DIARI DE CAMPANYA DEL PSC

El PSC, en una braseria

Els socialistes arrenquen a Girona l'últim sopar per mantenir-se com a partit hegemònic de l'esquerra

Crua, al punt o ben feta. Aquests són els tres punts de cocció possibles quan es posa tota la carn a la graella. Però encara n'hi ha un de quart que no acaba d'agradar a ningú: el socarrimat. El PSC ho sap prou bé perquè ho ha viscut massa en pròpia pell en els darrers episodis electorals, però no es dóna per vençut encara que hagi de canviar la forquilla i el ganivet per un pic i una escarpa.

És per això que Miquel Iceta arrenca aquest dijous la campanya a Girona, el lloc on, en paraules del seu gran amic i company de fatigues Antoni Balmón "més palesa ha quedat la situació del partit". El 2011 van perdre el govern de la ciutat on havien estat imbatibles durant 32 anys, i durant aquest mandat ha vist com dels seus set regidors, sis han deixat el PSC. Una, per anar a Avancem. Els altres cinc, per afiliar-se a Moviment d'Esquerres i concórrer ara com a condiment d'ERC.

Bé podrien haver encetat la campanya exhibint la seva barra lliure a Cornellà, brindant amb un gintònic a l'Hospitalet de Llobregat o, fins i tot, amb una cargolada a Lleida. Però no, per insuflar moral al petit reducte que busca reeixir, Iceta soparà aquesta nit a Girona amb la candidata Sílvia Paneque. I no podria ser a cap altre lloc que no fos una braseria, la Bo de Bo. I amb la ironia que el caracteritza i capaç de capejar qualsevol metàfora per dura que sigui, es plantarà allà com un faquir que estoicament s'empassa les flames i exhibeix un somriure encara que li bulli la gola i només tingui fum per escopir. 

El carbó, la llenya que cau, consumint-se, la flama... I el caliu. Perquè el PSC, per moltes cendres que hagi hagut de trepitjar pel camí, té comensals incondicionals a grans ciutats. Nou Barris és, sens dubte, el menjador més plàcid per als socialistes a Barcelona. El millor districte per arrecerar-se i buscar el caliu –cultivat en gran part per la seva número dos, Carmen Andrés– que totes les enquestes auguren que li faltarà a les urnes.

Els socialistes saben que  aquest pot ser per a ells l'últim sopar com a partit hegemònic de l'esquerra a Catalunya abans de rebre ja empatxats el 27-S. Iceta ja fa temps que entre fogons busca la recepta per no acabar a anys llum d'unes estrelles Michelin que va perdre d'un cop de ploma: baixa en procés per evitar hipertensió, poca marca per no embafar, salsa autòctona per potenciar el gust local i quantitat en aquells llocs on tenen insaciables. Perquè socarrimats o no, toca enfrontar-se a la realitat. Que sí, és crua. Molt crua.

Més continguts de