ONZE DE SETEMBRE

La Diada que es desinfla i es torna a inflar

El debat sobre el nombre d’inscrits ha creat cada any una imatge falsa d’esgotament independentista

Queda lluny l’exigent President, posi les urnes! de Carme Forcadell -el 2014 presidenta de l’ANC, ara empresonada- després de la manifestació de la V que va omplir l’avinguda Diagonal i la Gran Via fins a la plaça de les Glòries de Barcelona. A les portes de la consulta del 9 de novembre, que va acabar sent un procés participatiu sense resultats vinculants, aquella va ser la mobilització més multitudinària de l’independentisme amb 1,8 milions d’assistents. Des d’aleshores, les xifres han anat baixant i els últims anys els dies previs a l’Onze de Setembre s’han caracteritzat per la remor del suposat “desinflament” de la mobilització sobiranista.

Les implicacions de l’originalitat

Les expectatives de cara a les manifestacions de l’11-S les va crear la mateixa ANC quan es va erigir en agent mobilitzador i hi va introduir inventiva i originalitat. El 2013 es va obligar a obrir un registre d’inscripcions amb la Via Catalana que va unir el Principat des del límit amb Vinaròs (País Valencià) fins al Pertús (Catalunya Nord) en 788 trams. Aquest precedent es va imposar i en les últimes diades el nombre d’inscrits ha sigut el barem per calibrar els ànims dels independentistes. També una manera d’incentivar la participació i alhora una arma llancívola de l’unionisme contra la no demostrada pèrdua de suports del moviment.

Aquest 2018 s’arriba a la manifestació que ha d’omplir la Diagonal des de Glòries fins a Palau Reial amb, de moment, més de 435.000 inscrits, una xifra similar a la del 2017 -450.000-. Tanmateix, en cada edició la participació ha sigut sempre més del doble que el nombre d’inscrits (vegeu gràfic). Tenir una idea orientativa de la distribució ajuda l’ANC a saber on cal omplir forats i serveix per distribuir de manera equilibrada tots els trams. Malgrat les múltiples crides a inscriure-s’hi, la ciutadania ja ha experimentat els últims anys que pot anar a la Diada sense notificar-ho prèviament. En conversa fa uns dies amb l’ARA, la mateixa coordinadora de mobilització de l’ANC admetia que el 2017 no s’havia inscrit, però que hi havia anat igualment. Tot i que el dia que va ser escollida presidenta de l’ANC Elisenda Paluzie va assegurar que l’independentisme havia de deixar de preocupar-se per “batre rècords Guinness” al carrer, els últims dies ha remarcat la necessitat de desbordar la Diada. De fet, l’entitat calcula que necessita repetir almenys el milió de persones de l’any passat per completar tots els trams.

Marcada per la repressió

El context polític aquesta vegada és particularment diferent dels altres anys: sense un referèndum a l’horitzó, el full de ruta es troba desdibuixat i condicionat per la repressió de l’Estat. “L’única manera que tornin els presos i els exiliats és amb la independència”, sostenen els organitzadors de la manifestació. A les portes del primer aniversari de l’1-O i de dates assenyalades com el 20 de setembre -l’escorcoll a la seu d’Economia- i el 16 d’octubre -l’empresonament dels Jordis-, el president de la Generalitat, Quim Torra, va fer una crida a la mobilització permanent en la conferència de dimarts passat al TNC. A més, l’unionisme també s’ha fet sentir, ja sigui amb la creació de plataformes com Tabàrnia o amb la retirada de llaços grocs. L’11-S torna a posar a prova el suposat esgotament del moviment independentista.

Més continguts de