MEMÒRIA HISTÒRICA

El PP es nega a treure Franco del Valle de los Caídos

L’oposició al Congrés pressiona per exhumar el cos del dictador, tot i que amb divisions a l’esquerra

Només el PP vol Francisco Franco enterrat al Valle de los Caídos. L’oposició al Congrés, tot i que dividida en assumptes de memòria històrica, va deixar ahir sol el govern de Mariano Rajoy en la defensa que les despulles del dictador continuïn presidint l’altar major del monument. El debat sobre la memòria històrica va així camí de convertir-se en un dels assumptes calents d’aquesta legislatura. Hi ha consens per posar fi al memorial a les despulles de Franco, però l’esquerra torna a afrontar dividida -igual que fa deu anys, quan es va aprovar la llei de memòria històrica- com cal restituir i fer justícia a les víctimes del franquisme.

El PSOE confiava obtenir el suport clar de Podem i Ciutadans per aprovar una proposició no de llei que instés l’executiu espanyol a complir la llei de memòria històrica i a ampliar-la. Una iniciativa simbòlica de no obligat compliment. En el debat, però, la formació lila va deixar en l’aire el seu suport en funció de les esmenes, després de retardar la votació final de la iniciativa fins dijous. Igual que Esquerra, demanen una reforma de la llei de memòria històrica més ambiciosa perquè l’Estat assumeixi de seguida la responsabilitat directa de les exhumacions de fosses i anul·li totes les sentències del franquisme. Sigui com sigui, fonts del partit de Pablo Iglesias admeten que és una estratègia negociadora i que confien que la iniciativa, que no és d’obligat compliment per a Rajoy, tiri endavant. Ciutadans ja va avançar que si els socialistes accepten les esmenes de Podem no hi votaran a favor.

Últim intent per reparar les víctimes del franquisme

La iniciativa, a més d’apressar l’executiu espanyol a treure Franco del Valle de los Caídos, l’insta a moure a un altre lloc del monument que sigui “menys preeminent” el cos del fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera, situat davant de l’altar major. És la conclusió a què va arribar el 2011 la comissió d’experts designada per José Luis Rodríguez Zapatero. Però l’executiu espanyol, a les portes de les eleccions anticipades que van donar la majoria absoluta a Mariano Rajoy, no va acabar aprovant cap decret perquè es procedís a acabar amb el monument al dictador. Ara, en ple procés de primàries i amb una majoria alternativa al Congrés, el PSOE ha fet el pas de posar contra les cordes el PP.

Els populars, atrinxerats, acusen els socialistes de voler trencar el “consens constitucional” de la Transició, de fer un “ús partidista de la història” i de “només buscar titulars”. “Pel que fa al Valle de los Caídos, a tot el que s’hagi de fer per exhumar Franco o Primo de Rivera, els experts recomanaven un ampli consens”, va precisar ahir l’expresidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, des de la tribuna d’oradors del Congrés, per donar a entendre que sense ells no hi ha cap mena de consens possible, malgrat que tinguin minoria a la cambra. “El govern espanyol té el deure democràtic de canviar d’actitud, perquè les ferides del passat només es curen amb més veritat”, va replicar-li el portaveu socialista a la comissió constitucional, Gregorio Cámara.

Tant des de Podem com des d’Esquerra només es van concentrar a criticar la proposta del PSOE, que també inclou una bateria de mesures per recuperar la memòria històrica [vegeu el complement]. “Això és un monument al cinisme polític”, va dir el portaveu republicà, Joan Tardà, que va retreure als socialistes que fa deu anys, quan es va aprovar la llei de memòria històrica, no hi incloguessin l’exhumació del cos de Franco. Des d’En Comú Podem, Xavier Domènech va titllar d’“insult a les víctimes” la iniciativa per les “limitacions” que conté, malgrat que fa dos mesos van votar-hi a favor a la comissió constitucional del Congrés.

Reactivar la llei de memòria històrica

La iniciativa del PSOE proposa l'ampliació de la llei de memòria històrica del govern de Zapatero perquè, a més de retirar les restes de Franco, també es moguin de lloc les del fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera, situades davant l'altar major, així com acabar amb qualsevol tipus de subvenció o ajuda pública a entitats que exaltin el franquisme, crear una Comissió de la Veritat -com recomana l'ONU per determinar la veritat sobre les violacions de drets humans durant la Guerra Civil i la dictadura, sobretot les desaparicions forçoses-, ressuscitar l' Oficina de les Víctimes de la llei de memòria històrica per crear un banc d'ADN i suport legal, institucional i financer a les famílies que reclamen exhumacions i finalment estudiar la nul·litat de les condemnes polítiques dels tribunals franquistes.

