LondresBomba a la casa reial espanyola. Una més. En un comunicat històric, Felip VI ha anunciat aquest diumenge que retira l'assignació econòmica que rebia el seu pare dels pressupostos generals de l'Estat en qualitat de rei emèrit –194.232 euros anuals– i que renúncia a "l'herència de Joan Carles que personalment li pogués correspondre així com a qualsevol actiu, inversió o estructura financera d'origen, característiques o finalitat que puguin no estar en consonància amb la legalitat o els criteris de rectitud i integritat que regeixen la seva activitat institucional i privada i que han d'informar l'activitat de la Corona".
Inscriu-te a la newsletter Política
Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi
La Zarzuela admet així, implícitament, la culpabilitat de Joan Carles I en els, fins ara, presumptes escàndols de corrupció que han sacsejat els últims anys del seu regnat i que s'han anat coneixent després que abdiqués, el juny del 2014. Intenta, alhora, posar un tallafocs entre el rei emèrit i l'actual cap d'Estat en uns moments de gravíssima crisi a Espanya a causa de l'epidèmia del coronavirus i la declaració, aquest dissabte, de l'estat d'alarma.
La decisió de renunciar a l'herència futura, però, és simbòlica i només una manifestació d'intencions. D'acord amb l'article 1271 del Codi Civil no és possible fer-ho fins que al beneficiari se li hagi comunicat que en rep una per un decés, en aquest cas el de Joan Carles.
Regal del rei Abdul·lah
El comunicat oficial de la casa reial espanyola surt poques hores després que el diari britànic The Sunday Telegraph hagi informat, com ha recollit l'ARA, que Felip apareixia com a "segon beneficiari" del fons offshore de quasi 65 milions d’euros que Joan Carles I hauria rebut com a regal del difunt rei Abdul·lah de l'Aràbia Saudita. Diners que va rebre mentre encara era al tron, com a comissió per la construcció de les obres del tren d'alta velocitat entre Medina i la Meca.
D’acord amb un seguit de documents que ha pogut consultar el rotatiu britànic, i sobre els quals ja va informar El País fa dues setmanes, aquest fons offshore es va vehicular amb la constitució, per part de Joan Carles I, de la fundació Lucum el 31 de juliol del 2008, amb una oficina a la ciutat de Panamà i amb un compte vinculat al banc Mirabaud Group de Ginebra. Exactament s'hi van ingressar 64.884.405 d'euros.
Corinna torna a la càrrega i deixa totes les portes obertes
Un parell d'hores després que la Zarzuela fes públic el comunicat en què admetia, de manera implícita, la responsabilitat del rei emèrit en els escàndols de corrupció que s'han conegut els últims anys, Robin Rathmell, advocat de l'examant del monarca Corinna zu Sayn-Wittgenstein, emetia un breu comunicat assegurant que els aparells de l'estat espanyol continuen pressionant la seva clienta per, presumiblement, evitar que difongui informacions comprometedores contra el rei emèrit. "Des del 2018 hem intentat en repetides ocasions comunicar-nos a través dels canals diplomàtics apropiats, incloent-hi l'ambaixada d’Espanya a Londres i la casa reial, sobre la campanya d’abús que s'ha estat lliurant contra la nostra clienta durant vuit anys. Han fet cas omís dels greus afers que vam comunicar en detall i en cap moment s'ha reconegut, ni s'ha pres cap mesura per solucionar-ho, l'esmentat abús, que ha continuat fins avui".
El text és prou ambigu per deixar totes les portes obertes: per llegir-lo com una amenaça implícita, anunciant noves revelacions, o com una mà estesa a canvi d'algun determinat tipus de satisfaccions.
L'1 de març, el Mail on Sunday publicava una informació segons la qual la princesa Corinna obriria un procés judicial al Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les contra el mateix rei Joan Carles i els serveis secrets espanyols per l'esmentada campanya d'assetjament. El procés judicial, però, no s'ha iniciat formalment. En una operació de relacions públiques de l'agència que vehicula i dosifica tota la informació de Corinna, el diari semblava jugar la carta de l'emissari amb un missatge entre línies adreçat directament als representants de Joan Carles perquè obressin en conseqüència.
