El Col·lectiu Wilson veu en la independència l'únic antídot contra el “declivi”

BarcelonaExperts catalans de reconegut prestigi a nivell internacional agrupats entorn del Col·lectiu Wilson han certificat aquest dimecres que l'eventual independència de Catalunya reportaria al país uns 16.000 milions d'euros (9% del PIB) anuals que permetrien un "cercle virtuós" de recuperació econòmica a mig termini fins i tot un cop descomptats els 3.000 milions que es calcula que costaria el manteniment de les estructures d'estat propi. Rebutgen i repliquen així les informacions i declaracions que divulguen les últimes setmanes amb intensitat sectors diversos tant de la dreta com de l'esquerra espanyola que usen fórmules de càlcul de les balances fiscals (la diferència entre el que Catalunya paga en impostos a l'Estat i el que retorna en forma d'inversions) que neguen el dèficit fiscal del país. Un dèficit fiscal que, per cert, va reconèixer el govern del PSOE el 2006 en fer públiques per primera vegada (i última) les balances fiscals.

Al capdavall, es tracta d'una qüestió de mètode de càlcul de la balança fiscal. Tal com explica el Wilson, existeixen dues fórmules per calcular les balances: El mètode del flux monetari -es computen com a despesa territorial les inversions que reverteixen directament en el territori on s'inverteix i als ciutadans que hi viuen- i el de càrrega benefici -es computa també com a beneficiari proporcional de les despeses d'interès general el conjunt de ciutadans d'un estat, al marge d'on es localitzi la despesa realitzada per l'administració estatal.

La trampa del mètode de càrrega del benefici

Segons el de càrrega benefici és un càlcul "incorrecte" a l'hora de calcular els costos i beneficis de la independència. Per què? Per exemple: El sou dels funcionaris dels ministeris instal·lats a Madrid, segons aquest càlcul, és una despesa que també s'ha de considerar que beneficia Catalunya, com a territori que es beneficia de la feina que fan. Seguint amb aquest exemple i el criteri dels experts, el cert, però, és que els sous dels funcionaris de Madrid tenen un impacte directe en l'economia de Madrid -restaurants, botigues, serveis...- i no pas, posem per cas, en la de Catalunya. El mateix exemple seria vàlid en el cas de les inversions i despeses que es fan en el Museo del Prado, per exemple. El "dividend fiscal de la independència", doncs, només es pot calcular, segons els experts, amb el mètode de flux monetari -tant pago, tant percebo en forma d'inversions i serveis territorialitzats.

Però la cosa s'embolica quan a tot plegat s'hi ha d'afegir un context de crisi econòmica, financera i, especialment, de deute desbocat. Si en calcular la balança fiscal no es "neutralitza el deute", llavors el saldo surt adulterat, com ja va explicar mesos enrere l'Ara. "Pensar que la balances fiscals no s'han de neutralitzar és equivalent a pensar que el Govern d'Espanya no pagarà els seus deutes. Com que pagar els deutes no és una opció sinó una obligació, 'neutralitzar' la balança no és una opció sinó una obligació", sostenen els experts.

300.000 milions que no han tornat des del 1986

Així doncs, a l'hora de calcular el "dividend fiscal de la independència" només hi ha dues metodologies: "la correcta i la incorrecta. La correcta és la monetària i neutralitzada". És a dir, que una Catalunya independent disposaria de 16.000 milions anuals més que actualment (9% del PIB), dels quals 3.000 s'haurien de destinar al manteniment de les estructures de l'estat propi. "Ben usats, aquests diners (13.000 milions) permetrien evitar retallades, retornar deute, rebaixar impostos o construir infraestructures addicionals" que a mig termini crearien un "cercle virtuós". L'alternativa? "el declivi econòmic" definitiu. Els experts -doctors i catedràtics per universitats internacionals- calculen que des de 1986, Catalunya ha acumulat un dèficit de 300.000 milions amb Espanya.