CANVI DE CICLE

De Carreras: "O Mas es converteix en el Bolívar català o assumeix el seu fracàs"

El catedràtic rebutja la consulta unilateral, però creu que es trobarà la manera de fer-se si una majoria dels catalans la volen

El catedràtic de Dret Constitucional Francesc de Carreras opina que el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, té "poc futur polític", ja que, "o es converteix en el Bolívar de Catalunya", cosa improbable, o "haurà de reconèixer el seu fracàs i els perjudicis ocasionats a tots". De Carreras, en una entrevista amb Efe després del rebuig del Congrés a la proposició de llei del Parlament per facilitar la celebració de la consulta independentista, apunta que Mas fa tot el possible per passar a la història com un "màrtir de comèdia".

Autor del llibre 'Paciencia e independencia. La agenda oculta del nacionalismo' (Ariel) i un dels promotors de Ciutadans, De Carreras sosté que Convergència i Unió té una "calculat full de ruta" des dels anys 70 per "inocular l'independentisme a poc a poc, sense pressa però sense pausa". Els instruments per arribar a aquesta meta són, para De Carreras, "la llengua, el victimisme davant Espanya, la manipulació de la història, el menyspreu pel dret i el control dels mitjans de comunicació i la societat civil".

Aquest victimisme, diu, "no té cap raó", perquè Catalunya "té una autonomia amplíssima, el català és utilitzat en la majoria de les institucions i, en fiscalitat, està en la franja mitjana". Per això, afirma de manera contundent que "no hi ha per on agafar que Espanya hagi fet mal als catalans", com van plantejar al Congrés dels Diputats els parlamentaris catalans impulsors de la consulta.

Para De Carreras, aquestes intervencions de Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV-EUiA), van ser "d'un nivell molt baix" perquè, assegura, "no van aportar raons jurídiques" en defensa de la legalitat de la consulta. Sí que li van agradar els discursos del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, perquè tots dos van coincidir a utilitzar un "to ferm, raonable i gens agressiu" i van sonar "absolutament sincers".

El catedràtic valora que almenys aquest debat hagi servit per centrar l'atenció política en el problema català, doncs acusa al govern espanyol de deixar "orfes" als que, com ell, "creuen que l'independentisme porta a una catàstrofe". L'executiu central, del que "troba a faltar més aportacions", hauria de propiciar "estudis independents" sobre la qüestió catalana, que podrien realitzar –suggereix– acadèmics estrangers perquè, abans que res, és un problema que "no cal callar". Es tracta que el govern espanyol reconegui que el pols sobiranista ha de "plantejar-se, superar-se i arreglar-se", cosa que no és impossible perquè, recorda, "tot estat de dret té sortides acceptables per donar curs a aspiracions democràtiques".

De Carreras es mostra convençut que, si existís una gran majoria a Catalunya que vol la consulta, "cosa que no se sap amb seguretat", trobarà la forma de materialitzar-la. Però no es podrà arribar a un acord "si Catalunya decideix que té la sobirania", cosa que va rebutjar el Tribunal Constitucional, adverteix el catedràtic.

Davant les possibles sortides al conflicte, suggereix que el govern central s'ocupi del tema territorial i de representació democràtica que existeix a Espanya, un país que, per a De Carreras, "és ja un estat federal", encara que es pot perfeccionar. La solució que estima més beneficiosa és la mateixa que apunta la sentència del Tribunal Constitucional, que obre la via per trobar una solució política que doni encaix constitucional a la consulta. "Si se'ls explica això als catalans, una enorme majoria diria que és la via encertada", assegura.

D'aquesta manera, De Carreras creu que quedaria fora del debat la "inflexibilitat" d'una part dels catalans que aposten per la independència unilateral, una opció que no té "ni encaix jurídic ni sortida a nivell internacional".

Apunta que si no se segueixen les normes, haurà sancions, "de la mateixa manera que li ha passat al Barça", recorda, perquè "el dret s'ha de respectar".

Més continguts de