C’s fuig del model de ‘barons’

BarcelonaLa nit que va arrencar oficialment la campanya electoral del 20-D, a Barcelona Juan Carlos Girauta va ser l’únic candidat que no va poder enganxar un cartell amb la seva cara. Com tots els caps de llista provincials de Ciutadans (C’s), l’única fotografia que va enganxar va ser la del líder del partit, Albert Rivera. L’escena volia aprofitar la tirada que el president de C’s té entre l’electorat espanyol, però traspuava l’esperit d’un partit en el qual res es mou sense el permís del líder i el seu equip. Rivera no vol ni en pintura que li proliferin barons autonòmics com els del PSOE, i si d’alguna cosa ha volgut fugir en els mesos d’expansió estatal ha sigut de la irrupció de lideratges potents a les autonomies que poguessin fer-li ombra i condicionessin el discurs del partit.

Ara, de bracet del PSOE en les negociacions per formar un nou govern espanyol, C’s ja mirava de reüll els socialistes a l’hora de dissenyar l’estructura territorial del partit. En aquest cas, però, la formació que lidera Pedro Sánchez ha sigut l’exemple a evitar. Un militant veterà recorda que en els seus inicis bona part de la gent que s’acostava a C’s eren socialistes que votaven el PSOE i que estaven desencantats amb el gir catalanista que Pasqual Maragall havia imprès al PSC. Per això, una de les grans obsessions del partit taronja ha sigut impedir que amb l’expansió territorial el partit es convertís en “una mena de regne de taifes”. També per això, Rivera ha dissenyat amb el seu equip una estructura territorial que coarta l’aparició de cap figura emergent que ell no hagi beneït abans.

L’organització del partit és centralista i guarda paral·lelismes amb el model d’estat que defensen els de Rivera. Un comitè executiu estatal plenipotenciari -amb epicentre a Madrid- i unes autonomies controlades i amb capacitat d’acció limitada. A cada comitè territorial autonòmic hi ha tres càrrecs rellevants, un trident -portaveu, delegat territorial i coordinador- del qual el comitè territorial només escull el tercer. Els altres dos són imposats pel comitè executiu estatal, que, a més, té capacitat per destituir-los si ho creu convenient. El portaveu al Parlament i responsable de coordinar els comitès autonòmics, Carlos Carrizosa, admet que aquesta estructura facilita que no hi hagi discursos que grinyolin amb el de la direcció i que es pugui complir la màxima -repetida fins a la sacietat- que el partit “pot dir el mateix a tot Espanya”. D’aquesta manera, explica Carrizosa, són més fàcils d’apaivagar petites rebel·lions territorials com la dels diputats provincials de Sòria, que es van negar a votar per la supressió de les diputacions. Un dirigent de la formació apunta un altre motiu perquè sigui l’executiva qui controli pràcticament tot el partit: l’“amateurisme” de moltes de les persones que s’han acostat a C’s en l’últim any, període d’expansió de la formació. Així, opina el dirigent, la direcció sempre té l’oportunitat d’actuar amb rapidesa si apareix “alguna poma podrida”.

El sistema amaga una altra conseqüència: dificulta l’aparició de líders autonòmics potents que puguin construir equips propis o acabar creant corrents crítics. Només la líder de C’s al Parlament, Inés Arrimadas, i el seu homòleg a Andalusia, Juan Marín, han agafat una certa dimensió pública al marge de Rivera, però tots dos estan perfectament alineats amb ell. Un escenari que garanteix la reelecció de l’actual president de C’s quan es convoqui l’assemblea general del partit, un conclave que podria celebrar-se aviat si hi ha acord per formar un nou govern espanyol, o ja l’any 2017 si finalment cal repetir les eleccions espanyoles. Amb independència de quan sigui, fonts de la direcció no preveuen que ningú -com a mínim ningú amb cert pes- rivalitzi amb Rivera i presenti una candidatura alternativa a la del dirigent català, que continuarà com a president després de deu anys al capdavant del partit.

Arrimadas serà portaveu

Abans de l’assemblea general, però, C’s ha de posar en marxa els comitès territorials autonòmics que encara no s’han articulat, entre els quals hi ha el de Catalunya, que està previst que es constitueixi d’aquí dues setmanes. Segons fonts de la formació consultades per l’ARA, el comitè executiu estatal designarà com a portaveu -el càrrec de més pes- la líder del Parlament, Inés Arrimadas, mentre que com a delegat territorial -equivalent a un secretari d’organització- s’optarà per un perfil menys conegut. El partit necessita reforçar la seva estructura després que dirigents que acumulaven anys treballant a Catalunya, com Fran Hervías i José Manuel Villegas, hagin agafat ara les regnes del partit a escala estatal, i preveu que en els pròxims mesos comencin a assumir responsabilitats alguns noms que fins ara s’han mantingut en una segona línia.

El partit busca una nova seu a Barcelona

Dins del procés de reestructuració que viu Ciutadans (C’s), el partit també ha intensificat la recerca d’una nova seu a Barcelona. Fonts de la direcció expliquen que pentinen el mercat immobiliari a la recerca d’un local cèntric que s’adeqüi al creixement que ha viscut la formació en els últims dos anys. De moment, diuen, ja n’han vist dues o tres que compleixen els requisits i s’està a punt de decidir quina serà l’adreça del nou quarter general de la formació d’Albert Rivera a la capital catalana. De moment, el partit ja fa dos mesos que ha deixat la que era la seva seu central, al costat de la Monumental, i es reparteix entre l’oficina del carrer Balmes -que havia de ser un emplaçament provisional fins al gener per guanyar visibilitat durant les campanyes electorals del 27-S i el 20-D- i uns despatxos pròxims situats al carrer Tuset.