El Constitucional debat les mesures cautelars sobre la investidura de Puigdemont

Justifica la “urgència excepcional” per aturar-lo

El Tribunal Constitucional (TC) torna a estar reunit d'urgència des de les 13h per decidir si aixeca les mesures cautelars que va interposar dissabte passat. Els magistrats del Constitucional resoldran el recurs que ahir a la tarda va presentar Junts per Catalunya (JxCat), en què demanava la nul·litat de la decisió del TC. La decisió serà clau, sobretot després que el president del Parlament, Roger Torrent, hagi anunciat que ajorna el ple d'investidura

El Constitucional va obrir un termini de deu dies per decidir si admetia a tràmit o no el recurs del govern espanyol contra la investidura de Puigdemont. No obstant això, davant el que va considerar una “urgència excepcional”, per la imminència del ple d’investidura, que s'havia de celebrar aquest dimarts a les 15h, el TC va imposar mesures cautelars contra la presentació telemàtica d’un candidat al ple. En l’escrit que va presentar ahir, JxCat argumenta que aquestes mesures vulneren “drets fonamentals”, atès que “no han estat sol·licitades per cap de les parts”, i envaeixen “l’autonomia del Parlament de Catalunya i la competència exclusiva de la mesa en l’aplicació i la interpretació del seu reglament”.

En una interlocutòria que va fer pública ahir el TC justificava la decisió dels magistrats, presa en un ple extraordinari en què van acordar permetre al cap de llista de JxCat presentar-se a la presidència de la Generalitat, però només de manera presencial i en cas que obtingués l’autorització del Tribunal Suprem. Conscient que no hi ha precedents d’haver aplicat mesures cautelars sense abans haver admès a tràmit un recurs d’inconstitucionalitat, el TC va argumentar aquesta decisió inèdita assegurant que l’article 161.2 -invocat pel govern espanyol en el seu recurs d’inconstitucionalitat-“preveu la suspensió com a mesura cautelar”.

Evitar “danys irreparables”

En un escrit de catorze pàgines, els magistrats asseguren que prenen aquestes mesures amb la finalitat d’evitar que es produeixin fets que causin “danys de difícil reparació que puguin fer perdre al recurs o impugnació la seva finalitat”. Així, el TC admet en el seu escrit que, malgrat no haver admès ara per ara el recurs del govern de Mariano Rajoy, “garanteix” amb aquesta excepció que, “si finalment es decideix l’admissió de la impugnació, queda preservada la prerrogativa del govern [espanyol]”.

El Constitucional també va explicitar en la seva interlocutòria els motius pels quals havia decidit deixar en pausa -durant deu dies- la decisió sobre l’admissió a tràmit del recurs del govern espanyol. En primer lloc, vol donar temps als diputats de Junts per Catalunya, que van demanar personar-se contra la impugnació. El recurs que va presentar JxCat ahir n’és un exemple.

Decideixi el que decideixi el TC, tres dels diputats a Brussel·les no han esperat la decisió. Les conselleres Meritxell Serret i Clara Ponsatí i el conseller Lluís Puig van renunciar ahir a les actes de diputats, arran de la prohibició expressa del TC de concedir-los la delegació del vot. Carles Puigdemont i Antoni Comín, que es mantenen com a diputats, també han descartat delegar el vot.

A més, el TC va anunciar que estudiaria, abans de decidir si admet la impugnació, el precedent d’un altre recurs d’inconstitucionalitat semblant: el que va presentar el 2003 el govern de José María Aznar contra la tramitació del pla Ibarretxe. El tribunal va rebutjar aleshores admetre-la a tràmit al·legant que una tramitació parlamentària no es podia suspendre perquè encara no tenia efectes jurídics.

Més continguts de