Feijóo admet que "no és fàcil" explicar el 'no' al concert econòmic a Catalunya quan el tenen els bascos

BarcelonaFer que les autonomies siguin una cosa "nuclear" a l'estat espanyol. Aquesta és la recepta del president de la Xunta de Galícia, Alberto Nuñez Feijóo, per sortir del conflicte polític entre Catalunya i Espanya. En una conferència al Cercle d'Economia, el també membre de la ponència per a les administracions territorials del congrés estatal del PP ha fet una defensa explícita de la identitat gallega i catalana en el si d'Espanya i ha convidat les parts al diàleg. A més, ha admès que "no és fàcil explicar que a Catalunya no se li doni el concert econòmic quan el tenen els bascos i els navarresos".

Tot i que Feijóo ha apostat per una reforma del sistema de finançament en el marc de totes les autonomies, en ser preguntat pel concert econòmic ha dit que "aquestes coses es poden parlar, plantejar i discutir", però que el que és difícil és posar-se d'acord en els "continguts".

Ara bé, el president de la Xunta ha demanat no barrejar la identitat amb el finançament autonòmic i ha recordat que l'últim sistema de finançament –que ara tothom vol canviar– va ser fruit d'un acord bilateral entre la Generalitat i el govern del PSOE. "Me'n vaig assabentar per la premsa", ha confessat Feijóo, que ha deixat clar que no es pot repetir el mateix "error". "Són dos aspectes diferents que requereixen una cosa diferent", ha dit, ja que la identitat conté molta "càrrega subjectiva", mentre que el sistema de finançament ha de ser edificat amb criteris "racionals".

També ha assegurat que Catalunya, respecte de Galícia, està "sobrefinançada" pel fons de liquiditat autonòmic (FLA), ja que la seva comunitat no hi ha hagut d'accedir.

L'opinió de Feijóo –clau, com a membre de la ponència del congrés estatal del PP– és que el sistema de finançament ha de garantir els diners per als serveis de cada comunitat d'acord amb la seva estructura demogràfica. També ha apostat per "acabar amb l'opacitat" del repartiment.

L'estat espanyol "com a propi"

Aprofitant que l'independentisme presenta l'estat espanyol com un estat aliè, Feijóo ha fet el contrari: situar l'estat fruit de la Constitució del 1978 com una estructura pròpia de Catalunya i Galícia. I ho ha fet rescatant l'etapa que catalans i gallecs veien l'Espanya fruit de la Transició com l'ariet de la "modernització" i la "pluralitat espanyola".

Així, ha posat d'exemple l'estat alemany de Baviera com a regió que va prendre la decisió, segons ell, correcta: treballar conjuntament amb la resta d'alemanys.

Davant un públic exigent –les intervencions del públic li han recriminat que fins ara el PP no hagi fet aquest discurs–, Feijóo ha fet una defensa explícita de la tasca del catalanisme de CiU fins a la reforma de l'Estatut, quan es "negociava amb intel·ligència" per als catalans. "Jo he conegut polítics catalans possibilistes", ha dit Feijóo en referència a l'estil de fer política d'èpoques passades que ha contraposat a l'estil dels polítics actuals". "Des de fa temps ja no és exemple en la gestió d'assumptes autonòmics", ha sentenciat, i ha afirmat que la Generalitat ara viu instal·lada en la "confrontació".

De fet, ha confessat que l'estil del catalanisme polític és el que ha practicat a Galícia en els últims anys, on governa per majoria absoluta. Feijóo assevera que no és possible guanyar en llocs on està arrelada una identitat concreta, com Galícia i Catalunya, si els votants no et veuen com la majoria que t'ha de votar. "La llengua catalana i la gallega són llengües d'Espanya", ha dit.

"La llei no pot ser un obstacle que hi hagi empatia"

Feijóo ha agafat la bandera del diàleg per defensar una discussió entre els independentistes i els dirigents del govern espanyol. Per fer-ho, la primera pedra és "acabar amb la demonització del que pensa diferent".

El president de la Xunta ha reflexionat sobre les majories actuals a Catalunya i ha dit que cada força política representada en un Parlament és un "senyal" que serveix per "avisar de realitats" que els dirigents han d'"afrontar". En tot cas, la seva proposta no passa ni per un model federal –que considera poc definit– ni pel dret a decidir, sinó per fer protagonistes de l'estat espanyol les autonomies. I encara més quan després de la crisi, segons ell, ha quedat palesa la importància de les comunitats en la prestació de serveis i en la possibilitat de respondre a les primeres necessitats dels ciutadans.

"No hi ha d'haver línies vermelles, sinó telèfons vermells", ha demanat per implorar "comunicació". "La llei mai pot ser un obstacle que hi hagi empatia", ha sentenciat, i ha afirmat que ha arribat l'hora que els moderats prenguin el protagonisme deixant de banda les ideologies que "necessiten el conflicte per sobreviure". Tot i això, en cap moment ha parlat de referèndum. Tampoc el públic que hi assistia.