PROCÉS SOBIRANISTA
Política 30/12/2014

Cimera a cinc bandes per explorar solucions híbrides

Mas i Junqueras mantenen el pols per les llistes en una reunió discreta, dissabte, amb l’ANC, Òmnium i l’AMI

Roger Mateos/marc Colomer
4 min

BarcelonaFa setmanes que les alarmes s’han disparat a les seus de les tres entitats sobiranistes més actives. A l’ANC, Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), la pugna entre Artur Mas i Oriol Junqueras pel format que haurien de tenir unes eleccions plebiscitàries es viu amb angoixa, amb la sensació de vertigen que els genera veure en risc un procés que, després del 9-N, havia d’encarar la fase decisiva cap a la independència. Des de l’octubre, l’ANC ha apadrinat reunions secretes dels partits pel dret a decidir per coordinar estratègies i recimentar la unitat sobiranista. Dissabte passat, aquest paper mediador va adquirir encara més rellevància. Carme Forcadell (ANC), Muriel Casals (Òmnium) i Josep Maria Vila d’Abadal (AMI), caps visibles del sobiranisme civil, es van reunir amb Mas i Junqueras per explorar vies d’entesa.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La cimera a cinc bandes, avançada per l’ARA, va tenir lloc amb la màxima discreció a la Casa dels Canonges, residència oficial del president de la Generalitat. No va servir per desencallar l’acord, però sí que es van posar sobre la taula noves propostes, en un intent de trobar punts d’aproximació entre els dos principals actors polítics del procés. Mas i Junqueras hi acudien enrocats en les seves fórmules per a les plebiscitàries i amb un escull que amenaça de fer descarrilar les negociacions si cap dels dos cedeix: bastir una llista unitària sense sigles de partits i amb noms de prestigi de la societat civil, com vol Mas, o bé candidatures separades amb un paraigua comú que les identifiqui com a opcions independentistes, com suggereix el president d’ERC.

Xoc d’arguments

A la cimera de dissabte, segons les diverses fonts coneixedores de la conversa consultades per l’ARA, tots dos van reiterar els arguments que han defensat d’ençà de les seves respectives conferències -el 25 de novembre la de Mas, una setmana més tard la de Junqueras- per definir els seus fulls de ruta. El president de la Generalitat va tornar a plantejar que està disposat a avançar immediatament les eleccions, i no esperar fins quan tocarien, el 2016, si hi ha acord al voltant d’una llista transversal, però no ho farà si no hi ha unitat, perquè un fracàs electoral dinamitaria el procés.

Tot i que la candidatura conjunta no tindria garantida la majoria absoluta -d’acord amb les enquestes aparegudes en les últims setmanes-, Mas està convençut que un acord per fer pinya en unes plebiscitàries sobre la independència generaria una onada d’adhesions que els sondejos demoscòpics encara no reflecteixen. Però el cap de files dels republicans no ho veu clar. Sosté que la llista àmplia del sobiranisme que vol liderar Mas no sumaria prou suports i que no tindria sentit arriscar-se a provar-ho, quan en canvi la fórmula de les candidatures separades amb un paraigua comú sí que garantiria la majoria absoluta.

Com a alternativa a aquest xoc d’estratègies, les entitats civils van exposar-los dissabte un pla híbrid amb la intenció de facilitar un acostament. La proposta, verbalitzada per Vila d’Abadal a la reunió, suggeria la configuració de dues llistes, com reivindica ERC, però amb un format que intentava enllaçar amb el plantejament de Mas. Una de les llistes, encapçalada pel president de la Generalitat, preservaria el caràcter transversal i suprapartidista que reclama Mas, amb la participació d’independents i noms propis de l’ANC i Òmnium. L’altra, liderada per Junqueras, renunciaria a incorporar personalitats de la societat civil i se circumscriuria a l’àmbit d’ERC com a partit.

La idea pretenia ajudar a superar un dels entrebancs que planteja l’opció de les llistes separades: la possibilitat que Mas quedi segon i es vegi obligat a cedir el lideratge en ple procés cap a l’estat independent. Però ni Mas ni Junqueras van avalar el pla. Segons les fonts consultades, el president no trobava prou equilibrat haver de prescindir només ell dels actius del seu partit i envoltar-se de cares conegudes de la societat civil mentre ERC, en paral·lel, manté la mateixa estructura partidista al Parlament. També Junqueras va trobar problemes a una proposta que l’obligaria a renunciar a incloure independents a la seva llista i que, de fet, tampoc garantiria que aquests noms volguessin integrar-se en una llista amb Mas.

El desenllaç, després de Reis

La reunió a les dependències del Palau de la Generalitat no va dissipar els temors dels representants de les entitats civils, que pressionen perquè les plebiscitàries se celebrin abans de les municipals del 24 de maig i que no descarten mobilitzacions si no hi ha acord polític. Ahir, el conseller de la Presidència, Francesc Homs, va emmarcar la cimera dins la ronda de contactes de les últimes setmanes i va advertir que no hi haurà “notícies definitives” sobre això fins després de Reis.

De cara enfora, els partits eviten explicitar aquestes males vibracions negociadores. Després que el coordinador general de CDC, Josep Rull, parlés diumenge d’“aproximacions importants”, ahir el portaveu adjunt d’ERC al Parlament, Pere Aragonès, s’abonava a l’optimisme a RAC1: “Tots cedirem i trobarem el punt en comú”. De moment, però, les posicions no es flexibilitzen.

CiU treu ferro al sondeig electoral d’ERC

Després que l’ARA avancés aquest dilluns un sondeig intern d’ERC en què l’opció de les llistes separades apareix com la fórmula que més suports aglutina per a l’independentisme, el secretari general de CiU i d’Unió, Ramon Espadaler, va treure-li ferro. “Aquesta és una enquesta d’ERC que dóna la raó a ERC. Per tant, nosaltres, més enllà de constatar que és una enquesta més com tantes altres, no tenim res més a dir-hi”, va assenyalar.

D’altra banda, Espadaler va demanar que el debat sobre el possible avançament electoral a Catalunya “no s’eternitzi” i que hi hagi una proposta -sigui quina sigui- just després de Reis. Espadaler va deixar clar, però, que celebrar comicis el 2015 només tindria sentit si les eleccions fossin plebiscitàries i s’estructuressin com una consulta. No servirien de res si només es fessin “per canviar el Govern”. El secretari general dels democristians va assegurar que no té constància de cap “avenç” en la negociació entre CDC i ERC sobre un avançament electoral i va fer una crida a tancar aviat el debat. “No podem engegar l’any allargant la incògnita, perquè molts cops el procés eclipsa l’obra de govern i també vénen eleccions municipals”, va argumentar.

stats