El govern espanyol estudia contractar un advocat a Bèlgica per defensar Llarena
Serà previsiblement qui defensi el jutge i els "interessos de l'Estat" en la citació del 4 de setembre
MadridEl govern de Pedro Sánchez recull el guant del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i ja estudia contractar un advocat a Bèlgica per defensar el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena en la demanda civil interposada per l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els quatre exconsellers a l’exili, per presumptament no haver sigut un magistrat imparcial. Segons van explicar ahir fonts de la Moncloa, la decisió “encara no està presa”, però recorden que seria el procediment habitual de l’Advocacia de l’Estat quan s’han de defensar els “interessos de l’Estat” a l’estranger, en concret la seva immunitat i jurisdicció.
Aquest advocat seria l’encarregat de representar tant Llarena com l’estat espanyol en la citació prevista per al pròxim 4 de setembre davant d’un jutjat de primera instància de Brussel·les, i en la qual hauria de comparèixer el jutge instructor de la causa per rebel·lió, tot i que no ha sigut notificat formalment perquè el Consell General del Poder Judicial va decidir no cursar la demanda per “improcedent”. D’aquesta manera, el jutge s’estalviaria haver de defensar-se davant la justícia belga, tal com va demanar al CGPJ. Segons va assenyalar ahir el ministeri de Justícia, la llei estableix que l’Advocacia de l’Estat no pot personar-se davant d’un jutjat d’un país estranger –només ho pot fer en casos de tribunals internacionals– i s’ha de realitzar a través de la contractació d’un advocat del país en qüestió, en aquest cas, Bèlgica.
Ara qui té la paella pel mànec són tant el ministeri de Justícia com Exteriors, segons van assenyalar ahir les mateixes fonts del govern espanyol. I és que l’encarregada d’escollir l’advocat seria l’ambaixadora d’Espanya a Bèlgica, que està pendent de ser rellevada pel canvi de govern. Josep Borrell ha nomenat Beatriz Larrotcha Palma, fins ara subsecretària d’Assumptes Exteriors i Cooperació durant el govern del PP.
El CGPJ va instar dijous tant el ministeri de Justícia com el d'Exteriors a adoptar “totes les mesures necessàries” per assegurar “la integritat i la immunitat” de la justícia espanyola a Bèlgica. La comissió permanent del màxim òrgan dels jutges, per set vots a favor i un en contra, va acordar donar empara a Llarena davant del que consideren un “atac planificat” dels líders sobiranistes contra la independència del magistrat.
En l’acord, sense efectes jurídics, instaven el govern espanyol a posar en marxa l’Advocacia de l’Estat i a assumir també els costos derivats del procés a Bèlgica. Fins i tot si Llarena és condemnat. Puigdemont i els exconsellers Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig demanen un euro per cap d’indemnització per dany a l’honor, sumat als costos del procés judicial. Per al CGPJ, la demanda dels “fugits de la justícia” –tot i que ja no pesa una euroordre de detenció contra cap d’ells– té com a única finalitat “condicionar i influir en les futures resolucions judicials”.
Si el govern espanyol finalment opta per contractar l’advocat, haurà decidit prendre part en la pugna entre el poder judicial espanyol i els líders independentistes a Bèlgica. El màxim òrgan dels jutges es vanta de representar la independència judicial, però ha demanat a un poder polític que prengui partit davant la justícia belga i converteixi la demanda civil en una qüestió d’estat. Segons el CGPJ, la demanda intenta “sense cap dissimulació sotmetre les actuacions sobiranes de l’estat espanyol a la jurisdicció d’un estat estranger”. Aquesta seria, previsiblement, la línia de defensa de l’advocat contractat per Espanya. Com ja va avançar el jutge degà de Madrid el 20 de juny quan va rebutjar notificar-li la citació a Llarena, consideraria que es tracta d’una acció civil que pretén “qüestionar i examinar actuacions sobiranes portades a terme per l’estat espanyol a través dels seus òrgans jurisdiccionals”.
El precedent del ‘Prestige’
Com en tot el que relaciona les causes judicials contra el Procés, hi ha pocs precedents recents d’una actuació similar de l’Estat. El cas més semblant és del 2003, quan Espanya va contractar el bufet d’advocats de Nova York Holland&Knight contra la societat que gestionava el petrolier 'Prestige' després del vessament de cru a Galícia. També va contractar un altre bufet a Londres en el procediment arbitral obert per l’asseguradora del vaixell. Un altre llarg litigi famós és el de l’Estat contra l’empresa nord-americana Odyssey, que va intentar apoderar-se del tresor, valorat en 500 milions de dòlars, de la fragata espanyola 'Nuestra Senyora de las Mercedes', enfonsada a principis del segle XIX al golf de Cadis. El judici es va celebrar a Florida i va acabar guanyant l’Estat.
Ara Pedro Sánchez es debat sobre si convertir en un assumpte d’estat la demanda civil de Carles Puigdemont i els exconsellers a l’exili contra Llarena a Bèlgica.
