Forcadell i Torrent, dues presidències marcades per l’acció dels tribunals

BarcelonaSi una cosa diferencia la legislatura actual de la passada és la manca d’un full de ruta clar de l’independentisme, una qüestió que s’evidencia dia a dia al Parlament, on JxCat i ERC han exhibit últimament les seves diferències fins a arribar a la mesa del Parlament. Precisament l’òrgan de govern parlamentari va ser clau el curs passat per garantir el compliment de l’estratègia sobiranista, enfocada a superar qualsevol entrebanc judicial que intentés aturar-la. Fa un any l’independentisme tenia un objectiu clar: celebrar el referèndum de l’1-O malgrat la negativa del govern espanyol. I l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell va participar en l’estratègia per aconseguir-ho, permetent el debat de totes les lleis que havien de nodrir de legalitat el referèndum. Al llarg del camí, Forcadell es va endur quatre querelles per desobediència, l’última de les quals, a més, per rebel·lió, perquè el jutge va considerar-la una peça fonamental del nucli estratègic del Procés.

Des que és president de la cambra catalana, Torrent (i ERC) ha evidenciat un canvi de criteri i, des del 30 de gener, quan s’havia d’investir Carles Puigdemont, ha optat per una via pragmàtica i s’ha negant a assumir la desobediència a l’Estat si només té efectes “simbòlics”, tal com recalquen fonts pròximes al president. “Estem en un escenari molt diferent”, afegeixen les fonts. Tot i això, ell ja té dues querelles presentades per Cs i Vox, i el partit taronja ja n’ha anunciat una altra.

Tan bon punt va començar la legislatura, Torrent va acatar les mesures cautelars que va establir el Tribunal Constitucional (TC) -arran d’un recurs del govern espanyol- per evitar que Puigdemont pogués ser investit a distància. Puigdemont tampoc va poder ser investit reformant la llei de la presidència, malgrat que Torrent va acceptar al maig que JxCat l’aprovés per lectura única. El TC ja l’havia advertit al febrer que tampoc es podria fer servir aquesta via. I no la va fer servir escudant-se en l’opinió dels lletrats.

La relació del nou president de la cambra amb els serveis jurídics ha sigut també molt diferent de la que hi va tenir Forcadell. L’expresidenta es va enfrontar obertament al lletrat major, aleshores Antoni Bayona, i al secretari general, Xavier Muro. Les relacions de Torrent amb Muro no són del tot fluïdes, però el nou president té un nou lletrat major de la seva confiança, Joan Ridao. I, de moment, Torrent ha seguit gairebé sempre l’opinió dels lletrats, a diferència del paper pel qual va optar Forcadell, pressionada per la majoria independentista per seguir amb un full de ruta molt marcat.

Ahir el president del Parlament va tornar a situar l’opinió dels lletrats a l’epicentre per evitar que d’ara endavant les votacions del ple puguin ser impugnades. La mesa va rebutjar les delegacions de vot de Carles Puigdemont, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez, malgrat que Esquerra les va acceptar dijous passat. “Hi ha gent interessada a situar permanentment Torrent entre desobeir i no desobeir, però, en canvi, no es demana que el Govern faci el mateix”, lamenten les fonts.

La via unilateral de Forcadell

“Si al carrer es pot parlar d’independència, ¿per què no n’han de parlar els diputats?”, va preguntar més d’una vegada Forcadell, empresonada des del març, per justificar la seva desobediència als advertiments del TC o a les recomanacions dels lletrats. Així, l’expresidenta del Parlament va permetre tots els debats parlamentaris relacionats amb el Procés i també la tramitació de les lleis de referèndum i transitorietat jurídica. La primera querella de la fiscalia contra Forcadell va ser per haver permès el debat sobre les conclusions de la comissió d’estudi sobre el procés constituent el 2016. L’última, una querella per rebel·lió per haver permès la declaració d’independència del 27 d’octubre del 2017, una declaració que va haver de llegir perquè ningú al Govern s’hi va oferir, i per la qual està pagant un alt cost personal.