ERC i PSC sumen a la mesa per deixar sense efecte la delegació de vot dels diputats de JxCat

S’insta els diputats de JxCat a presentar un altre escrit de designació perquè puguin votar al ple

ALEIX MOLDES / NÚRIA ORRIOLS / MARC TORO

Es trenca la unitat de JxCat i ERC al Parlament. La mesa ha aprovat amb els vots d’ERC i el PSC que es deixin sense efectes jurídics les delegacions de vot de Puigdemont i els diputats presos de JxCat. La llista de l’expresident hi ha votat en contra i Cs s’ha abstingut. També s’ha aprovat un altre punt en què s’insta els diputats de JxCat a presentar un altre escrit de designació perquè puguin votar al ple. Ara la llista de l'expresident Carles Puigdemont haurà de decidir si manté les delegacions igualment i situa el president del Parlament, Roger Torrent, en la dicotomia de comptabilitzar (o no) els vots al ple; les retira i prescindeix dels vots dels diputats suspesos; o presenta un nou escrit designant els parlamentaris que a partir d'ara exerciran les funcions de Puigdemont, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull ( tal com van fer Oriol Junqueras i Raül Romeva). Sigui com sigui, totes les fonts parlamentàries asseguren que avui el ple es farà a les tres del migdia.

Dijous hi havia acord polític entre JxCat i ERC malgrat l'opinió dels lletrats. El van presentar conjuntament en roda de premsa el president del grup republicà, Sergi Sabrià, i el portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol. Si s'hagués celebrat aleshores l'última sessió del debat de política general, Carles Puigdemont, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez haurien delegat el vot i haurien situa el Parlament, una vegada més, en terreny desconegut per la més que probable impugnació dels resultats per part de l'oposició. Aquest dimarts la majoria independentista de la mesa del Parlament ha rebutjat les peticions de reconsideració de PSC, PP i Cs, però els nusos que sostenien l'acord polític de dijous s'han anat desfent durant els últims dies. Fins al punt que ERC reclama ara als seus socis que rectifiquin abans de l'inici del ple –previst per a les 15 h– per evitar posar en risc la majoria sobiranista. La mesa està novament reunida per debatre la qüestió.

Segons diverses fonts consultades per l'ARA, el ple no perilla, però sí que ho fan les votacions. Torrent està determinat a seguir l'orientació que li fan els lletrats. El reglament del Parlament descriu que el recompte dels vots durant la sessió plenària correspon al president, que és "assistit" pels secretaris i pels lletrats. Sempre és necessari el "vistiplau" del president i, per tant, l'última decisió depèn exclusivament de Roger Torrent. En cas que decideixi comptar com a vàlids els quatre vots de JxCat, els lletrats avisen que qualsevol votació podria ser impugnada.

Fonts republicanes recorden que el ple ja va votar la solució el 2 d'octubre, quan va acceptar que els diputats designessin un substitut que exercís a partir d'ara els seus drets polítics, entre els quals el de votar. Oriol Junqueras i Raül Romeva, diputats d'ERC també processats per rebel·lió, es van adaptar a la nova situació, però els quatre diputats de JxCat s'aferren al fet que aquell dia el ple també va rebutjar les suspensions. Per tant, de moment JxCat insisteix que només cal que es donin per bones les delegacions de vot que ja tenien vigents fins que el Tribunal Suprem va dictar la interlocutòria de suspensió. De fet, són unes delegacions que la mesa va acceptar dijous i ha tornat a validar aquest dimarts.

Els lletrats de la cambra es van oposar frontalment a l'acord de dijous entre JxCat i ERC, fins al punt que es van viure minuts tensos entre el vicepresident primer de la cambra, Josep Costa, i el lletrat major, Joan Ridao, en la reunió de la junta de portaveus. L'opinió jurídica dels lletrats no ha variat des d'aleshores. L'única diferència respecte a la setmana passada és que el president del Parlament, Roger Torrent, va encarregar aquest dilluns un informe als serveis jurídics –que podria haver demanat dijous passat– i que ara sí que ha decidit posar-lo al centre del debat.

Els lletrats avisen que la fórmula de JxCat fa perillar les votacions

La tensió que es va viure entre els dos socis de govern ara fa uns dies al Parlament es repetirà gairebé amb tota probabilitat aquest dimarts, malgrat els esforços per evitar-ho. Divendres passat, el president de la Generalitat, Quim Torra, i el vicepresident, Pere Aragonès, fins i tot van gastar el cartutx d'obrir el Palau per fer-se la foto junts i comparèixer plegats per garantir que es milloraria la "coordinació" de l'executiu. L'objectiu era evitar una altra picabaralla que fonts d'una banda i l'altra consideren que podria ser la definitiva.

Diferents fonts pròximes a la cúpula d'ERC consultades per l'ARA durant els últims dies acceptaven que les delegacions –signades pels diputats processats– havien sigut la penyora a pagar per salvar el Govern. La situació ha canviat i ara els republicans reclamen obertament als seus socis que rectifiquin per evitar que es posin en risc quatre dels vots que sustenten la majoria independentista. De fet, són cinc, ja que l'exconseller de Salut Toni Comín va renunciar a delegar el seu vot tan bon punt la justícia belga va denegar l'euroordre presentada contra ell i la resta d'exiliats a Bèlgica.

Retrets creuats

Fonts d'ERC consideren que els moviments de JxCat només van enfocats a posar en risc el president de la cambra, que es podria veure abocat a una querella per desobediència. Fonts de JxCat, en canvi, estan convençudes que l'únic interès d'Esquerra és protegir Torrent. Les difícils relacions parlamentàries entre els uns i els altres van fer que la setmana passada hi haguessin d'intervenir els responsables de les dues formacions al Govern. Segons nombroses fonts, van ser el vicepresident, Pere Aragonès, i la consellera de Presidència, Elsa Artadi, qui dijous passat van segellar l'acord polític per permetre que els quatre diputats de JxCat seguissin optant per la fórmula de la delegació del vot.

Però aquesta no és una negociació circumscrita al Parlament i al Govern. Des de Waterloo i des de Lledoners els contactes són constants, tenint en compte que Puigdemont i els presos polítics són els directament afectats per la interlocutòria del jutge Pablo Llarena. "Probablement hauran de ser ells qui desencallin la situació", conclou una de les fonts.

Més continguts de