Dels fulls de ruta a les “finestres d’oportunitat”

El sobiranisme abandona els terminis i es prepara per afrontar nous embats “encara per definir”

“S’ha de crear un moment, una mobilització col·lectiva com la de l’octubre que no necessàriament ha de tenir forma de referèndum. Intentarem evitar fulls de ruta i terminis, i en el moment en què es produeixin noves situacions ja les comentarem”. Així descrivia la setmana passada la portaveu de l’executiu, Elsa Artadi, el pla del Govern per aquesta legislatura en el flanc del Procés. Unes hores abans, el president de la Generalitat, Quim Torra, havia assegurat que la intenció era crear “un nou 1 d’octubre”. El llenguatge és similar des d’ERC. Ahir, en la clausura de la Conferència Nacional del partit, el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, remarcava que “les finestres d’oportunitat no apareixen del no res” sinó que s’ha de treballar per fer-les possible. Sense etapes concretes ni límits temporals, l’executiu català ha passat de prometre la independència en divuit mesos a parlar d’aquestes “finestres d’oportunitat” per “avançar” cap a la República.

Fonts de JxCat i ERC expliquen que el nou concepte es refereix a “moments” que poden generar una nova mobilització popular. Ara bé, no concreten en què han de desembocar. En la cronologia del pròxim any hi ha detectades, almenys, dues d’aquestes fites: el judici contra els responsables del referèndum de l’1-O i les eleccions municipals i europees. A què han de conduir aquests moments? A una nova declaració d’independència? A un pacte amb l’Estat? O a un nou referèndum? “No podem respondre la pregunta”, reconeixen fonts sobiranistes. De les municipals del 2019, per exemple, ERC en parla com “un nou abril del 31”. Però tant els republicans com els seus socis al Govern són conscients que una nova victòria electoral, “molt important”, no seria suficient en si mateixa perquè Catalunya passés a ser l’estat independent que havien promès que arribaria a finals de l’any passat.

Pel que fa al judici, fonts consultades per l’ARA admeten que hi tindran un paper clau l’ANC i Òmnium i les accions que puguin organitzar els CDR de forma descentralitzada. La idea d’una vaga general com la del 3 d’octubre plana des de fa mesos sobre les entitats, tot i que els seus detractors defugen qualsevol acció que pugui generar problemes a la població, com la mateixa vaga o els talls de carreteres.

Fonts del Govern resumeixen que “aprofitaran” qualsevol canvi d’escenari per “forçar” una negociació amb l’Estat o ampliar la majoria social independentista, que encara no ha superat el 50% dels vots. Aquest ha sigut, tot i mantenir-se volgudament en un segon pla, el gran objectiu dels comicis tant del 2015 com del 2017. “Si el 21-D haguéssim superat el 50% ara tindríem molta més legitimitat”, opina una font pròxima a l’executiu, que tampoc detalla en què podria haver-se plasmat aquesta majoria absoluta dels vots. El Govern ja va decidir no desplegar la independència després de la declaració del 27 d’octubre per la manca de reconeixement internacional i argumentant que hi havia perill de violència per part de l’Estat. El govern espanyol ha canviat, però l’oposició de la Moncloa al dret a l’autodeterminació continua intacta.

Els embats i el possibilisme

Les finestres d’oportunitat també tenen sinònims que la dialèctica dels partits ja ha començat a fer servir. En la ponència política que ahir va aprovar ERC, per exemple, els republicans pronostiquen que, tard o d’hora, arribarà un nou “embat” amb l’Estat per al qual l’independentisme s’ha de preparar. Aquest és el principal argument que fan servir per subratllar la importància “d’ampliar la base” del sobiranisme. Ser més per optar a aconseguir allò pel qual no hi havia prou majoria l’octubre de l’any passat.

El PDECat també prepara la seva ponència política -encara és un esborrany-, en què es marca l’objectiu de la República. Alhora, però, vol adoptar una “acció política possibilista”. És a dir, optar en cada moment per allò que es pugui aplicar de forma immediata, sense renunciar a la seva ideologia. En la mateixa línia, ERC també parla del “realisme” necessari per afrontar la situació actual. Realisme que, per exemple, els va portar a insistir durant mesos que era prioritari recuperar el Govern i acabar amb el 155, malgrat que això signifiqués assumir la vulneració dels drets polítics d’alguns diputats, especialment dels successius candidats a la investidura.

La indefinició per la qual passa l’independentisme, doncs, fa que els partits provin d’evitar la letargia fiant el futur a unes “finestres d’oportunitat” per a les quals no hi ha un límit temporal ni, tampoc, una resposta clara.

Més continguts de