Felip VI, "segon beneficiari" d'un fons en paradisos fiscals de Joan Carles I

'The Sunday Telegraph' vincula el monarca a una presumpta donació de 65 milions del rei saudita Abdul·lah

Nou escàndol de corrupció a la casa reial espanyola, en què el rei Felip VI es podria veure potencialment implicat, de manera directa. El diari britànic The Sunday Telegraph revela aquest diumenge que el monarca és el segon beneficiari d’un fons offshore de quasi 65 milions d’euros que el rei emèrit, Joan Carles I, hauria rebut com a regal de l’Aràbia Saudita mentre era al tron. És la primera vegada que es vincula Felip VI amb la suposada fortuna del seu pare en paradisos fiscals.

D’acord amb un seguit de documents que ha pogut consultar el rotatiu, i sobre els quals ja va informar El País fa dues setmanes, Joan Carles I va constituir la fundació Lucum el 31 de juliol del 2008, amb una oficina a la ciutat de Panamà i amb un compte vinculat al banc  Mirabaud Group de Ginebra, i hi va ingressar una donació de 64.884.405 d'euros que li hauria fet el rei de l’Aràbia Saudita.

Com ja s'ha apuntat, la informació sobre els quasi 65 milions i el moviment de capitals via Panamà i Suïssa no és nova. De fet, la quantitat ressenyada coincideix pràcticament amb la que la princesa Corinna zu Sayn-Wittgenstein hauria rebut com a regal del monarca espanyol (100 milions de dòlars), operació que investiga actualment la Fiscalia de Suïssa.

El que sí que és una potencial bomba de rellotgeria per a la casa dels Borbons –i més en uns moments en què Espanya entra en estat d'alarma a causa de la crisi del coronavirus– és el fet que Felip VI aparegui en els papers de constitució de la fundació Lucum.

El Sunday Telegraph en desvela els estatus i, d'acord amb la documentació consultada, "el rei Felip, llavors príncep d'Astúries, és nomenat segon beneficiari". A més, el pare li hauria encarregat el deure de tenir cura de la resta de la família en cas d'heretar els diners. "El segon beneficiari ha de [...] proporcionar un manteniment durant tota la vida de tots els membres de la família reial" i "satisfer qualsevol sol·licitud raonable que li puguin fer" la seva mare, les seves germanes i els seus fills, s'hi apunta, sempre d'acord amb la versió del Sunday Telegraph. Fins ara, totes les informacions publicades sobre Lucum indicaven que només hi havia un únic beneficiari, el rei emèrit.

Transferències a Espanya

Entre els moviments de comptes detallats als balanços de la fundació Lucum hi ha quatre "transferències d’efectiu a Espanya per a necessitats personals" durant els primers sis mesos de l'any 2009 per un import de poc més de 800.000 euros.

Els nous documents surten a la llum pública dies després que la Fiscalia anticorrupció d'Espanya demanés informació a Suïssa per investigar el presumpte regal del difunt rei saudita Abdul·lah a Joan Carles, del qual s'hauria nodrit el regal a Corinna.

A banda d'aquest cas, la Fiscalia de Ginebra també investiga possibles irregularitats en un altre fons de capital anomenat Fondation Zagatka, que s'hauria alimentat amb una altra  comissió obtinguda per la venda del Banco Zaragozano al Barclays l'any 2003. El mateix Sunday Telegraph va revelar fa una setmana que el principal beneficiari d'aquest fons és Álvaro d’Orleans-Borbó, cosí de 73 anys de Joan Carles, que va utilitzar els diners per pagar 5 milions d’euros de vols privats realitzats per l'emèrit entre el 2016 i el 2019. 

En un document del 2006 que estableix els estatuts de la Fundation Zagatka també apareix el nom de rei Felip VI, aquesta vegada com a quart beneficiari per darrere d’Orleans-Borbó, el seu fill i Joan Carles I.

La informació que surt ara podria provocar una nova petició perquè s'investigui l'origen de la fortuna personal de Joan Carles I i si el rei Felip VI hi té més vincles dels que ja apunta el Sunday Telegraph. Investigació que la mesa del Congrés va rebutjar el 10 de febrer, amb el suport del Partit Socialista, el Partit Popular i Ciutadans. El mateix dia  Gestha, el sindicat dels tècnics inspectors d'Hisenda d'Espanya, va emetre un comunicat demanant a l’Agència Tributària que obrís una investigació sobre Joan Carles I per "presumpte frau fiscal i blanqueig de capitals" a partir del 2015, sis mesos després que hagués abdicat.

En principi, però, Joan Carles I és inviolable, d'acord amb la Constitució espanyola. Però l'argument el refusen juristes molt destacats. És el cas del jutge emèrit del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín, que en declaracions a The Sunday Telegraph afirma: "Cobrar comissions com a intermediari i tenir comptes a l'exterior no forma part del paper de cap de l'Estat".