Fa dos mesos, la Comissió Constitucional del Congrés ja va aprovar exactament el mateix text del PSOE amb el suport d'Units Podem, Ciutadans, el PNB i Bildu. Llavors els populars van al·legar que la llei ja es compleix, mentre que Esquerra també va reclamar una mesura més ambiciosa.

La llei de memòria històrica, en via morta

La norma de Zapatero complirà deu anys aquest desembre sense haver aconseguit el seu principal propòsit: obrir totes les fosses del franquisme. De fet, la llei se situa en via morta i, segons dades de l'estiu del 2016, en 41 anys de democràcia només s'han exhumat 21 fosses de la guerra. Ara els socialistes recuperen una de les mesures que els van quedar pendents durant la seva última legislatura a la Moncloa: l' informe de la comissió d'experts que recomanava exhumar Franco del Valle de los Caídos i posar Primo de Rivera en un lloc menys preeminent del monument.

L'informe es va lliurar al llavors ministre de Presidència Ramon Jáuregui a les acaballes del mandat de Zapatero el 2011. Recomana "resignificar la funció del Valle de los Caídos perquè deixi de ser un lloc de memòria franquista i nacional-catòlica" i convertir-lo en un "espai per a la cultura de la reconciliació, la memòria col·lectiva democràtica i la dignificació i reconeixement de les víctimes de la dictadura". Per això veia imprescindible exhumar Franco i treure d'un lloc tan significatiu com l'altar major Primo de Rivera.

Un forat de 2,3 milions en tres anys

El Valle de los Caídos és propietat de Patrimoni Nacional, que depèn del ministeri de Presidència, controlat per la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría. Els tres últims exercicis el monument no ha tingut ni una gota del pressupost. Rajoy s'ha volgut estalviar la polèmica del 2013, quan va destinar un quart de milió a obres de manteniment després d'haver acabat amb els fons per a la llei de memòria històrica. Ara bé, això no vol dir que s'hi destinin diners de tots els contribuents.

El govern espanyol ha revelat recentment, a instàncies d'una petició del PSOE, que el Valle de los Caídos ha generat un forat en el dèficit públic de fins a 2,3 milions d'euros en només tres exercicis. Segons els comptes de l'executiu, entre els exercicis 2014 i 2016 va ingressar en concepte d'entrades fins a 3,8 milions d'euros -no queda clar si en aquest capítol també hi entren les donacions-, mentre que va generar fins a 6,3 milions d'euros en despeses. A més, la comptabilitat de la Fundació del Valle de la Santa Cruz de los Caídos, que manté el monument, no apareix al Portal de Transparència del govern espanyol malgrat que ho dicta la llei.

Els impediments per exhumar les restes

Sigui com sigui, si finalment s'aixequés el veto del govern del PP a exhumar les restes de Franco -seria possible si es fes una proposició de llei des del Congrés, d'obligat compliment per al poder executiu- o bé finalment Mariano Rajoy acceptés el clam del poder legislatiu, caldria superar un últim impediment per retirar el cadàver. Malgrat que el Valle de los Caídos és propietat de l'Estat, la basílica és de l'Església. I la llei de memòria història especifica que és un lloc de culte "inviolable". Això vol dir que cal demanar l'abat de la comunitat benedictina del Valle o per extensió al papa Francesc que es pugui desenterrar el cos del dictador. La norma, però, xoca amb el Codi de Dret Canònic del 1983, que estableix que només els religiosos -papes, cardenals o bisbes- es poden enterrar en un lloc de culte.

La família del dictador al·lega que Franco volia ser enterrat al panteó familiar del Pardo i que va ser l'últim govern franquista el que el va portar al Valle de los Caídos. Ara la Fundació Francisco Franco responsabilitza Joan Carles I de l'enterrament del dictador i amenaça de denunciar que els parlamentaris aprovin l'exhumació.

Bateria de mesures que inclou la iniciativa del PSOE

Valle de los Caídos

Exhumar ràpidament les restes de Franco i treure-les del Valle, i moure les de Primo de Rivera.

Exhumació de fosses

Destinar diners públics per poder donar un enterrament digne a tots els cossos encara en fosses.

Bancs d’ADN

Estudiar la possibilitat de crear-los abans que morin els familiars.

Fundacions franquistes

Excloure-les de tota subvenció o ajuda pública.

Símbols de la dictadura

Impulsar la retirada de símbols que honren la memòria dels vencedors i evitar tota exaltació del cop.

Sentències

Estudiar la nul·litat de condemnes com la de Lluís Companys.

Comissió de la veritat

Promoure’n la creació, en la línia de les recomanacions de l’ONU.

Dia Europeu de les Víctimes

Establir l’11 de novembre com a dia d’homenatge i record.

Treballs forçosos

Elaborar un cens complet de les infraestructures realitzades per represaliats i posar-hi plaques d’homenatge i cartells informatius.

Més continguts de