"Avui havíem de ser-hi perquè, encara que la cosa serà lenta, estem en un punt d’inflexió"

L'ARA parla amb els assistents: la majoria consideren que es tracta de la Diada més especial

Centenars de milers de persones d'arreu de Catalunya, al voltant d'un milió de persones segons la Guàrdia Urbana, han omplert la Diagonal de Barcelona per celebrar, un any més, una altra Diada reivindicativa. La jornada ha tornat a ser una crida per la República i la llibertat –especialment per la llibertat dels presos polítics–, i els testimonis dels presents a la manifestació evidencien aquest desig.

L'Oleguer, de 39 anys i vingut de Lleida, n'és un exemple. Com en els últims anys,  ha baixat fins a Barcelona amb la seva família i amics. Aquest cop, però, ha sigut una mica diferent: si fins ara assistia a les Diades exigint "com a mínim poder votar", aquesta vegada ho fa amb més gravetat: "Ja no es tracta de votar, sinó que tenim persones empresonades injustament, en majúscules".

"Ja no es tracta de votar, sinó que tenim persones empresonades injustament, en majúscules"

Oleguer, 39 anys

Hi coincideix el Josep, també de Lleida, que fa onejar una de les banderes més grans de la Diada.  Fa onze metres i l’ha carregada en furgoneta. Ell també és aquí per demanar la llibertat dels presos polítics però sobretot per remarcar que l’independentisme és "un moviment de pau". Per això ha estampat a la bandera la paraula "Llibertat" en japonès, xinès, anglès, neerlandès –"pels de Flandes, que ens donen molt suport"– i hebreu. També hi ha afegit les cares serigrafiades dels presos polítics que avui no poden ser a Barcelona. 

El neguit sobre la incertesa del futur polític de Catalunya també ha sigut present al carrer. Maria Àngels Feliu, de Berga, espera que els partits independentistes "es posin d'acord d'una vegada". "Si no, no farem res i no serem mai independents". I és que la veïna de Berga cada any, durant la Diada, desitja: "Que sigui l'última que ens hàgim de manifestar, perquè significarà que som una República".

"Demanem als polítics que es posin d'acord d'una vegada"

Maria Àngels Feliu

Aquest és un desig compartit per molts dels presents. Com la Rosa, de 69 anys, que reconeix que, a banda de demanar la llibertat dels presos polítics, avui també hi és per demanar als presos que es posin d’acord.

Jesús Casals i Josep Maria Charles Companys, paleta i hostaler, venen des d'Alcarràs. El Jesús apel·la a la insistència com a fórmula per aconseguir la independència: "Seguirem insistint, ho tenim gairebé aconseguit encara que no ho sembli, perquè al nostre cap no tenim aturador. Sense violència i endavant".

Per la seva banda, la Marta, d'Arbúcies, a la Selva, explica que sis autocars han baixat des del seu municipi cap a la manifestació. Té 22 anys i recentment s'ha afiliat a ERC al seu poble. "Enguany reivindiquem el que vam votar l'1 d'octubre –afirma–, i la llibertat dels presos i exiliats". "No sé si ajudarà o no, però ens hem de fer sentir". "Vam votar independència, no ens deixen portar-ho a terme, però seguirem", sentencia.

"Enguany reivindiquem el que vam votar l'1 d'octubre i la llibertat dels presos i exiliats"

Marta, 22 anys

Anna Guàrdia, una barcelonina de 83 anys, però, creu que aconseguir la independència pel camí "de la política, el diàleg, serà molt difícil sense una intervenció política internacional, perquè qui té la força no deixa anar la presa". Ella aposta per una aturada de país: "Els obrers quan volien millores feien vagues, no hi ha altra manera que exposar-se personalment". Ha vingut tota sola a la manifestació i amb una lesió a la cama. "Vinc perquè tinc les conviccions de llibertat", explica aquesta antiga professora de dibuix. "Encara que sembli sola, no ho estic", recalca: "Tots els meus avantpassats han sigut republicans i demòcrates, i en un dia com avui penso en ells i en especial en el meu avi, nascut el 1870, que està enterrat a França perquè es va haver d'exiliar".

Pensa el mateix l'Àlex, de Girona. Porta una samarreta en què es llegeix: "Cap a Europa com a país sobirà". Tot pren sentit quan li preguntem quina creu que és la clau d’aquests mesos que vénen: "Europa", diu. Parla d’internacionalitzar el Procés i de tenir paciència. "Avui havíem de ser-hi perquè, encara que la cosa serà lenta, estem en un punt d’inflexió", afirma mentre unes nenes es pinten la cara amb els colors de Catalunya. A l’horitzó, onegen desenes de banderes amb missatges en diferents idiomes. Molts pensen com ell.

Més continguts de