Cs, PSC i PP no homenatgen els represaliats pel franquisme

BarcelonaEl Parlament va homenatjar ahir, un any més, els republicans represaliats pel franquisme. La representació de les forces a la cambra, però, va ser menor que l’habitual: Cs, PSC i PP no van participar en l’acte al pati de la biblioteca del Parlament. Els populars ja feia anys que no assistien a l’homenatge, però els representants de Ciutadans acostumaven a anar-hi i el PSC no havia faltat mai fins ara a la cita. El context polític va allunyar el bloc constitucionalista d’un acte per la memòria històrica que presidia Roger Torrent i en el qual sí que van participar representants de JxCat, ERC, els comuns i la CUP.

L’absència més sonada va ser la dels socialistes, que en els últims mesos s’han esforçat per no dir ni fer res per què se’ls pugui acusar de flirtejar amb l’independentisme. La portaveu del partit al Parlament, Eva Granados, va justificar l’absència del PSC a l’acte d’ahir assegurant que es tractava d’un “míting de part”. La diputada va remarcar que el PSC està molt “orgullós” de la feina que fa per a la recuperació de la memòria històrica, però va afegir que “donar cobertura” a aquesta mena d’actes és “dividir” grups que mantenen la “unitat contra el franquisme”.

“Reivindicació d’una ideologia”

“Podrien fer moltes coses i el que fan és manipular i tergiversar actes institucionals [...] D’un temps ençà no són actes contra els immolats del franquisme, sinó que són actes de reivindicació d’una ideologia, d’una proposta concreta”, va sentenciar la portaveu, que va criticar que es “barregi” la memòria dels represaliats amb el Procés. Fonts de Cs, que també va assistir a l’homenatge del 2017, s’expressaven de manera semblant: “Lamentem que Torrent hagi convertit un acte en memòria dels represaliats pel franquisme en un míting [...] No hem volgut formar part de la utilització de l’execrable repressió franquista per relacionar-la amb l’actual situació política”, afegien. El bloc constitucionalista, però, va declinar participar en l’acte abans de conèixer el discurs del president de la cambra.

Després d’una ofrena floral a l’estàtua La pietat al costat del president de l’Associació Pro Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, Pere Fortuny, Torrent va reivindicar la querella que ahir la mesa va acordar presentar contra el jutge Pablo Llarena com una defensa dels drets polítics dels presos i de “tots” els catalans davant dels “atacs” de l’Estat a Catalunya i la “regressió de drets i llibertats”. “No permetrem que es trepitgin els nostres drets i llibertats”, va reblar. El president de la cambra va apel·lar als “valors republicans” contra “alguns valors del franquisme i ideals feixistes que continuen presents, que mai han desaparegut del tot”. En aquest sentit, va criticar que es criminalitzi la “protesta cívica i pacífica” mentre les “agressions amb simbologia nazi” queden impunes a Catalunya.

Torrent també va ser contundent contra el govern espanyol per “obstruir” els intents de “revisar el passat”. Fortuny va fer extensiva la crítica al PP, el PSOE i Cs per haver-se oposat al Congrés a la reforma de la llei d’amnistia que permetria jutjar els crims del franquisme, i va acusar aquests partits de tenir una “injusta incomprensió” cap a les víctimes. Cap d’ells hi era per sentir-lo.