Moreno, primer president andalús no socialista gràcies a la ultradreta

SevillaDos mons es van allunyar ahir irremeiablement en l’assolellada, bella i de vegades trepidant Sevilla. D’una banda, el del vell socialisme que se’n va. Cares desencaixades, escarafalls, dits acusadors abrigallant Susana Díaz, la reina que va poder regnar a Madrid i que haurà de conformar-se amb un seient a l’oposició del Parlament andalús. De l’altra, l’aliança conservadora que arriba gràcies als vots del PP, Ciutadans i Vox, els dotze escons del qual aixequen butllofes per allà on passen. Juan Manuel Moreno Bonilla (Barcelona, 1970) ja és el sisè president d’Andalusia després d’obtenir 59 vots a favor i 50 en contra (els del PSOE i Podem). El primer que no representa les sigles socialistes a la Junta.

Moreno va pujar a la tribuna d’oradors conciliador i alhora crescut. Per contrast, la cara de Díaz era un poema: crispada, nerviosa, amb cara de circumstàncies. L’atenció va recaure molt ràpid en Francisco Serrano, el líder de Vox, primer a intervenir perquè pertany al grup més petit de la cambra. Lluny d’arronsar-se, no va deixar enrere cap de les polèmiques que acompanyen la seva formació des de les eleccions del 2 de desembre. Va parlar de la immigració il·legal i es va reafirmar en el fet que cal expulsar 52.000 sensepapers, assegurant que Vox representa “els andalusos que veuen que hi ha persones que venen a aprofitar-se de la suor del seu front”. També va entrar a fons en el seu ideari sobre la violència masclista quan va afirmar que les ajudes destinades a les víctimes “han servit per millorar la qualitat de vida de moltes associacions que s’han vist beneficiades sense ser fiscalitzades”. Va trencar una llança a favor de les essències del folklore andalús, “del flamenc i la tauromàquia”. Va interpretar la irrupció d’aquesta dreta a la dreta del PP com el “farciment d’un buit polític” i la resposta de “molts andalusos indignats que optaven per l’abstenció”. I va acabar desitjant sort al nou president davant el “repte colossal” d’aconseguir el poder a la Junta.

Serrano tenia una petició per al president. Volia que condemnés públicament “els atacs indiscriminats” a Vox i que reconegués el paper que correspon a la ultradreta per permetre el canvi de govern. Moreno va obeir i, a més, va prometre un “diàleg permanent” amb totes les forces polítiques, sense exclusions. Aquesta cordialitat explícita no va comptar amb la complicitat de Ciutadans, que tindrà dificultats en els pròxims temps per trobar un relat que conciliï la seva societat amb el PP i els seus escrúpols cap a Vox. Juan Marín va qualificar aquesta etapa que arrenca com “històrica” i va emplaçar Moreno a fer-ho bé per abandonar el títol de “campions en atur i fracàs escolar”. En cap moment, però, va pronunciar les tres lletres maleïdes (Vox), i va advertir al PP que els seus acords amb l’extrema dreta seran “només responsabilitat seva”. “Serem sempre un aliat responsable. Les meves paraules són de felicitació des de la humilitat i des d’un partit que ha crescut en aquesta legislatura”, va dir.

Duresa a l’esquerra

Duríssima va ser la intervenció de Teresa Rodríguez (Endavant Andalusia), que va dibuixar un panorama apocalíptic, es va referir a l’executiu entrant com a “tripartit” per deixar clar el concurs decisiu de Vox i va proclamar la victòria de la banca, el capitalisme feroç, els terratinents i el masclisme. Als membres de Vox els va titllar de “monstres” i al seu líder estatal, Santiago Abastal, s’hi va referir com “el nen de les pistoles”. Uns retrets que va expandir cap a la dreta en general, definint-la com a “servil” i acusant-la de professar un “patriotisme de pa sucat amb oli”. I no va deixar passar l’oportunitat per subratllar el sucursalisme de la política andalusa: “Són un tripartit tutelat per Rivera, Casado i Abascal. Això és una franquícia i vostè, Moreno, no és un president d’Andalusia sinó un governador civil”.

Per al tram final de la sessió va quedar l’intercanvi de cops entre Moreno i Díaz. La trianera, que va reivindicar la pírrica victòria socialista del 2 de desembre, va batejar el “tripartit” com un govern de la “involució” i va acusar el PP de lliurar-se als “hereus del franquisme”. Moreno va demanar-li que es calmés, va censurar els coquetejos de Pedro Sánchez amb l’independentisme català i va llançar una premonició: “Sigui prudent, senyora Díaz, perquè ja veurem com comença la legislatura i qui acaba de portaveu del PSOE”. Segons el nou president de la Junta, “la humilitat ha derrotat la supèrbia”. Un bon punt de partida, va afegir, per abordar els immensos reptes que afronta Andalusia en matèria econòmica i social.