ONZE DE SETEMBRE

El Govern refreda el referèndum a l’espera d’una fórmula de consens

L’executiu només apostarà per la consulta si supera les dificultats tècniques per fer-la vinculant

Després de la mobilització de l’Onze de Setembre, el Govern vol refredar els ànims i portar els temps del procés. Més enllà de tornar a demanar una consulta a l’Estat en la qüestió de confiança el 28 de setembre, el president, Carles Puigdemont, va deixar clar ahir que ara per ara no es vol comprometre amb el referèndum de manera incondicional: només el convocarà si és “factible” tècnicament i el resultat pot ser “vinculant”. En una entrevista a Catalunya Ràdio, el cap de l’executiu va assegurar que el referèndum ha de tenir “els estàndards acceptats pel món en participació i validació del resultat” i que, si no fos el cas, es mantindran les eleccions constituents per al mes de setembre, previstes en el full de ruta de Junts pel Sí.

“El referèndum ha de tenir una traducció pràctica”, recalcaven ahir fonts de Presidència, que deixaven clar que l’executiu descarta repetir una consulta a l’estil del procés participatiu del 9 de novembre del 2014 -pel qual estan processats l’expresident Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Irene Rigau i Francesc Homs -. És a dir, només s’optarà pel referèndum si s’arriba a un consens entre tots els actors independentistes i se superen les dificultats tècniques per fer-lo vinculant sense el permís de l’Estat. Les paraules de Puigdemont ahir van anar en consonància amb el discurs d’ERC. El portaveu republicà, Sergi Sabrià, va mostrar-se obert a introduir “millores” en el full de ruta, però va condicionar el referèndum al consens i al fet que hi hagi les “garanties” per dur-lo a terme.

La fórmula per culminar el procés encara “està oberta”, i és una qüestió que porta “molt directament el president”, segons diverses fonts consultades. Tal com va avançar l’ARA, ja fa setmanes que la Generalitat estudia la manera de validar la desconnexió a les urnes.

El calendari passa perquè el Govern i el Parlament acabin els treballs sobre les estructures d’estat i la llei de transitorietat jurídica -la més important de les lleis de desconnexió en tràmit al Parlament, que ha de marcar la transició entre l’ordenament espanyol i el nou estat- entre els mesos de juny i juliol de l’any que ve. És en aquest moment que l’executiu ho tindrà tot a punt per culminar el procés. Una opció és el referèndum, que no queda clar com es duria a terme, i l’altra les eleccions constituents. L’aprovació de la llei de transitorietat jurídica permetria establir un “nou marc” que emparés la votació per ratificar la independència, segons diverses fonts.

El discurs del 28 de setembre

El dibuix final del rumb a seguir dependrà del consens entre els grups parlamentaris i de la viabilitat tècnica del full de ruta, però la clau serà el discurs del president Puigdemont en la qüestió de confiança -en què la CUP ja ha dit que li donarà suport- i on començarà a traçar els possibles canvis en el full de ruta.

Segons fonts de Junts pel Sí, el contingut del discurs del president influirà en les resolucions del debat de política general previst per al 5 d’octubre. Una sessió que ha de marcar el curs polític per les tasques que la cambra encarregarà al Govern, també en relació al full de ruta cap a la independència. Qualsevol canvi en el rumb actual, apunten les mateixes fonts, haurà d’anar “en consonància” amb el que digui Puigdemont en la seva intervenció en la qüestió de confiança i s’haurà de negociar amb la CUP.

Un dels punts que Puigdemont ja ha avançat que introduirà en el seu discurs, però, és la petició a l’Estat de fer un referèndum pactat, a l’escocesa. Una opció que ha despertat inquietud entre l’esquerra anticapitalista, que aposta pel referèndum unilateral. “Cal seguir insistint a l’Estat”, va afirmar ahir, malgrat admetre que l’executiu té “poques esperances” que Madrid s’assegui a negociar un referèndum sobre la independència. Tanmateix, el cap de l’executiu es va mostrar disposat a parlar de les condicions que hauria de tenir la consulta pel que fa a participació o majories reforçades si el govern espanyol obre la porta a parlar-ne.

Una via “abocada al fracàs”

L’anunci de Puigdemont de fer un últim intent de pacte amb l’Estat -ahir des de Presidència defensaven que s’han d’“esgotar totes les vies”- va provocar el rebuig de l’oposició. El PSC, tot i que en el seu moment havia defensat la consulta “pactada” amb Madrid, va carregar contra la proposta del president i va pronosticar que estava “abocada al fracàs”.

“És un brindis al sol”, va dir la secretària d’organització socialista, Assumpta Escarp, que va criticar els independentistes pel fet d’anar a Madrid a negociar començant per la “major”. Així, va aconsellar a Puigdemont que abans de plantejar el referèndum parli d’infraestructures, de millora del finançament i d’educació. En qualsevol cas, els socialistes també van escombrar cap a casa assegurant que la resolució del conflicte entre Catalunya i Espanya passa per un canvi de govern a l’Estat i una reforma de la Constitució.

Per la seva banda, el líder del PP, Xavier García Albiol, va deixar clar que el govern del PP “mai” acceptarà un referèndum sobre la independència, però va reptar Puigdemont a demanar una reunió amb el president espanyol en funcions, Mariano Rajoy. Amb menys contundència, la cap de files de Ciutadans, Inés Arrimadas, va avisar que tornar a demanar el referèndum al Congrés faria “perdre dos anys més” a Catalunya, però va admetre -després de constatar que l’independentisme està “molt mobilitzat”- que calia trobar una solució política.

Més continguts de