La Comissió Europea rebutja la iniciativa ciutadana del Consell per la República i l'ANC per sancionar Espanya

Ambdues entitats han assegurat que recorreran la decisió davant la justícia europea

La Comissió Europea (CE) no obrirà cap procés sancionador contra Espanya per la repressió contra l'independentisme. La institució ha rebutjat aquest dimecres la iniciativa ciutadana europea que el maig passat van presentar el Consell per la República i l'ANC amb l'objectiu que se sancionés l'Estat per la "vulneració de drets civils i polítics" dels ciutadans de Catalunya. Segons ha argumentat l'executiu comunitari en un comunicat, "està manifestament fora de l'àmbit de competències de la Comissió proposar un acte jurídic per a l'aplicació dels Tractats de la UE" i, per tant, considera que la proposta és "inadmissible".

El Consell per la República i l'ANC han anunciat que recorreran la decisió de la Comissió Europea davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Ambdues parts han assegurat que analitzaran els motius pels quals la iniciativa s'ha declarat "inadmissible" i recorreran davant el Tribunal de Luxemburg. Durant la presentació de la iniciativa el maig passat, Carles Puigdemont ja va assenyalar que si no s'acceptava hi hauria "jurisprudència vàlida" per recórrer davant el TJUE.

L'ANC i el Consell per la República presenten una iniciativa perquè la UE sancioni Espanya

La iniciativa, anunciada per Puigdemont i Elisenda Paluzie, pretenia que la Comissió avalués la situació a Espanya i adoptés possibles mesures en el marc dels instruments de la UE. En aquest sentit, pretenia que s'activés en contra d'Espanya l'article 7 del Tractat de la UE, que serveix per garantir el compliment de drets i principis fundacionals comunitaris a tots els països de la UE i que pot arribar a implicar la suspensió de certs drets que tenen els estats membres, com el dret de vot al Consell Europeu. Aquest procediment, que només poden activar la Comissió o el Parlament Europeu, només s'ha explorat fins avui contra Polònia i Hongria per violacions de principis com la independència judicial.

Entre els drets fonamentals que el Consell per la República i l'ANC al·legaven que l'estat espanyol havia vulnerat hi havia "el deficient reconeixement i escàs respecte dels drets de les minories", "la politització de les altes instàncies jurisdiccionals" espanyoles, "la utilització espúria" de mecanismes com les euroodres, o "la vulneració de drets civils i polítics". Si la CE hagués admès el registre, s'hauria iniciat un període d'un any en què la iniciativa necessitava un milió de firmes de suport d'almenys set països diferents per formalitzar la seva validesa i l'executiu europeu s'hauria hagut de pronunciar sobre això.

Formalment, la iniciativa la van presentar Puigdemont i Paluzie juntament amb els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí; Gérard Onesta, exvicepresident del Parlament europeu, i Igor Koršič, director artístic i professor a la Universitat de Ljubljana. 

Més continguts de