El CNRI, la secta iraniana que finançava Vox

BarcelonaVox es va fundar, el desembre del 2013, amb donacions per valor de gairebé un milió d’euros que provenien de l’entorn del Consell Nacional de la Resistència Iraniana (CNRI), un grup opositor al règim de Teheran d’origen guerriller i avui islamista liberal exiliat a Europa. El CNRI també va finançar la primera campanya de Vox a les eleccions europees. L’artífex d’aquesta perillosa amistat, l’exeurodiputat català Aleix Vidal-Quadras, que va deixar el partit després de no poder renovar l’escó a Estrasburg, i el líder de la formació ultradretana, Santiago Abascal, han confirmat el finançament, destapat en una sèrie d’informacions del diari El País. Però què és i què pretén el CNRI? I sobretot, quin interès té en l’auge de la ultradreta a Europa?

Es tracta del paraigua polític de l’organització dels Mujahidins del Poble Iranià (MEK), la guerrilla d’inspiració islamomarxista que es va organitzar a mitjans dels anys 60 en la lluita contra el règim del xaReza Pahlevi. El seu logotip aleshores era un puny amb un fusell, una falç i una estrella de cinc puntes. El grup va ser un dels components de la revolució que va derrocar la dictadura del xa el 1979. “A principis dels anys setanta, la majoria dels seus militants van ser detinguts i una desena dels seus líders van ser executats; en el mateix període, el sector marxista del grup es va escindir, i allò va causar una lluita interna violenta”, recorda Massoud Sharifi Dryaz, professor de la UAB. El xa va ser derrocat i l’aiatol·là Khomeini va arribar al poder, però la seva relació amb el MEK de seguida va ser conflictiva perquè els guerrillers es van oposar a la confiscació del poder per part dels simpatitzants de Khomeini i la Constitució de la República Islàmica. El 1981 van ser il·legalitzats i van començar a atemptar contra el nou règim: van assassinar l’aiatol·là Beheixti, el número 2 de Khomeini, a més del president del país i el primer ministre. Les seves víctimes es comptaven per centenars.

5.000 combatents a l’Iraq

El grup es va refugiar al veí Iraq, sota la protecció del règim de Saddam Hussein, durant dues dècades: lluitaven contra una dictadura sota les ales de la dictadura enemiga, que els va donar finançament, armes i fins i tot bases militars a la frontera, des d’on llançaven els seus atacs. La guerra Iran-Iraq els va convertir en traïdors als ulls de la majoria d’iranians, una imatge que s’ha perpetuat fins a l’actualitat i que explica per què el seu suport avui a l’Iran és molt limitat. El 1991 van col·laborar amb Saddam en la massacre dels kurds del nord de l’Iraq.

Quan els Estats Units van envair l’Iraq el 2003 i van derrocar Saddam, no sabien ben bé què fer amb els 5.000 combatents del MEK, la majoria dels quals eren dones. El nou govern iraquià -que era pròxim a Teheran- volia expulsar els guerrillers del país. Després de moltes negociacions, Washington va optar per traslladar-los a Albània. Els seus líders, el matrimoni format per Massud Rajavi (que fa anys que no apareix en públic i a qui es dona per mort) i la seva dona Maryam es van refugiar a París. A l’exili han consolidat una organització de tipus sectari que manté el culte a la personalitat, obliga els membres joves al celibat i els que estan casats a divorciar-se i a jurar amor als seus líders (els únics que sí que poden estar casats). La separació de sexes és estricta als seus campaments. Diversos informes, com el de RAND de 2009, els consideren una secta.

El 1997 els Estats Units els va posar a la llista negra d’organitzacions terroristes, i la UE va fer el mateix el 2002. Des d’aleshores, el grup s’ha dedicat sobretot a fer de lobi i buscar suports internacionals: “Són capaços d’aliar-se amb qualsevol que critiqui l’Iran, sigui qui sigui”, explica a l’ARA un periodista francès d’origen iranià que demana no ser identificat. I es tracta d’un lobi amb molts recursos. “Abans tenien els diners de Saddam i ara en reben de l’Aràbia Saudita, que competeix amb l’Iran per l’hegemonia al Pròxim Orient: Trump no vol embrutar-se les mans”, afegeix. El grup també s’ha atribuït algunes filtracions sonades, com les 55.000 pàgines i els 183 CD procedents d’un arxiu secret de Teheran que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va fer públics a l’abril per demostrar que el règim dels aiatol·làs se saltava l’embargament nuclear.

Cada any el CNRI organitza a París unes jornades amb milers de participants, entre ells importants ponents internacionals, que reben sumes substancioses per les seves intervencions: a la declaració pública de béns de John Bolton, assessor de seguretat de la Casa Blanca, hi consta que va rebre 40.000 dòlars del moviment per la seva intervenció en la jornada del 2017. L’exministre d’Exteriors francès Bernard Kouchner, l’exalcalde de Nova York i advocat personal de Trump Rudolph Giuliani, i els expresidents espanyols José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero també van ser convidats a aquestes trobades.

I almenys el lobi els ha servit per sortir de la llista negra: el 2009 la UE va deixar de considerar-los terroristes i Washington va fer el mateix el 2012. Això els va permetre accedir a comptes amb desenes de milions que tenien bloquejats.

“No és el primer cop que donen suport a grups radicals”, explica un empresari iranià resident a Barcelona que demana no ser identificat. “S’enfronten al règim de l’Iran per poder, no per ideologia, i els és igual amb qui pacten. Per als iranians que vivim a Europa i que patim els estereotips és una vergonya que financin Vox”. Per a l’escriptora iraniana Nazanin Armanian, exiliada a Barcelona, “aquests grups iranians no coneixen Abascal i ni tan sols parlen espanyol: són un canal de transferència dels diners del Golf i de sectors feixistes dels Estats Units cap a la ultradreta”.

De guerrilla a grup de pressió a l’exili

1965

Fundació dels Mujahidins del Poble Iranià (MEK), una guerrilla urbana que combat el xa.

1979

El MEK participa en la revolució que derroca el xa.

1980

El MEK convoca al juny una manifestació a Teheran en què participen 150.000 persones. Khomeini ordena la repressió i hi ha desenes de morts. El grup és il·legalitzat i s’exilia a l’Iraq.

1983

L’organització es posa al costat de Saddam Hussein en la guerra Iran-Iraq (1980-1988) i queda sota la seva protecció.

2003

Amb la invasió de l’Iraq pels Estats Units i la caiguda de Saddam, el MEK perd el suport de Bagdad i s’exilia a Europa.