La CUP volia ocupar el Parlament contra la inhabilitació de Torra

També es va plantejar fer-ho pel suport d’ERC a la investidura de Sánchez
Protesta de la CUP el dia que el Parlament no va investir Puigdemont / QUIQUE GARCÍA / EFE

Si el 30 de gener del 2018 els quatre diputats de la CUP van ocupar els seus escons al Parlament per protestar contra la decisió del president del Parlament, Roger Torrent, de desconvocar el ple d’investidura de Carles Puigdemont, ara els anticapitalistes planejaven anar més enllà. Segons ha pogut saber l’ARA, la formació anticapitalista estudiava ocupar la cambra catalana durant 24 o 48 hores com a màxim amb regidors i alcaldes per denunciar la inhabilitació de Quim Torra. La convocatòria d’eleccions per part del president dos dies després que Torrent anunciés que no es comptabilitzaria el seu vot va frustrar, però, una acció amb la qual la CUP plantejava defensar la sobirania del Parlament i denunciar l’acatament de les resolucions judicials per part de JxCat i ERC durant la legislatura.

L'anunci del president de convocar eleccions frustra l'operació

El partit anticapitalista va convocar les seves assemblees territorials al gener per posar fil a l’agulla i el 25 de gener es va traslladar de manera oficial la iniciativa als càrrecs electes. Aprofitant la primera trobada de coordinació municipalista que va tenir lloc a Sant Cugat del Vallès, un alt representant del partit va informar dels plans que tenien en l’última mitja hora de la jornada. En aquesta reunió, a la qual no es va poder entrar amb el mòbil, es va parlar sobretot dels riscos que implicava l’acció: entre d’altres, penes de tres a cinc anys de presó tal com recull el Codi Penal. “No es va especificar el dia ni si seria durant la celebració d’un ple”, explica un regidor present a la reunió, que assegura que els càrrecs interns van validar la proposta, malgrat els perills que implicava. “La inhabilitació o les multes eren el mal menor i no ens feien por, però exposar-nos a entrar a la presó sí i alguns regidors així ho van manifestar malgrat mostrar el seu suport decidit a l’acció”, ressalta la mateixa font.

Els càrrecs electes dels cupaires hi havien de ser entre 24 i 48 hores

Sumar regidors de JxCat i ERC

Per fer la protesta més transversal, es va suggerir als regidors cupaires que ho traslladessin als representants de JxCat, ERC i d’altres partits als seus ajuntaments si estaven segurs que s’hi sumarien i que ho mantindrien en secret. La discreció era un factor clau per a l’èxit de l’empresa. La direcció també va apuntar que farien arribar la proposta als gairebé dos-cents regidors d’ERC, els comuns, JxCat i independents que van participar en la trobada de càrrecs electes que es va celebrar a les Cotxeres de Sants el 21 d’octubre de l’any passat. En aquella trobada ja es va criticar “la incapacitat del Govern d’oferir una resposta a l’altura de les mobilitzacions” i la paràlisi de l’Assemblea de Càrrecs Electes que promou el Consell per la República.

Un alt representant de la CUP va subratllar que calia que l’acció d’ocupar el Parlament fos secundada per manifestants al carrer i va informar els presents que en els següents dies es donarien a conèixer els detalls de l’acció. La celeritat amb què el Parlament va retirar l’acta de diputat a Torra i la decisió del president d’avançar comicis va acabar de tirar per terra la iniciativa.

Protestes postsentència

Sigui com sigui, l’ocupació del Parlament feia temps que es gestava, abans i tot que esclatés l’embat judicial contra Torra. De fet, durant les protestes per la sentència, concretament el 19 d’octubre, regidors i alcaldes van ser citats a la seu de la formació i ja es va parlar, tot i que de manera molt embrionària, de tancar-se a l’hemicicle. “El Parlament avui està buit de poder i de capacitat per donar respostes polítiques a aquesta situació i, per tant, és imprescindible que la mobilització continuï i nosaltres hi volem contribuir i hi contribuirem”, anticipava aquell dia el diputat Carles Riera. La revolta al carrer va anar a la baixa i, en un clima més calmat, els cupaires van ajornar l’acció.

La idea va agafar força després de les eleccions generals del 10-N. Davant del suport d’ERC a la investidura de Pedro Sánchez, les assemblees territorials es van tornar a reunir i es va recuperar la idea d’ocupar la cambra catalana per denunciar la “claudicació” dels republicans amb un dels partits del 155. “No es va arribar a temps perquè les negociacions van ser molt ràpides i el debat d’investidura es va fer durant les festes de Nadal, cosa que dificultava la planificació”, explica un altre regidor. Els tempos han fet inviable aquesta iniciativa, però els càrrecs electes de la CUP segueixen decidits a fer-ne alguna de grossa abans de les pròximes eleccions catalanes.