Puigdemont promet deixar-hi "la pell" per culminar el procés
El candidat a la presidència de la Generalitat agraeix el gest d'Artur Mas, que ha estat rebut amb aplaudiments
BarcelonaSense sorpreses, el candidat a la presidència de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha recuperat aquest diumenge les prioritats de la legislatura que va marcar Artur Mas en el debat fallit d'investidura del mes de novembre. Fort accent social per a un mandat que vol que sigui el de "la postautonomia i la preindependència". De fet, segons ha dit en la seva intervenció davant la cambra, el mandat que obeirà és el "d'obrir negociacions" amb l'estat espanyol i en l'àmbit internacional pel reconeixement d'un procés, el sobiranista, que ha de culminar amb l'aprovació de la Constitució catalana. La delcració del 9-N torna a agafar vigor.
"M'hi deixaré la pell", ha promès Puigdemont, que ha garantit que "recorrerà" la fase que queda del camí cap a l'estat propi, iniciat amb les mobilitzacions al carrer, de forma especial el 2012. No ha amagat les dificultats que, a parer seu, apareixeran.
Per això, conscient que ha hagut d'assumir el càrrec de forma precipitada, ha argumentat que "no són èpoques per a covards, temorosos ni fluixos de cames". El candidat i alcalde de Girona –hi renunciarà formalment aquest dilluns– ha aventurat que el seu lideratge serà breu (la legislatura ha de durar 18 mesos) perquè neix en un moment "irrepetible". En aquest relat, que subratlla el fet de viure un moment de transició, ha agraït el pas enrere d'Artur Mas, un gest "excepcional i exemplar", que és "ple de coratge" que ha permès desbloquejar l'acord amb Junts pel Sí i la CUP.
El futur president ha afirmat que l'encàrrec ciutadà és "nítid": consisteix en la possibilitat que Catalunya disposi de les "eines pròpies" d'un Estat per poder atendre tots els ciutadans. Com a exemple, ha citat la necessitat de poder protegir el model d'immersió lingüística a l'escola catalana. En la intervenció, però, no ha oblidat les infraestructures –com Rodalies–, les petites i mitjanes empreses, el món de la cultura i les polítiques de cohesió social recollides en el pla de xoc que s'ha negociat durant els últims tres mesos.
En el torn de rèplica, ha respost a tots els partits de l'oposició en una intervenció i hi ha hagut moments de contundència (especialment amb Inés Arrimadas) i d'altres amb humor i fins i tot bromes (amb Anna Gabriel).
Mas, entre aplaudiments de JxSí
A l'inici del ple, el fins ara president Artur Mas ha estat rebut amb aplaudiments per part dels membres del seu grup parlamentari i els membres del seu govern.
Puigdemont arriba a la presidència de la Generalitat després d'un gir 'in extremis' de les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP, quan tot indicava que la falta d'acord abocava el país a repetir les eleccions del 27 de setembre. Segons han explicat fonts de la coalició, el desllorigador ha estat possible les últimes 24 hores, quan el fins ara president i líder de CDC, Artur Mas, va decidir fer un pas al costat i proposar un candidat de consens a canvi, segons ha subratllat aquest diumenge davant la plana major del partit, d'assegurar l'estabilitat del nou govern.
Puigdemont no havia aparegut en cap de les travesses sobre noms alternatius al de Mas en cas que, com finalment ha passat, ell decidís no optar a la reelecció, malgrat ser el candidat que sempre ha proposat la coalició sobiranista. Els noms que més havien aparegut són els de la vicepresidenta i portaveu de l'executiu en funcions, Neus Munté, i, a les últimes hores, el de l'expresidenta d'Òmnium i ara diputada Muriel Casals.
Aquesta tarda, al Parlament, abans de començar el ple d'investidura, els diputats de Junts pel Sí no amagaven la seva satisfacció per haver desencallat una situació que, fa només unes hores, semblava conduir a un atzucac. "Els passadissos tornen a estar plens!", exclamava un dels parlamentaris de Junts pel Sí, constatant la diferència amb els últims tres mesos, en què la manca d'acord entre els 72 diputats independentistes havia deixat la cambra catalana sense activitat diària. El ple més rellevant ha estat el de la declaració d'inici del procés del 9 de novembre.
Entre els convidats que segueixen la sessió des de la tribuna hi ha els expresidents del Parlament.
