Bernat Solé promet el càrrec de conseller i comença la cursa contra rellotge per resoldre la crisi a Exteriors

La legislatura es podria allargar més del que s’esperava per la crisi sanitària

Onze dies ha estat formalment la conselleria d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència sense titular. L’interinatge de Teresa Jordà, substituta accidental d’Alfred Bosch després de la seva dimissió el 9 de març, s'ha acabat aquest dissabte un cop Bernat Solé ha promès el càrrec. A distància, com la majoria de les coses que es fan els últims dies, i des de l’Ajuntament d’Agramunt, on ha deixat de ser alcalde després de nou anys. "Des d'Agramunt i per Catalunya, ho prometo", ha respost a la pregunta del president del Govern, Quim Torra. Tots dos han estat acompanyats telemàticament per la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, en una cerimònia sense precedents.

Del planter d'alcaldes d'ERC a liderar la política exterior catalana

La conselleria d’Exteriors no és precisament un caramelet i Esquerra ha escollit un home de partit sense experiència en afers internacionals per intentar capejar el temporal obert pel cas de presumptes assetjaments sexuals al departament. Aquest serà el principal repte a curt termini del nou conseller, però en tindrà d’altres en un incert període de temps: la legislatura, encara sense data de caducitat, podria allargar-se més del previst per la lluita contra el coronavirus.

Crisi interna

Tensió al departament amb l’antic equip de Bosch

La dimissió de Bosch no va comportar cap més canvi a la conselleria, que temporalment han pilotat el secretari general, Aleix Villatoro, i la secretària d’Acció Exterior, Mireia Borrell. Ells dos són els que s’han encarregat de donar explicacions internes els últims dies. La principal pregunta que queda per resoldre és per què la investigació pel cas de presumpte assetjament sexual a diverses treballadores per part de la mà dreta de Bosch, Carles Garcias, es va vehicular a través d’ERC i no pas de la Generalitat, que disposa d’un protocol específic. Esquerra ha vist en Solé un bon“gestor d’equips” més que no pas algú amb perfil tècnic.

Delegacions catalanes

Canvi d’actitud del govern espanyol ara que depèn d’ERC

Amb Josep Borrell al capdavant del ministeri d’Exteriors les delegacions catalanes arreu del món van tenir una forta oposició per tornar a obrir un cop aixecada la intervenció de la Generalitat via article 155 de la Constitució. La situació ha canviat amb el nou govern socialista –que depèn parlamentàriament d’ERC– i les últimes oficines en obrir han sigut les de Mèxic, l'Argentina i Tunísia, inicialment bloquejades als tribunals per l’Estat. Tot i això, el pla estratègic d’acció exterior està suspès pel Tribunal Constitucional.

Transparència

Lluita contra la corrupció i Agenda 2030

Al costat de la Vicepresidència i també de la conselleria de Polítiques Digitals, recentment es va presentar un pla de lluita contra la corrupció. La conselleria d’Exteriors és una de les que promou les mesures acordades per implementar en els dos anys vinents. Una de les seves competències és, de fet, l’àrea de Transparència que, entre d’altres, advoca per la protecció dels alertadors de corrupció, garantint-ne l'anonimat. La conselleria que passa a dirigir Solé també és l’encarregada de definir els compromisos de la Generalitat amb l’Agenda 2030 de desenvolupament sostenible.

Comissió Bilateral

Reactivar-la tot i les reticències de l’anterior conseller

Si en la taula de diàleg amb el govern espanyol –per cert, encara està vacant el lloc que ha deixat lliure Bosch– no es tracten temes sectorials ni competencials, la Comissió Bilateral ha de servir per complementar-la. El president de la Generalitat, Quim Torra, va demanar a Alfred Bosch que la reactivés malgrat les reticències del conseller –i d’Esquerra–, que preferia vehicular totes les demandes polítiques en la taula de diàleg. Ara, haurà de ser Solé l’encarregat de presidir la part catalana de la Bilateral i, per tant, de convocar la part espanyola. El nou conseller accedeix al càrrec conscient que no li queda gaire temps a la legislatura i haurà de prioritzar perquè, ara per ara, tot ha passat a situar-se a l’ombra de la crisi sanitària mundial.