La Fiscalia demana que es tombi el recurs de Torra i que la seva inhabilitació com a president ja sigui ferma

El ministeri públic rebutja que calgui demanar qüestions prejudicials a Europa

La Fiscalia ha fet un moviment judicial que pot ser determinant per al cas de la inhabilitació del president de la Generalitat. El ministeri públic ha demanat que la sala penal del Tribunal Suprem no admeti a tràmit el recurs que va presentar Quim Torra contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el va inhabilitar durant un any i mig per un delicte de desobediència. Una mesura que tallaria d'arrel l'estratègia de la defensa del president i que provocaria que la seva inhabilitació fos ferma de manera immediata sense necessitat de celebrar una vista al Suprem, i que alteraria de retruc el calendari electoral a Catalunya.

En l'informe, de 28 pàgines, la Fiscalia impugna els arguments que desenvolupava l'advocat de Torra, Gonzalo Boye, en el seu recurs. Així, el ministeri públic sosté que la condemna del TSJC no afecta en cap cas "la inviolabilitat parlamentària" de Torra perquè, defensa, no és en resposta a "opinions emeses al Parlament" sinó per "fets i omissions davant els requeriments de la Junta Electoral Central (JEC)". En concret, l'escrit subratlla que la decisió de Torra de mantenir la pancarta pels presos al balcó de la Generalitat va ser "contrària a les exigències de neutralitat en període electoral (les eleccions generals del 10-N) que també obliguen el president de la comunitat autònoma".

El ministeri públic també rebutja la "palmària persecució política per apartar-lo il·legalment del Govern" que va denunciar Torra, i al·lega que la sentència del TSJC "se cenyeix als fets i a l'aplicació del dret". En aquest sentit, defensa que en cap cas el tribunal que va condemnar Torra és parcial o va vulnerar la llibertat d'expressió del president. Per contra, la fiscal defensa que la JEC tenia competència sobre Torra en el cas de la pancarta perquè és "l'autoritat superior en l'àmbit electoral", i remarca la gravetat que, a parer seu, té la conducta del president català perquè conculca "de manera contumaç, obertament i reiteradament unes normes d'exigència obligada per a la imparcialitat i neutralitat de les institucions en el procés electoral".

Tot i demanar que el Suprem directament inadmeti el recurs de Torra, la Fiscalia ja es posiciona també sobre un dels aspectes clau en cas que el tribunal acabi estudiant la sentència del TSJC: la necessitat d'elevar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). En concret, el ministeri públic ja apunta que no és necessari anar a Luxemburg i nega que la JEC tingués com a objectiu perseguir políticament Torra.

L'impacte sobre la legislatura

En cas que el Suprem no admeti a tràmit el recurs del president (com pretén la Fiscalia), la inhabilitació dictada pel TSJC esdevindria ferma i es desencadenaria el calendari electoral: el vicepresident Pere Aragonès assumiria les funcions de Torra però no podria convocar eleccions. S’obriria un període de deu dies perquè el president del Parlament, Roger Torrent, proposés un nou candidat a la presidència de l'executiu català, que li pertocaria a JxCat –seguint l'acord de governabilitat amb els republicans–. Ara bé, arribar a la majoria necessària seria complicat: l'eventual presidenciable necessitaria els vots d'Esquerra i, per prosperar, també l'abstenció dels comuns o la CUP com a mínim. En cas que no hi hagués majoria per elegir un nou president, la investidura fallida activaria un rellotge de dos mesos fins a la convocatòria automàtica d'eleccions. I els comicis arribarien 54 dies després d'aquest anunci. Si el Govern vol mantenir el control del calendari, Torra hauria de convocar eleccions abans que el Suprem avali, si és que ho fa, la línia que defensa la Fiscalia.

Més enllà de la planificació, els advocats de Torra van recórrer aquesta sentència, que condemnava el president a inhabilitació per haver-se negat a retirar els llaços grocs de la façana del Palau de la Generalitat en període electoral. Ho van fer davant el Suprem, que és la instància superior al TSJC. El president ho feia conscient que si el tribunal sentenciava en contra seva convertiria la inhabilitació en ferma; precisament perquè no ho és, Torra pot continuar exercint encara com a primera autoritat del país.

Una qüestió a banda és la condició de diputat de Torra. El president està suspès com a membre del Parlament després que la Junta Electoral Central l'inhabilités de manera exprés, sense esperar que la inhabilitació vingui del Suprem. Ho van fer emparant-se en la llei electoral espanyola, que no exigeix una sentència ferma com a requisit per inhabilitar un condemnat per un delicte contra l'administració pública.