La Junta Electoral activa totes les vies contra Torra pels llaços
Insta la Fiscalia a perseguir-lo per desobediència i ordena a Interior que retiri els cartells abans de les 15 h d'avui
Madrid / BarcelonaQuim Torra podria acabar inhabilitat per no haver retirat els llaços i les al·lusions als presos polítics dels edificis públics catalans. Tot i la decisió del president de la Generalitat, que es va fer efectiva ahir al matí, de substituir els llaços grocs per altres de blancs i símbols en referència a l’alliberament dels presos, la Junta Electoral Central (JEC) va decidir a la tarda activar totes les vies possibles de sanció contra ell. Això vol dir, d’una banda, instar la Fiscalia a actuar contra el president de la Generalitat per un presumpte delicte de desobediència; d’una altra, ordenar al departament d’Interior que els Mossos retirin la simbologia, i, finalment, obrir-li un expedient, que podria desembocar en una multa de fins a 3.000 euros.
La JEC no va quedar satisfeta, doncs, amb el moviment d’última hora del president de la Generalitat, que, segons l’organisme, es va “limitar a aparentar” el compliment de l’acord amb el canvi dels símbols, decidit després de rebre l’informe favorable del Síndic de Greuges a la retirada. Torra va decidir substituir-los per d’altres, com un llaç blanc amb una franja vermella que recorda els cartells d’Òmnium Cultural que demanen l’alliberament dels presos, i que va ocupar el balcó principal de la façana del Palau de la Generalitat, a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Fonts de la JEC van explicar abans de la reunió que entenien el moviment com un intent de burlar les seves ordres, ja que, en dues ocasions, havien exigit de manera explícita la retirada dels “llaços grocs” i les estelades, una ordre que en puresa dels termes es va complir, com a mínim als principals edificis del Govern.
Tanmateix, abans de la trobada, Quim Torra, a través de l’Oficina del President, va remetre una última carta a la Junta Electoral en què defensava que decaigués la denúncia de Ciutadans. Sense fer referència als nous símbols que havia col·locat a la façana de la Generalitat -i que també van posar les seus centrals dels departaments-, va afirmar que ja no hi havia llaços grocs ni estelades en els edificis públics, tal com havia demanat la JEC. Unes noves al·legacions que, com la resta, no van servir perquè la Junta decidís fer-se enrere en les sancions.
La via de la inhabilitació
De les tres vies obertes per la Junta Electoral, la més immediata podria ser la retirada dels símbols per part dels Mossos. L’organisme de control dels processos electorals va optar per instar el departament d’Interior, dirigit pel conseller Miquel Buch, i no el ministeri homòleg, de Fernando Grande-Marlaska, com s’havia especulat. Així, serà el conseller de JxCat qui haurà de decidir si ordena a la policia el compliment de la resolució, obeint l’ordre, o obre un altre front de desobediència. I ho haurà de fer, segons la JEC, abans d’avui a les tres de la tarda si no vol incórrer també en conseqüències penals i administratives. Si no ho fa, la JEC també instarà la prefectura policial, directament, perquè hi doni compliment. Ahir fonts governamentals no aclarien quina decisió prendria Interior, tot i que asseguraven que la voluntat del conseller és “preservar el cos”. En aquest sentit, les mateixes fonts avisaven que, tal com està formulada l’ordre de la Junta, si no actua la conselleria, aquest organisme es dirigirà directament a la policia.
Pel que fa a l’expedient sancionador, Torra pot recórrer la multa, que encara hauria de seguir un llarg procés fins a fer-se efectiva. I encara més llarg podria ser el camí a la inhabilitació, en cas que la Fiscalia decideixi obrir diligències. Entre els precedents hi ha el de l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, condemnada el 2018 per desobediència, després de negar-se a retirar l’estelada de la façana de l’Ajuntament com li havia ordenat la Junta Electoral en els períodes electorals de l’any 2015 i 2016.
La reunió de la JEC es va celebrar després de rebre les fotografies dels cartells substitutoris que va enviar la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, a petició de l’organisme. En la trobada es van absentar els dos membres que a la vegada formen part del tribunal que jutja el Procés al Suprem, i que a la mateixa hora que es reunien els seus col·legues estaven atenent les declaracions dels guàrdies civils testimonis de la causa.
“L’actuació duta a terme no pot entendre’s ni tan sols com un intent de compliment formal”, va considerar la JEC, sinó com un moviment amb “finalitat d’eludir o burlar” els acords de l’organisme, que no dona cap rellevància al canvi de color dels llaços incorporats als cartells. Qui no es va voler mullar ahir va ser el Síndic de Greuges, que des del Parlament va evitar valorar “per falta d’elements” la nova pancarta que havia col·locat Torra.
La resposta que no va tardar a arribar, però, va ser la del president. Des de la presentació de la candidatura de JxCat a Barcelona, que lideraran l’exconseller Joaquim Forn i la fins ara consellera Elsa Artadi, Torra va fer una crida a defensar la llibertat d’expressió, de manifestació i el dret a l’autodeterminació “fins a les últimes conseqüències”. Sense referir-se de manera explícita a la decisió que havia pres la Junta Electoral, responia d’aquesta manera a les possibles conseqüències penals de no retirar els símbols relacionats amb els presos polítics del Palau de la Generalitat ni de la resta d’edificis públics.
Crítica de Pedro Sánchez
El moviment de Torra, però, no només no va convèncer la JEC. Tampoc els partits espanyols van aixecar el peu de l’accelerador en la crítica al president de la Generalitat. Pedro Sánchez, de fet, s’hi va referir ahir per primer cop, tot i que la polèmica feia més d’una setmana que s’allargava, i li va retreure que “patrimonialitzi” les institucions, informa Júlia Manresa. Mentrestant, Ciutadans va anunciar una nova denúncia davant de la Junta Electoral contra els nous símbols, i el líder del PP, Pablo Casado, li va tornar a demanar al president espanyol una resposta “a l’altura”. Fins i tot el PSOE, a través del secretari general al Congrés del partit, Rafael Simancas, havia demanat una “contundència” a la JEC que l’organisme va acabar oferint.
La polèmica dels llaços grocs es va iniciar fa 11 dies, amb un primer acord de la JEC, que, a instàncies de Ciutadans, donava al president de la Generalitat 48 hores per retirar aquesta simbologia i les estelades dels edificis sota el seu domini. Després d’un recurs del mateix cap de l’executiu, l’organisme va donar un nou termini de 24 hores per fer efectiva la mateixa ordre, que es va incomplir, a l’espera d’un informe del Síndic de Greuges. Ara, el final de la seqüència és incert.
