Tenir el suport de la primera potència mundial sempre és un factor de desequilibri important. El govern català ha intentat,  a través de 'think tanks' i de diversos contactes, explicar el procés als Estats Units. Ha aconseguit explicar-se en diversos fòrums i trobat certes complicitats en els grans mitjans de comunicació, que han defensat el dret a decidir i instat al diàleg en diverses ocasions al llarg dels darrers anys. Els  suports polítics han estat, però, menors, i darrerament fins i tot amb alguna trifulga. Espanya, en canvi, té les eines d'un estat i és un aliat preferent dels Estats Units. Des de fa sis dècades –per un acord entre els generals Franco i Eisenhower– acull diverses bases militars nord-americanes i és un país plenament integrat en l'estructura de l'OTAN. És per tot plegat que la diplomàcia espanyola espera que, aquest dimarts al vespre, hora catalana, Barack Obama els doni un cop de mà i faci una crida a favor de preservar la integritat territorial dels estats i, per tant, contra el procés català després de reunir-se amb el rei d'Espanya, Felip VI, a la Casa Blanca.

Serà la segona reunió que mantindran els caps d'estat –la primera va ser  fa tot just un any, amb motiu de l'assemblea general de les Nacions Unides a Nova York–, però la d'avui serà més profunda i abordaran els aspectes bilaterals entre els dos països. Damunt la taula, els acords militars, però també el  TTIP –el tractat de comerç entre la UE i els EUA que es cuina aquests mesos a Brussel·les enmig d'una forta divisió política– i el procés català. La diplomàcia espanyola, molt activa en combatre el procés a l'exterior, espera que, en la declaració institucional posterior, el mandatari americà, que ja és en la fase final del seu segon i darrer mandat, es posicioni de forma clara i ajudi a nodrir d'arguments la campanya unionista.

Obama ja es va pronunciar sobre Escòcia dies abans del referèndum en el qual, de forma còmoda, es va imposar el no a la independència ara fa just un any. Un cop perdut el referèndum  es va felicitar del resultat, però uns dies abans  no es va atrevir a qüestionar el dret a decidir, un principi molt assumit als EUA, tot i que sí que va dir que desitjava un Regne Unit fort. L'acord entre Londres i Edimburg va ser clau en la seva posició, i encara més tenint en compte les relacions privilegiades entre britànics i americans. El cas del procés català no és, però, pactat amb l'Estat, i amenaça de discórrer al marge de la legalitat espanyola. Si Obama tanca files amb Espanya se sumarà als pronunciaments de la cancillera alemanya, Angela Merkel, i del 'premier' bitànic David Cameron. A tots dos el president espanyol, Mariano Rajoy, els va demanar un cop de mà en el moment de reunir-s'hi fa uns dies.

La Corona té una  posició rotunda sobre el procés, i tot i que es va especular que intentaria construir algun pont entre Mas i el govern central, no consta cap gestió. El nou rei ha tingut  gestos amb el president català, però durant el seu regnat, que fa més d'un any que dura, no ha ofert cap expectativa d'alimentar una solució pactada per donar resposta a la demanda del dret a decidir.

El viatge oficial de Felip VI i Letícia als Estats Units dura quatre dies. La reina visitarà amb Michelle Obama l'hort ecològic de la Casa Blanca i al llarg de la visita els monarques mantindran diverses trobades amb la colònia espanyola i 'think tanks' econòmics i empresarials. Visitaran, a més, la ciutat de Miami. Els acompanya el ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo. El 25 de setembre tornaran als Estats Units, en aquest cas, per participar a la cimera de les Nacions Unides pel Desenvolupament Sostenible.