Fonts diplomàtiques espanyoles a Londres van assegurar fa menys d'una setmana a l'ARA que no hi ha cap constància sobre un procediment judicial als tribunals londinencs contra l'excap d'estat espanyol. En aquest sentit, l'article del Mail on Sunday hauria servit per orquestrar el que van qualificar de "xantatge".
El mateix The Sunday Telegrah també ha assegurat que Felip VI era el quart beneficiari d'un altre fons vinculat a l'anomenada Fondation Zagatka, que s'hauria alimentat amb una altra comissió obtinguda per la venda del Banco Zaragozano al Barclays l'any 2003.
El comunicat de la Zarzuela vol ser contundent. "En relació amb les notícies aparegudes en el dia d'avui sobre l'entitat denominada Fundation Zagatka, sa majestat el rei desconeix per complet, totalment, i avui en dia la seva suposada designació com a beneficiari de la fundació esmentada. En tot cas, si fos certa", també hi renunciaria, igual que afirma que refusa l'herència paterna que li pogués pertocar.
Quant al fons de la fundació Lucum, Felip VI ja en va tenir constància l'any passat. El monarca, d'acord amb el seu comunicat, va adoptar "preventivament" la decisió que "si fos certa la seva designació, o la de la princesa d'Astúries, com a beneficiaris de la fundació Lucum, deixés sense efecte tal designació". El tràmit es va fer davant de notari.
El mateix despatx d'advocats que representa Corinna
Encara que sense cap prova documental que ho certifiqués, sempre segons el comunicat de la Zarzuela, el coneixement dels estatuts de la fundació Lucum que presumptament nomenaven Felip VI "segon beneficiari" va arribar a la Zarzuela a través del despatx d'advocats Kobre&Kim, una firma d'abast global amb seu a Londres i a altres grans capitals del món, però també en el paradís fiscal de les illes Caiman. L'advocat Robin Rathmell pertany a aquest despatx, que té com a clienta Corinna zu Sayn-Wittgenstein, examant del rei Joan Carles, i a l'origen de tots els escàndols que han posat setge i han fer miques l'honorabilitat del rei emèrit.
El cas de la Fundation Zagatka l'investiga actualment la Fiscalia de Ginebra. Segons The Sunday Telegraph, el principal beneficiari d'aquest fons és Álvaro d’Orleans-Borbó, cosí de Joan Carles, que va utilitzar els diners per pagar cinc milions d’euros de vols privats realitzats per l'emèrit entre el 2016 i el 2019. En un document del 2006 que estableix els estatuts de la Fundation Zagatka, i sempre segons la versió del diari britànic, també apareix el nom de rei Felip VI, aquesta vegada com a quart beneficiari per darrere d’Orleans-Borbó, el seu fill i Joan Carles I.
Les cintes de Villarejo
De l'existència d'aquests negocis bruts i comissions il·legals –i d'altres presumptes irregularitats de Joan Carles I– se'n té notícia des de l'any 2015, quan van sortir a la llum les converses que l'excomissari de la policia espanyola, José Luis Villarejo, va enregistrar d'algunes entrevistes amb la princesa Corinna zu Sayn-Wittgenstein.
L'examant de Joan Carles es va reunir a Londres el 2015 amb Villarejo. Zu Sayn-Wittgenstein ha dit en relació a la filtració: "En aquell moment no sabia que la conversa estava sent gravada." Material explosiu, però. En la xerrada, Corinna parla de suposades propietats a l'estranger del rei emèrit que han estat registrades al seu nom. Entre d'altres, terrenys al Marroc, així com diversos comptes a Suïssa a nom del cosí del monarca, Álvaro d'Orleans-Borbó.
Després que es conegués el comunicat de Felip VI, el diputat d'Esquerra Republicana Gabriel Rufián va afirmar que es tractava "d'una confessió en tota regla". "Ens posarem en contacte aquesta mateixa nit amb la resta de grups parlamentaris per activar tots els mecanismes d'investigació al nostre abast amb el més ampli consens i força possibles", va anunciar a través del seu compte de Twitter. Esquerra i altres grups de la cambra, entre altres Unides Podem, ja van sol·licitar la creació d'una comissió d'investigació parlamentària sobre els presumptes negocis bruts de Joan Carles. Dimarts passat, però, la mesa del Congrés la va vetar, escudant-se en la "inviolabilitat" de l'exmonarca d'acord amb la Constitució espanyola.
