NOVA ETAPA

El Govern explora les vies legals per validar la desconnexió a les urnes

L’executiu estudia els mecanismes jurídics més segurs per culminar el procés l’estiu del 2017

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, assenyalava fa una setmana a les pàgines de l’ARA que el procés sobiranista havia començat a les urnes i que s’acabaria exactament al mateix lloc: amb una votació que permetés a la ciutadania decidir el futur polític del procés. En plena recta final cap a la qüestió de confiança del 28-S i cap al debat de política general, el Govern ja explora les vies legals que permetin validar el procés de desconnexió a les urnes, segons assenyalen diverses fonts consultades per l’ARA. La idea és definir la “pantalla democràtica” -així s’hi refereix el president de la Generalitat, Carles Puigdemont- que sigui més “segura” per culminar el procés cap a la independència.

La idea és que els organismes que analitzen els passos del procés -la secretaria per al desenvolupament de l’autogovern, l’Oficina per a la Millora de les Institucions de l’autogovern, una comissió interdepartamental, i l’Institut d’Estudis per a l’Autogovern (IEA), tots dependents de Presidència i Vicepresidència- explorin els camins legals que permetin votar sobre la independència. Una tasca que varia respecte a la que va fer en un dels seus informes el Consell Assessor per a la Transició Nacional, comandat per Carles Viver Pi-Sunyer, ara al capdavant de l’IEA. En aquest cas, no hi haurà un informe que concreti les vies, sinó que es tractarà d’avaluar internament les opcions que té l’executiu. Presidència va evitar ahir confirmar aquest extrem.

Bàsicament, la voluntat del Govern és determinar quan i com es farà la votació que hauria de servir per culminar el procés. En aquest sentit, diversos dirigents governamentals i parlamentaris han assegurat a l’ARA al llarg de les últimes setmanes que “entre el juny i el juliol” de l’any vinent s’hauria de produir aquesta crida a les urnes, ja sigui en forma de referèndum unilateral -opció preferida per la CUP i Demòcrates de Catalunya- o bé d’unes eleccions constituents, tal com es diu en el full de ruta amb el qual Junts pel Sí va guanyar les eleccions plebiscitàries del 27-S.

“El que està clar és que d’aquí a menys d’un any en farem una de grossa”, assegura una de les fonts consultades. “És per això que ho hem d’estudiar tot: calen informes i anàlisis per poder decidir amb seguretat”, assegura una altra veu que coneix els procediments interns. Les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent ja incloïen un “mecanisme unilateral democràtic” durant la desconnexió.

Camins per decidir

Quines opcions hi ha sobre la taula? La terminologia utilitzada a les conclusions del procés constituent deixa la porta oberta a encabir diverses vies. El full de ruta actual situa la celebració d’unes eleccions constituents després de l’aprovació de les lleis de desconnexió, però també encaixa amb la idea de celebrar un referèndum unilateral (RUI), com vol la CUP. Ara bé, aquesta última opció, tot i estar present en el debat polític, no ha sigut concretada (tècnicament) pels actors que la defensen (ni els cupaires, ni l’ANC ni tampoc Demòcrates de Catalunya). És per això que se n’explora la concreció a l’espera del consens amb els diversos actors independentistes.

Un dels arguments que s’esgrimeix en contra de tornar a convocar un referèndum d’independència és que no es repeteixin els debats que es van produir abans del procés participatiu del 9-N, una consulta que s’emparava en la llei de consultes del Parlament, dins encara del marc constitucional espanyol. Segons diverses fonts consultades, una de les opcions és convocar el referèndum en el marc d’una nova legalitat catalana, sorgida de la llei de transitorietat jurídica que ara per ara està en tràmit al Parlament i que ha de fer de pont entre la legalitat espanyola i la pròpiament catalana.

Els grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP l’estan treballant en el marc de la ponència conjunta de règim jurídic i el Govern ja compta amb diversos esborranys que han de servir de base per a la llei fundacional del nou estat. De fet, en l’últim consell nacional d’ERC el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, va remarcar en declaracions als mitjans que la llei de transitorietat jurídica hauria de centrar “molta atenció” durant els mesos vinents. Precisament, una de les opcions que es valora és la ratificació de la llei de transitorietat en referèndum, és a dir, que la ciutadania validi la desconnexió donant el vistiplau a la llei fundacional del nou estat. El procés seria similar a la Transició espanyola, en què es va sotmetre a referèndum la llei per a la reforma política, que havia de donar lloc a la nova legalitat democràtica.

El referèndum, en cas de triar aquesta via, se celebraria en el marc d’un “règim legal transitori”, ja que s’ha comprovat -amb els preparatius de la consulta del 9-N i amb les posteriors sentències del Constitucional- que, emparats en la legalitat espanyola, “no es pot fer”, segons diuen els consultats. En aquest punt, la incògnita que queda és quina resposta hi donaria l’estat espanyol.

Impediments i debats

En tot cas, abans que el Govern triï una determinada via caldrà que es resolguin debats de caire tècnic, però també polític. Diversos alts dirigents del Partit Demòcrata Català consideren que un mecanisme tipus referèndum unilateral d’independència “corre el perill de convertir-se en un 9-N sense el mateix èxit” i amb més “problemes associats”. “Un d’ells és el paper dels funcionaris”, indica un dirigent del partit. Als problemes polítics s’hi sumaran les incògnites legals i jurídiques.

Més continguts de