Herrero de Miñón aposta per una "mutació constitucional" per singularitzar Catalunya

Considera que no s'ha de canviar "formalment" el text de la carta magna, sinó reinterpretar-lo per fugir del cafè per a tothom

El jurista Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón, un dels pares de la Constitució, considera que l'encaix de Catalunya a Espanya s'ha de resoldre a través d'una "mutació constitucional" que no modifiqui formalment el text de la carta magna però que impliqui una reinterpretació del text que comporti una negociació bilateral de la singularitat de Catalunya. Així ho ha explicat en una conferència al Cercle d'Economia aquest dimecres.

Segons Herrero de Miñón, una reforma de la Constitució com la que per exemple defensa el PSOE és "difícil i complicada". "El problema català, encara que afecti tot Espanya, ha de ser aïllat i tractat singularment. No repetim l'error de generalitzar el que serveix per identificar", ha dit el jurista, que s'ha mostrat partidari de singularitzar una o dues comunitats autònomes i fugir així d'una nova edició del cafè per a tothom.

Aquesta mutació constitucional podria canalitzar-se, ha dit Herrero de Miñón, a través d'una disposició addicional. Això s'hauria de traduir, al seu parer, en un instrument de govern de Catalunya pactat amb l'estat espanyol on es blindessin les competències territorials, a l'estil de les comunitats forals, com Navarra. "Aquest instrument de govern és el que s'ha de sotmetre a referèndum del poble català. Això significaria tant integrar com decidir", ha assegurat.

El jurista ha considerat "inútil" i fins i tot "perjudicial" el debat que ahir es va fer al Congrés dels Diputats sobre la consulta. Un dels problemes de base, assegura, és que Catalunya és, "sens dubte, una nació", i aquest fet no ha estat reconegut per l'estat espanyol. Ha afegit que també la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut va ser un "error històric".

Amb tot, ha insistit que no pot habilitar-se una "via legal" per crear un nou estat, malgrat reconèixer que el dret constitucional no ha de servir tampoc per impedir cap opció política. "Ha de ser una solució política negociada, cap solució pot ser imposada", ha sentenciat.