Greu derrota del jutge Llarena en la seva defensa creativa de la rebel·lió

El bumerang de la presó plantejada pel fiscal general de Schleswig-Holstein

El jutge instructor Pablo Llarena ha patit la segona derrota en el seu nou intent d'obtenir l'entrega de Carles Puigdemont per rebel·lió o "qualsevol altre precepte penal" del Codi Penal alemany (articles 89,113, 125 i 240)".

El tribunal de l'Audiència Territorial de Schleswig-Holstein ha tornat a considerar els delictes després que el fiscal general, Wolfgang Zepter, sol·licités la presó de Puigdemont per un presumpte increment del risc de fuga.

El fiscal invocava el 9 de maig, data de presentació de la seva petició de la mesura cautelar, les noves dades enviades pel jutge Llarena des d'Espanya: vídeos i documents que pretenien il·lustrar l'existència de violència l'1-O.

El 9 de maig el fiscal Zepter no va elevar una nova sol·licitud d'extradició després de la resolució del tribunal del 5 d'abril, en què es denegava "d'entrada" l'entrega per rebel·lió i es deixava oberta la porta a examinar el delicte de malversació/corrupció a la llum d'aclariments pendents. Simplement descrivia el material enviat per Llarena, sol·licitava l'entrega per rebel·lió (81 del Codi Penal alemany o alta traïció) i pel 125 (violació de la pau i pertorbació de l'ordre públic).

Zepter no reproduïa, en canvi, els altres delictes apuntats per Llarena: el 89 ("accions anticonstitucionals contra l'exèrcit i els òrgans de seguretat pública"), 113 ("resistència a agents executors") i 240 ("coaccions").

Sigui com sigui, per resoldre la sol·licitud de reingrés de Puigdemont a la presó per increment del risc de fuga, els jutges de l'Audiència Territorial –tot i que continua pendent la decisió final sobre l'extradició– estaven obligats a examinar el nou material que invocava el fiscal general.

Els jutges van veure els vídeos sobre enfrontaments l'1-O i van examinar els nous documents.

Segons el nou 'Beschluss' o resolució dictada ahir, les noves dades no canvien els fets tal com els van exposar els jutges el 5 d'abril, quan van assenyalar que l'absència a Catalunya d'una violència de prou intensitat per doblegar el govern suposava que a Alemanya els fets no poguessin ser jutjats com a alta traïció o equivalent a la rebel·lió. Perquè, assenyala, "la informació addicional sobre fets individuals presentats en moments diferents no ho fa canviar".

La resolució estima "poc probable que hi hagi responsabilitat penal" de Puigdemont en les acusacions de pertorbació de l'ordre públic. Puigdemont no pot ser responsable directe dels fets que poguessin constituir aquest delicte.

La greu derrota de la via creativa de Llarena en matèria de rebel·lió no li augura pas més sort en la qüestió de la malversació, tema que segueix pendent, segons els jutges, "malgrat el contingut contradictori" del material facilitat per les autoritats espanyoles". Els jutges apunten que "segons el dret alemany, una investigació sobre la sospita d'aquest d'aquest delicte podria tenir un resultat bastant dubtós".

Per tant, la fiscalia ha ofert als jutges una oportunitat per a pronunciar-se sobre el material fresc enviat per Llarena amb l'objectiu de decidir si havia incrementat el risc de fuga de Puigdemont fins al punt d'ordenar el seu reingrés a la presó de Neumünster.

És rellevant que en el moment de resoldre aquesta petició de presó a Schleswig-Holstein –presentada davant l'Audiència Territorial el 9 de maig– ja s'hagi pronunciat –el dimecres 16 de maig– la justícia belga declarant invàlida la sol·licitud d'Espanya, fet que buida de contingut l'advertència sobre l'increment del risc de fuga. Si Puigdemont hagués continuat a Brussel·les ara estaria lliure sense càrrecs.

Els jutges, això sí, segons apunten en la seva decisió, consideren vàlida l'euroordre malgrat l'absència d'una ordre d'arrest nacional, el motiu que va portar a la denegació de l'extradició a Bèlgica.

Dies abans, doncs, que el fiscal general Zepter elevi al tribunal la seva sol·licitud formal d'extradició de Puigdemont, el tribunal ja li ha respost perquè havia de resoldre sobre la mesura cautelar de presó de Puigdemont sol·licitada el 9 de maig. Amb tot, la defensa de Puigdemont encara no ha presentat al·legacions sobre la resolució de la justícia belga denegant l'extradició perquè l'euroordre no contenia l'ordre d'arrest / presó nacional. Es plantejarà una vegada que el Fiscal General presenti la sol·licitud formal d'extradició; la defensa tindrà tres mesos per a respondre.

Una petició que ha actuat com un bumerang per a Llarena i que ja perfila la seva derrota gairebé definitiva pel que fa a obtenir l'entrega de Puigdemont per rebel·lió o delictes semblants.

Més continguts de