Duran es desentén dels 6,8 milions que deu CiU i pagarà "com pugui" el 16 milions d'Unió

Afirma que si no surt escollit el 20-D es retirarà i, entre crítiques a l'independentisme, diu que es presenta "com un servei a Catalunya, a Espanya i a la UE"

Josep Antoni Duran i Lleida aquest dimarts al matí a l'esmorzar a l'hotel Ritz / EFE

Unió està fora del Parlament i les enquestes donen a Josep Antoni Duran i Lleida entre zero escons i un a les eleccions del 20 de desembre. El partit  ha perdut la meitat dels seus militants i gran part de la representació institucional que tenia gràcies a ser el 25% de CiU. Molts grups municipals s'han dissolt, han entrat a CDC o a Demòcrates de Catalunya, la formació sorgida d'Unió. Davant aquesta perspectiva, què passa amb el deute del partit? Dies després de les eleccions del 27-S el seu candidat, Ramon Espadaler, el fixava en 14 milions d'euros, i avui, en un esmorzar al luxós hotel Ritz de Madrid organitzat pel Fòrum de la Nova Economia, el mateix Duran ha admès que és de setze milions i que, per ara, no sap gaire bé com el pagarà.

El que sí que ha fet el líder d'Unió és desentendre's totalment de la part alíquota que li correspondria dels deutes de les campanyes de CiU. Unió i CDC tenien comptabilitats separades i una caixa comuna per pagar les despeses electorals de la federació. Segons fonts convergents, el deute bancari d'aquesta última, fruit de la campanya del Parlament del 2012 i de les municipals del maig del 2015, és de 6,8 milions, "i Unió n'hauria d'assumir el 25%". Duran ha lamentat que Unió hagi quedat fora de les institucions "perquè no estava a l'estanteria política i en tres mesos ens vam haver d'espavilar en unes eleccions de blanc o negre", i ha donat a entendre que "alguns mitjans de comunicació" són responsables del mal moment del partit. Sobre els deutes ha dubtat "que ens haguem de fer càrrec de part alíquota de res de la federació, mai ho he sentit a dir". El líder d'Unió ha indicat que "la liquidació de CiU encara no s'ha fet, però". Els convergents ho confirmen, perquè  cal liquidar les subvencions del grup parlamentari de Madrid, i algunes altres i afirmen que si Unió no pot pagar els 1,8 milions que li correspondrien "haurà de fer un reconeixement del deute".

"Tenim un deute important, que és de 16 milions, però també tenim uns locals que no estan embargats", ha dit en relació amb els de Convergència. "No explicaré per no avergonyir a ningú aquest tema del deute, que caldria un dia buscar la manera de sufragar-lo perquè som conscients que cal tornar els diners", ha dit. "Assumirem el nostre deute de la millor manera que puguem", ha dit abans de queixar-se que a Unió "li peguen per tot arreu i alguns mitjans hi tenen devoció i han començat a parlar del deute a partir del trencament amb CDC". "L'adversari de l'independentisme ha estat Unió i no C's o el PP", ha explicat en línia amb el que ha dit en presentar-lo el seu amic i periodista Fernando Jáuregui.

A l'esmorzar amb Duran hi havia alguns directius, l'expresident d'Endesa Manuel Pizarro; l'exlíder d'AP Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, un dels pocs defensors de la tercera via a Espanya; el diputat del PP Vicente Martínez-Pujalte, i els ex del PSOE Luis Atencia, Antonio Cuevas i Francisco Fernández Marugán. També ha anat a escoltar-lo el líder de CCOO Ignacio Fernández Toxo. L'acompanyaven el representant d'Unió al Consell d'Estat, Manuel Silva; la Defensora del Poble, Concepció Ferrer, i els fins ara diputats al Congrés Josep Sánchez Llibre i Montserrat Surroca.

El líder d'Unió ha defensat la tercera via i ha demanat que s'obri la ponència de la reforma constitucional perquè Catalunya pugui ser reconeguda en la seva singularitat en temes com la llengua, i ha criticat la "desinformació" en què incorre l'independentisme en temes com la pertinença d'un estat català a la UE. "La resta no l'hi voldrien per no tenir problemes interns", ha dit. També ha carregat contra els pactes amb la CUP amb l'argument que si ell fos empresari "no invertiria a Catalunya"

Pel que fa al seu futur personal, ha afirmat que si no surt escollit "esclar que deixaria de forma definitiva la política", i ha admès que ara ja no s'hauria volgut presentar, però que ho fa com un servei "a Catalunya, a Espanya i a la UE". "Ho hauré intentat i ja està. Si no va bé ho hauré fet tot en política, però estic convençut que sortirà bé, la gent ho comença a veure", ha conclòs entre aplaudiments dels assistents.

Més continguts de