Iceta proposa una “aliança del seny” contra la independència

BarcelonaAl PSC hi va haver una sensació de lleuger optimisme la nit del 27-S. El partit havia aconseguit 16 escons, el pitjor resultat de la seva història, però es mantenia com a principal partit de l’esquerra no independentista del país. Un mes després dels comicis, i en ple debat sobre la declaració d’inici del procés que han presentat Junts pel Sí i la CUP, els socialistes busquen passar a l’ofensiva a través d’una proposta que Miquel Iceta, en una conferència al Col·legi d’Advocats de Barcelona, va batejar com a “aliança pel seny i pel catalanisme”. Un “projecte transversal” que es basi en tres eixos: l’estabilitat institucional, la recuperació econòmica i l’encaix de Catalunya dins d’una Espanya federal.

El primer secretari dels socialistes catalans, davant de la plana major del partit, va dedicar bona part de la conferència a definir el seu projecte per liderar el “catalanisme moderat”, que passa per incloure partits polítics, entitats de la societat civil, organitzacions sindicals i empresarials, noms del món cultural i “persones de referència” que tinguin com a objectiu “aparcar utopies impossibles”. Una metàfora, esclar, del rumb independentista que CDC, ERC i CUP volen tirar endavant al Parlament durant la legislatura que es va iniciar aquest dilluns.

A quin espai polític es vol dirigir Iceta per bastir l’anomenada “aliança pel seny”? El primer secretari del PSC es va referir explícitament a recollir les propostes d’Unió i d’Iniciativa. “Fem amplis acords per guanyar força en negociar-les”, va indicar el dirigent socialista, que va demanar que “ningú renunciï a res”. La proposta té intenció d’atreure ciutadans que hagin optat pel PSC en diverses convocatòries electorals -també aquells que ja han deixat de fer-ho-, persones que van votar Unió, Ciutadans, Catalunya Sí que es Pot i “també una part significativa de persones que van optar per Junts pel Sí”. Iceta sosté que part dels votants de la coalició formada per CDC i ERC buscaven una solució pactada amb l’Estat i que ara se senten desencantats per la via “unilateral” de la independència.

La relació entre el PSC i Unió és llarga. Les cúpules dels dos partits es van reunir quan manava José Montilla a la Generalitat -les crítiques privades a Convergència van ser antològiques-, i Josep A. Duran i Lleida es va reunir amb Pere Navarro en temps de negociació interna del pacte fiscal per acostar posicions. La idea d’Iceta és aglutinar les propostes de la tercera via per empènyer una reforma federal que només tindrà futur en cas que s’imposi Pedro Sánchez a les eleccions espanyoles del 20-D. De passada, el PSC es proposa captar l’espai que CDC ha deixat “orfe” arran del seu decantament independentista. L’objectiu és tornar al milió de vots de l’època de Pasqual Maragall.

Mà dura contra el procés

La part propositiva de la conferència va ser llarga, però també ho va ser la destructiva. Iceta va voler deixar clar que la declaració d’inici del procés que Junts pel Sí i la CUP promouen al Parlament suposa sortir de la “legalitat democràtica”, i això implica la “principal amenaça a la convivència que en democràcia es pugui imaginar”. Ell és partidari de votar en contra de la resolució que presentaran els dos grups independentistes de la cambra catalana, sense presentar cap proposta pròpia ni fer esmenes al text fet públic dimarts. “No tindria cap sentit”, va determinar.

La seva idea és fer servir “tots els instruments”, inclòs un recurs al Tribunal Constitucional per tal que no prosperi la declaració d’inici del procés. Els socialistes, de fet, no consideraran “democràticament legítim” cap dels passos endavant que faci el Parlament cap a la independència. I, per descomptat, el primer secretari del PSC va voler deixar clar que un hipotètic govern comandat per Pedro Sánchez no s’avindrà a negociar tenint en compte declaració de Junts pel Sí i la CUP.

Després del resultat del 27-S, i observant de reüll el panorama a l’Estat, el PSC busca passar a l’ofensiva amb una aliança que li permeti recuperar els temps en què era el partit amb més presència institucional de Catalunya.