Borrell porta les delegacions exteriors als tribunals

El ministre reclama que es tanquin fins que no hi hagi els informes pertinents i Maragall s’hi nega

MARIONA FERRER I FORNELLS / ALEIX MOLDES

El govern de Pedro Sánchez ha decidit fer servir la mateixa recepta que el PP per actuar contra les delegacions de Catalunya al món: la judicial. I tot plegat arran d’un aspecte tècnic. El ministeri d’Exteriors ha informat que té intenció de presentar un recurs contenciós administratiu contra el decret de la Generalitat del 26 de juny que va servir per reobrir les delegacions catalanes a l’exterior. Bàsicament reclama que es tanquin totes fins que els ministeris d’Exteriors, Economia i Hisenda hagin elaborat els informes tècnics -no vinculants- que exigeix la llei per comprovar que la missió de les delegacions s’adequa a les seves competències. La Generalitat s’ha negat en tot moment a acceptar el tancament i, a través d’un comunicat, el departament d’Exteriors ha garantit que el procés d’obertura de delegacions continuaria segons el calendari previst. “¿És això el diàleg? ¿El ministeri no té res millor a fer que dedicar temps i recursos a lliurar ridícules batalles formals? Una típica mostra d’orgull absurd i inútil”, ha lamentat a Twitter el conseller Ernest Maragall.

El cas tornarà allà on era abans de l’aplicació de l’article 155. El govern del PSOE recorrerà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), tal com havia fet abans el PP. I l’argument és el mateix: l’absència d’aquests informes abans de l’obertura de les delegacions. Des que va accedir al càrrec, el ministre Josep Borrell havia criticat que el Govern no s’havia cenyit a la llei, i ara fa un mes, quan es va reunir amb Maragall, ja va apuntar que la negativa de la Generalitat no li deixava “gaire marge de maniobra”. De fet, aleshores va criticar amb vehemència que la Generalitat hagués informat de la reobertura de les delegacions amb només 24 hores d’antelació, fet que feia “impossible” elaborar els informes en aquest breu període de temps. En aquella reunió Maragall va defensar que els escrits no eren necessaris perquè les delegacions no eren de nova creació, sinó les mateixes que s’havien tancat durant l’aplicació del 155: les del Regne Unit i Irlanda, Alemanya, els Estats Units, Itàlia, Suïssa i França. Amb el 155 en vigor i les delegacions tancades, el TSJC va arxivar la causa sense emetre cap sentència. Ara, el govern de Sánchez li demanarà que enllesteixi la feina i el departament d’Exteriors ja ha anunciat que plantarà batalla judicial.

El desplegament no s’atura

Malgrat els avisos de Borrell, durant els mesos de juliol i agost la Generalitat ha restituït els delegats del Regne Unit i Irlanda, Alemanya, Itàlia i Suïssa, i ha convocat els concursos per nomenar els directors de les delegacions de França i els Estats Units. El ministre considera que Maragall ha fet “cas omís de les reiterades advertències que se li han fet en aquest sentit” i, per tant, ha decidit tornar a impulsar la via judicial. Ara bé, la Moncloa -i Borrell, en particular- no qüestiona la facultat de la Generalitat per obrir delegacions a l’exterior, però sí que insisteix que les funcions d’aquestes oficines no poden anar més enllà de les seves competències.

En una nota, el ministeri exclou del contenciós les 40 oficines comercials, les 13 oficines turístiques i les 8 culturals perquè es van fer amb el “procediment legal vigent”. En canvi, sí que afecta totes les delegacions obertes amb posterioritat a l’aprovació, el 25 de març del 2014, de la nova llei espanyola d’acció exterior.

El Govern assegura que el litigi judicial no afectarà els seus plans, que preveuen que a finals d’any el nombre de delegacions s’ampliï amb les dels Balcans, el Magrib i d’altres al Mediterrani, Àfrica i l’Extrem Orient.

La segona acció judicial

L’acció exterior de la Generalitat capitalitza el primer contenciós que ha presentat el govern del PSOE contra la Generalitat. Però, tot i les proclames a favor de la distensió i el diàleg, aquesta no és la primera vegada que Pedro Sánchez recorre als tribunals en els poc més de dos mesos que porta a la Moncloa. Al juliol, l’executiu socialista va portar al Tribunal Constitucional la moció de la CUP, aprovada per JxCat i ERC, que refermava la intenció de culminar el procés d’independència d’acord amb la declaració de ruptura del 9 de novembre del 2015. El Constitucional no va trigar gaire a admetre a tràmit el recurs i suspendre la moció.

Maragall garanteix que Catalunya s’implicarà en la defensa de la “llibertat i la democràcia” arreu del món i Borrell l’avisa que s’ha de cenyir a les seves competències. La disputa no ha fet més que començar.

Més continguts de