En aquest sentit, es recorda que el TSJC ja va arxivar per motius similars al març una querella semblant per part de Manos Limpias contra la declaració de sobirania del Parlament, la creació del Consell Assessor per a la Transició Nacional i els preparatius de la consulta sobiranista.

Per acabar-ho d'argumentar, el recurs de Mas recorda que la Fiscalia no va acusar l'expresident del Parlament basc Juan María Atutxa quan es va negar en reiterades ocasions a obeir mandats judicials concrets per dissoldre el grup parlamentari de l'esquerra abertzale. Per això, se sorprèn que ara sí que acusi Mas per desobeir un sol mandat, molt més "imprecís i general".

En un sentit similar, es recorda que la via penal ha de ser l'últim recurs per resoldre conflictes en l'àmbit públic, i més encara en l'àmbit polític. Així, explica que l'any 2005 el Congrés de Diputats va aprovar la despenalització de la convocatòria il·legal de referèndums, que el govern de José María Aznar havia introduït com a delicte en el Codi Penal.

Per tot això, els tres recursos de súplica demanen que no s'admeti a tràmit cap de les querelles i s'arxivi la causa.

Més continguts de