ONZE DE SETEMBRE

La CUP avisa que l’única via per fer la votació és la unilateral

Els anticapitalistes demanen “voluntat política” per fer el RUI

Quan encara no feia un any que la CUP havia entrat al Parlament, el grup parlamentari va portar a debat una moció on s’instava a “promoure el referèndum sobre la independència de Catalunya de forma unilateral”. Era l’octubre del 2013 i el text, que demanava “habilitar tots els mecanismes” per fer possible la votació “en el cas que es constatés el bloqueig de l’Estat”, va ser rebutjada amb els vots de CiU, el PSC, el PP i Ciutadans. Tres anys després, i havent vist un cop més la negativa de l’Estat a permetre la votació, la CUP insisteix que l’única via per fer un referèndum és la unilateral. De fet, l’assemblea de la CUP a Esparreguera va aprovar al maig “forçar la celebració d’un RUI com a tard el gener del 2017”. Ahir, després que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, avisés que la votació es produiria només si és “vinculant i factible”, els anticapitalistes van insistir que fer-ho factible passa per tenir “voluntat política” i fer-ho “unilateralment”. Així ho va dir la diputada Mireia Boya, a TV3.

En tot cas, a la CUP no va sorprendre que Puigdemont rebaixés les expectatives per convocar un referèndum tot i el clam massiu de la Diada. “Ja sabíem que al PDC hi ha dubtes”, expressen fonts cupaires, que s’esforcen a recordar que el RUI “no és una condició” per donar suport al Govern, sinó que és “el plantejament que pot generar més consens”. “No és una exigència cap a ningú, és una qüestió de sentit comú”, va deixar clar Boya.

La CUP espera ara que el president es faci seva la idea del referèndum “com més aviat millor”, i per això volen comptar amb la complicitat d’ERC. Els republicans no descarten incloure-ho al full de ruta, però eviten la paraula unilateral. “Si li volen treure el qualificatiu que ho facin, però no hi haurà cap manera millor de comptar-nos. El nom no fa la cosa”, expressen a la CUP. Boya va assegurar que la “factibilitat” del referèndum depèn del “grau de desobediència”. “S’haurà de desobeir i defensar la legalitat catalana en algun moment. La desobediència està en el cor de la convocatòria del referèndum”, va afirmar.

Aquestes paraules entronquen amb el record agredolç del 9-N. La CUP reivindica que mai va aixecar-se de la taula de negociació, però retreu al Govern que reformulés la convocatòria d’un referèndum: primer convertint-lo en una consulta amb una pregunta que no era binària i, després de la segona suspensió del Tribunal Constitucional, en un procés participatiu. “Aleshores no es va desobeir l’Estat”, asseguren algunes veus anticapitalistes, que recorden que el Govern va retirar l’anunci, per exemple.

La CUP ja va anunciar que donarà suport a Puigdemont a la qüestió de confiança si manté el compromís de culminar el procés. Això no significa que li exigeixin avalar el RUI, sinó concretar com es consumarà la legislatura. Les discrepàncies sobre quin ha de ser el mecanisme que cal utilitzar s’hauran de resoldre de cara al debat de política general, que se celebrarà la setmana següent. A la CUP avisen ja que no avalaran unes noves eleccions autonòmiques que “dilatin” el procés. “Unes eleccions no són l’eina més adequada”, sostenen aquestes fonts, que demanen escoltar la proposta del president abans de vetar escenaris.

CSQP, satisfeta

Qui ahir va aplaudir la proposta de Puigdemont és Catalunya Sí que es Pot. El seu líder al Parlament, Lluís Rabell, va afirmar que el plantejament d’un referèndum pactat els dóna la raó perquè demostra que “s’està establint un ampli consens” dels partits per convocar-lo. Ara bé, ja va avisar que en cap cas avalaran la via unilateral que proposa la CUP. La Diada ha traslladat la pressió als partits, obligats ara a entendre’s per acordar el tram final del procés, que sembla clar que acabarà amb una votació. La incògnita és si serà un referèndum o unes eleccions.