El govern espanyol aprova una llei amb un únic article per regular l'abdicació de Joan Carles I
També aprova una declaració institucional de suport a la monarquia i d'agraïment a la tasca de Joan Carles I, en la qual subratlla que la Constitució "assegura la normalitat en la successió a la Prefectura de l'Estat"
MadridEl consell de ministres ha aprovat aquest dimarts, en una reunió extraordinària, el projecte de llei orgànica per regular l'abdicació del rei Joan Carles I. El text conté només un article i una disposició final única per fer efectiva la renúncia a la Corona d'Espanya. La norma entrarà en vigor en el mateix moment en què es publiqui al BOE, segons han informat a Europa Press fonts de l'executiu espanyol.
En concret, el projecte de llei aprovat inclou un únic article que diu textualment: "Sa Majestat el rei Joan Carles I de Borbó abdica la Corona d'Espanya. L'abdicació serà efectiva en el moment d'entrada en vigor d'aquesta llei orgànica". La disposició final única indica que l'entrada en vigor es produirà en el moment de la publicació al 'Butlletí Oficial de l'Estat'.
En l'exposició de motius de la llei, es reprodueix íntegrament el discurs del rei en què explica els motius pels quals ha decidit abdicar i recorda que és l'article 57.5 de la Constitució el que disposa que "les abdicacions i les renúncies i qualsevol dubte de fet o de dret que s'esdevingui en l'ordre de successió a la Corona es resoldran amb una llei orgànica".
Aquest precepte, explica l'exposició de motius, segueix els precedents històrics del constitucionalisme espanyol, que en els textos fonamentals del 1845, 1869 i 1876 i, amb variacions, en altres precedents ja reservaven al poder legislatiu la solució de les qüestions a les quals donés lloc la successió, així com l'autorització de l'abdicació, fins i tot mitjançant una llei especial per a cada cas.
"Si bé la Constitució en vigor no utilitza aquest últim terme, els antecedents i el mandat de l'article 57 que l'acte reial sigui resolt per una llei orgànica fan que sigui aquest l'instrument legal idoni per regular l'efectivitat de la decisió", afegeix el text.
El govern espanyol també ha aprovat una declaració institucional de suport a la monarquia i d'agraïment a la tasca de Joan Carles I, en la qual subratlla que la Constitució "assegura la normalitat en la successió a la Prefectura de l'Estat".
"Rei de tots els espanyols"
La declaració subratlla que, des que va ser proclamat rei, Joan Carles I "va voler ser-ho, i ho ha estat, de tots els espanyols". Adverteix que "sense el seu impuls i lideratge la Transició, senzillament, no hauria estat possible". "El seu esforç, juntament amb el de tots els que van contribuir a l'adveniment de la democràcia, va culminar en la Constitució, aprovada per referèndum el 6 de desembre del 1978".
"Si Espanya és avui un estat de dret, modern i democràtic, que ha aconseguit assolir altes quotes de benestar social i protagonisme a Europa i a tot l'escenari internacional, això es deu, en gran mesura, al regnat de Joan Carles I", afegeix el text.
La Constitució, recorda el text, "va designar el rei com el símbol de la unitat i permanència d'Espanya, àrbitre i moderador dels poders de l'Estat i el màxim representant de la nació espanyola".
"Durant aquests 39 anys, el rei ha exercit les altes funcions constitucionals de forma decidida i entregada, tant dins de les nostres fronteres com en l'àmbit internacional, contribuint de forma decisiva al fet que Espanya sigui un actor important i respectat en el concert de les nacions", afirma el text.
"I aquesta tasca no ha estat sempre fàcil. En els moments en què el nou marc de convivència es va veure en perill, la intervenció del rei al servei dels espanyols i de la democràcia va ser decisiva, assegurant els fonaments de llibertat i concòrdia sobre els quals es va erigir el nou estat social i democràtic de dret".
En aquesta declaració, el govern espanyol expressa públicament la seva "lleialtat, afecte i gratitud" als reis Joan Carles i Sofia per "la seva entrega i dedicació a Espanya i als espanyols durant el seu regnat". Alhora, es mostra convençut que "la formació, caràcter, experiència i vocació de servei a Espanya" del príncep Felip li permetran exercir "adequadament" les seves funcions al servei d'Espanya i "enfortir" la monarquia parlamentària, que "la Constitució proclama com a garantia de la unitat, el progrés, la concòrdia i el benestar de tots els espanyols".
