Després de 133 anys d'obres sense cap llicència municipal, el temple de la Sagrada Família va demanar, a mitjans de març, el seu permís d'obres. Una sol·licitud que arribava després de l'acord segellat entre l'equip de govern d'Ada Colau i i la junta constructora del temple, que preveia, abans de la regularització dels treballs, que la Sagrada Família compensés la ciutat per l'impacte que hi causa amb una inversió de 36 milions d'euros durant la pròxima dècada, que es destinaran a aspectes com millorar l'estació del meto –es preveu la construcció d'un accés directe des de l'estació de metro de la L2 i la L5 fins al temple– o la freqüència de pas dels autobusos que hi passen. I avui, ja en plena campanya electoral, la fins ara responsable d'Urbanisme, Janet Sanz, ha concretat l'import que haurà d'abonar la junta en concepte de la llicència d'obres. Seran 4,5 milions euros. Segons Sanz, la quantitat més elevada per una llicència d'aquest tipus de les que s'han pagat a la història democràtica de la ciutat. Fins ara, les més altes les havien abonat pels projectes de Diagonal Mar i Sant Pau, però les quantitats que es van pagar per a aquests projectes, 1,8 i 1,9 milions respectivament, no arriben ni a la meitat del que haurà d'abonar ara el temple. El càlcul inicial de la llicencia a era d'uns 12 milions, però, en tractar-se d'un equipament i d'una entitat sense ànim de lucre, la Junta Constructora ha tingut zonificacions del 65%.

"S'han acabat els privilegis de l'Església catòlica, que construïa el temple sense llicència", ha sentenciat Sanz, que ha assegurat que ara el temple "haurà de pagar com tot Déu" i ha celebrat haver acabat amb una "anomalia" històrica.

L'anunci s'ha fet en un acte electoral dels comuns, centrat en projectes urbanístics, organitzat davant de la Sagrada Família. Hi han participat, a més de Sanz, l'arquitecte Josep Bohigas, que aquest mandat ha capitanejat l'empresa Barcelona Regional; l'arquitecta Carme Ribas –que ha participat en projectes com la reforma del mercat de Sant Antoni–, i el conseller de BComú al barri de la Sagrada Família, Jordi Matas.  "Pagaran el que els pertoqui pagar", havia advertit fins ara la responsable d'Urbanisme en referència a la llicència. I avui ha detallat ja l'import que es demanarà.   

El que no resol encara l'acord entre el consistori i el temple és si es construirà o no la polèmica escalinata que afecta uns 3.000 veïns dels blocs de les dues illes de cases situades davant de la façana de la Glòria. Sí que es planteja, però, l'aixecament d'un voladís  de cinc metres sobre el carrer Mallorca, que ja ha posat en guàrdia alguns veïns. De fet, aquests dies hi ha hagut diverses manifestacions contra el pla. El conseller de barri, Jordi Matas, ha remarcat que l'objectiu de BComú en aquest pla és reduir al màxim les afectacions, garantir que tots els reallotjats es queden al barri, guanyar espais verds als interiors i fer que sigui el temple qui assumeixi tota la inversió. 

"El turisme s'ha de poder regular", ha assegurat Matas, que ha recordat que la Sagrada Família rep l'impacte anual de 18 milions de turistes i ha insistit en la necessitat de "revertir la massificació".

La fins ara responsable d'Urbanisme ha aprofitat la xerrada per reivindicar algunes de les actuacions més destacades del govern en aquesta àrea, com la recuperació de la Model o el pla Barça i la nova  plaça de les Glòries o l'acord per enllaçar el tramvia, entre d'altres.