Carballo i Rubira: entre la lleugeresa i la comoditat

L’escrit de conclusions definitives estava a punt per ser presentat el 13 de març quan es va suspendre la vista per l’estat d’alarma. Tots els indicis assenyalen que en aquests gairebé tres mesos no hi ha hagut cap canvi. Llavors es va filtrar la nova qualificació: delicte de sedició amb alternativa de desobediència.

El sentit d’aquesta filtració era evident. El judici havia sortit malament. Els tres magistrats no van amagar que en molts casos els fiscals havien cridat a declarar testimonis més enemics que no pas amics. La sensació que hi havia al tribunal és que el major Josep Lluís Trapero se’ls havia escapat com una llebre. Per això la filtració avisava els mitjans: prepareu-vos: si no aconseguim una condemna per sedició, que almenys sigui per desobediència.

I aquí, senyors Carballo i Rubira, tenim un problema. Per a Joaquim Forn demanaven 16 anys per rebel·lió i el van condemnar a 10 anys i mig. Forn va ser condemnat com a autor i era el superior de Soler, Puig i Trapero, per als quals demanen només mig any menys. Tot això no té sentit, perquè el nou informe segueix sense provar en què consistia “el domini de fet” o la coautoria. Per això ara els fiscals proposen el delicte de desobediència.

Però per fer-ho els fiscals ni tan sols han modificat el relat de fets per fer-hi encaixa la desobediència. Els sembla obvi. En tot cas, venen a dir, el tribunal ja sabrà el que ha de fer. Que el relat el facin els magistrats.

En el seu informe els fiscals esmenten una cosa que no havien apuntat fins ara: la “privació definitiva de tots els honors dels penats”. Per què? Sona a la degradació de tots els honors d’Alfred Dreyfus. Se’n recorden?