El ministeri d'Exteriors i la Casa del Rei van premiar el 2002 el primer president de l'Eslovènia independent

BarcelonaEl ministeri d'Exteriors i la Casa del Rei espanyola van concedir al primer president de l'Eslovènia independent, Milan Kukan, el 2002 el collar del Reial Orde d'Isabel la Catòlica, que premia "la lleialtat provada i els mèrits contrets a favor de la prosperitat d'aquells territoris". En plena polèmica per l'apel·lació del president Quim Torra a la via eslovena per aconseguir la independència de Catalunya, que el PP i Cs han aprofitat per reclamar de nou l'aplicació del 155 per la mort de 76 persones, el llavors màxim representant del país eslovè va ser condecorat amb aquesta distinció que va instaurar el rei Ferran VII el 14 de març de 1815, amb el nom de Reial i Americà Orde d'Isabel la Catòlica, que va ser rebatejat amb el nom actual el 1847.

La seva funció actual és "premiar aquells comportaments extraordinaris de caràcter civil, realitzats per persones espanyoles i estrangeres, que redunden en benefici de la nació o que contribueixin, de manera rellevant, a afavorir les relacions d'amistat i cooperació de la nació espanyola amb la resta de la comunitat internacional". Actualment depèn del ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya i de la Casa del Rei i tots els títols de les condecoracions de l'Orde han de portar les signatures tant del ministre com del rei.

El rei Joan Carles va lliurar el collar a Kukan durant la visita que va fer a Eslovènia el juliol d'aquell any i el monarca va ser condecorat amb la Insígnia Daurada Honorària de la Llibertat de la República d'Eslovènia. Durant el discurs que va pronunciar en el sopar de gala ofert en honor als reis pel president eslovè, el monarca, conscient de les dificultats que vivia el procés d'ampliació de la UE, va assegurar que l'adhesió de nous membres és un objectiu "inajornable" si es vol aconseguir una Europa més gran.

En un article publicat avui en aquest diari, Kukan ha deixat clar que la via eslovena va ser pacífica i que la guerra li va ser imposada. "La via eslovena, que va passar per exercir el dret a l’autodeterminació de manera pacífica, podria ser un bon exemple de com fer-ho" a Catalunya, sentencia en l'article.